Bon dia i bon dimarts internautes.Confuci, el filòsof xinès per excel·lència va escriure en una ocasió que 'Alguns diners eviten preocupacions, molts, les atreu.' I el que fins ahir era el cap de l'Estat, avui en funcions, és una de les fortunes més grans d'Espanya segons la llista que el·labora la revista Forbes. El cas és que Juan Carlos I ha estat un dels pocs espanyols que no ha hagut massa maldecaps a l'hora de gaudir d'una conciliació familiar mentre gaudia d'una important assignació pressupostària combinada amb sucoses comissions de les multinacionals del petroli i la construcció per fer de mitjancer amb les monarquies àrabs.
Com en tot canvi, les incògnites que s'obren a partir d'ara són moltes, especialment en dos fronts: reforma constitucional i Catalunya. De fet, tot i que l'abdicació estava més que cantada, pocs esperàvem que es materialitzés ahir de forma precipitada vist l'enrenou que va generar la notícia. Si a això li sumem la opacitat de la institució, no és estrany que als mentideros de Madrid circulin molts rumors que apuntarien a problemes molt greus de salut.
Al marge d'especulacions, no cal ser un anàlista expert per veure el "paperot" que el monarca deixa al seu hereu, tenint en compte que el pati està més que convuls i la corona no n'està exempta. Els escàndols faldillers, els negocis il·licits del gendre, la imputació de la filla, les caceres, la mala salut i un ritme de vida desenfrenat no han fet que el rentat
d'imatge iniciat després de l'afer de Botswana i potenciat durant el funeral d'Adolfo Suárez hagin quallat entre els
súbdits que sempre l'havien tingut pels núvols.
Per sort, alguna cosa ha canviat des del 25-M que ha fet trontollar un sistema amb més de trenta anys de bipartidisme i blindatge de la Constitució, el qual ha permès evitar canvis en l'statu quo i certes emancipacions de les anomenades comunitats "històriques". L'agreujament de la crisi en l'economia lligada a les institucions ha incentivat el profund descrèdit de Zarzuela, posant de manifest la indignació de la ciutadania en enquestes com el CIS en que la popularitat del monarca està molt per sota de l'aprovat. Un fet que vàrem poder copsar la jornada passada amb un creixent nombre de veus i banderes republicanes en ciutats com Madrid, Barcelona, València o Palma.
El canvi de tendència és més que evident i els mitjans internacionals no en fan pas oïdes sordes, ans al contrari. La premsa anglosaxona destaca especialment el decliu del monarca a causa dels nombrosos escàndols de corrupció i les amistats perilloses que sempre ha cultivat entre l'empresariat, entre els que destaca Manuel Prado y Colón de Carvajal, Mario Conde, Javier de la Rosa, ell xinès Gao Ping i un llarg etc. La premsa nord-americana fa especial esment en dos escàndols sonats pels indults que el rei hauria demanat per dos dels seus "amics", el banquer Alfredo Sáenz i el Marc Rich, un multimilionari corrupte i fugitiu de la justícia dels EUA. Evidentment, tot per motius estrictament "humanitaris".
La perla d'avui, a diferència de la monarquia espanyola, té molt de transparent. L'agència EFE ens avança l'aposta de Cuatro per un nou format televisiu que no només despullarà la personalitat del concursant sinó també qualsevol tipus de roba. Aquest nou "experiment sociològic" anomenat Adan y Eva ens arriba des de terres holandeses on sembla que ha estat tot un èxit d'audiència. Tot i que el programa s'estrenarà a la tardor, la cadena espanyola ha començat a fer el càsting pe triar homes i dones que conviuran en un entorn paradisíac amb la condició d'anar despullats pels "puestos". Això si, Cuatro ha deixat clar que el criteri de la selecció no es basarà en les taules de xocolata i el cossos Danone, sinó en el seu interior. No ens estranyaria que els mateixos directius d'aquest canal berlusconià també comprin el Playboy només pels articles de profunditat intel·lectual.
