Bon dia i bon dimecres internautes. 'L'esperança de la impunitat és per a molts homes una invitació al delicte', una frase del filòsof alemany Pierre Villaume que hauria de fer reflexionar als que encara defensen que la llei és igual per tothom. Curiosament, un dels que se n'orgullia d'aquest fet per justificar el tractament rebut pel seu gendre díscol fou un tal Juan Carlos de Borbón, ara en hores baixes i a punt de gaudir d'una jubilació daurada. La Constitució del 78 deixava ben clar els drets i deures dels ciutadans, però també determinats privilegis del cap d'Estat que, pel que pugués passar, es blindava judicialment sota la figura de la inviolabilitat. Però es clar, malgrat viure com un rei l'home també és humà i fa temps que se li acaben els torrons, un fet que fins ara ningú no havia gosat contemplar aquest tabú regi. Només cal veure les presses i la improvització del govern espanyol que enlloc d'aprovar una llei orgànica per la successió ha tirat pel dret enllestint-ho amb dues línies per tapar el forat legal existent.
Tot i així, com ja assenyalava la premsa internacional, encara queden molts serrells per tancar abans del 18 de juny, data més que probable per la coronació de Felip VI. Entre aquestes assignatures descartem totalment que Juan Carlos es retiri a Benidorm, però tampoc està clar si seguirà residint a Espanya ni si continuarà gaudint d'immunitat judicial com fins ara. El diari El País es fa ressò d'aquest extrem i destaca que aquesta immunitat es reservarà a la nova familia reial: Felip, Leticia, Joan Carles, Sofia, Elionor i la infanta Sofia, excloent-ne Cristina i Elena. De tota manera, malgrat que el sortint perdi la inviolabilitat total, mai podrà ser jutjat per fets anteriors a l'aprovació d'aquesta nova llei.
No deixa de ser peculiar l'opinió d'aquells que es declaren detractors de la república argumentant que tot i els invonvenients, la monarquia és el menor dels mals i molt més barata que altres formes d'estat. Teoria que cau pel seu propi pes, bàsicament perquè no deixa de ser ben poc democràtica una institució que es regeix per la via espermàtica enlloc de les urnes. És aleshores quan aquests mateixos monarquics es defensen dient que Espanya és una monarquia parlamentària perquè així ho refrendaren els ciutadans fa més de 30 anys. Òbviament, no ens va preguntar mai si volíem monarquia o república, no fos cas que passés com a Grècia on els parents de Sofia van haver de marxar perquè els nadius no els volien.
En aquest sentit, els dos grans partits, menys hegemònics que mai, segueixen defensant la monarquia a capa i espasa, lluny de canviar en profunditat la carta magna i lleis com les que permeten que aquest país tingui fins a 10.000 aforats entre polítics, jutges, magistrats i fiscals. Constitució aprovada sota la tutela de l'exèrcit postfranquista i que bona part de l'actual ciutadania no va votar-la. Per tant, la casta política establerta durant dècades ens condemna a acatar una constitució impermeable i blindada a realitzar qualsevol canvi per molt que la ciutadania ho reclami, perquè se surt de la norma.
I a la reivindicació del dret a decidir republicà per part d'algunes federacions socialistes (Galicia, Balears, València i Catalunya) cal sumar també la que feia ahir l'arquebisbe sud-africà i premi Nobel de la pau, Desmond Tutu, que des de Barcelona tornava a fer una crida al diàleg entre l'Estat i la Generalitat, per tal que els catalans puguin decidir el seu futur de forma tranquil·la i democràtica, sense descartar la Declaració Unilateral d'Independència en cas que no es faciliti una sortida al conflicte.
Si aquesta setmana hem conegut la notícia del donatiu de 50 milions d'euros a ONG's per part del guanyador francés de l'Euromillón, la Perla d'avui ens parla també d'una parella canadenca que ha suat sang, suor i llàgrimes després d'haver passat del cel a l'infern a causa d'una butlleta de loteria extraviada. Tal com informa l'agència AP, el matrimoni originari de Nigèria va extraviar el premi a l'oblidar la bossa a l'esglèsia que acostumaven a visitar. Després de 3 mesos de recerca infructuosa per mil i un racons, finalment una ànima caritativa de la mateixa parròquia va tornar-los el dècim premiat amb 50 milions de dòlars.
Si aquesta setmana hem conegut la notícia del donatiu de 50 milions d'euros a ONG's per part del guanyador francés de l'Euromillón, la Perla d'avui ens parla també d'una parella canadenca que ha suat sang, suor i llàgrimes després d'haver passat del cel a l'infern a causa d'una butlleta de loteria extraviada. Tal com informa l'agència AP, el matrimoni originari de Nigèria va extraviar el premi a l'oblidar la bossa a l'esglèsia que acostumaven a visitar. Després de 3 mesos de recerca infructuosa per mil i un racons, finalment una ànima caritativa de la mateixa parròquia va tornar-los el dècim premiat amb 50 milions de dòlars.
En fi internautes, tal com deia el meu avi: "Tot el que es pugui pagar amb diners és barat".
