Bon dia i bon dijous internautes. Albert Einstein, considerat per molts pare de la física moderna, va escriure fa uns quants anys que 'Quan les lleis de la matemàtica es refereixen a la realitat, no són certes; quan són certes, no es refereixen a la realitat.' Aquesta cita del científic serveix per endinsar-nos en una de les notícies que més polèmica continua generant en cercles independentistes després que el president de CiU al Parlament, Jordi Turull, afirmés que el seu partit consideraria que l'opció de Sí a la independència hauria de comptar com a mínim amb el 55% de vots per tal d'aconseguir el reconeixement internacional necessari per consolidar-nos com a nou estat.
Això que en un principi sembla més que raonable, comporta un parany força perillós, ja que si finalment el 9-N acaba celebrant-se la consulta, els partidaris de la independència quedaríem ben bé amb un pam de nas pel fet que la nostra no és pas una pregunta de referèndum tradicional (SÍ/NO), segurament perquè fins i tot en això els catalans som diferents. Al contemplar vàries respostes, està clar que els percentatges es redueixen significativament, quelcom que des de la capital del reino s'ho miren amb certa tranquil·litat ara que saben que nosaltres mateixos anem acotant-nos el camí per fer tancar-nos la porta a un nou futur.
No només resultaria paradoxal sinó també frustrant per milions de catalans una victòria agredolça, ja que ens quedaríem a un pam de la independència tot i guanyar les altres opcions, i tot sense que els partidaris de les altres vies s'ho haguessin treballat en gran manera. Difícil ho tindrem si nosaltres mateixos comencem a imposar-nos impossibles que només fan que beneficiar l'actual statu quo en un context que si ara perdem hauran de passar vàries generacions per tornar a tenir aquesta oportunitat d'emancipar-nos com cal.
Al marge de la innocència de Turull, el qual confía en que l'Estat prendrà consciència de la situació i mourà fitxa abans del 9-N per establir una negociació, també la innocent presidenta del Parlament brindava novament la mà al PSC oferint la possibilitat que les preguntes de la consulta puguin canviar-se per donar-los la benvinguda a un club que ni en són ni en volen ser membres, tal com ha deixat força clar Pere Navarro i l'únic candidat a succeir-lo. I diem únic, perquè qui encara s'ho estava rumiant, Joan Ignasi Elena, no només ha descartat presentar-se com a primer secretari sinó que a més ha decidit estripar el carnet del partit.
Per fí algú que acaba decidint-se i no segueix marejant la perdiu. Evidentment, Marina Geli i Núria Ventura, no han compartit la decisió del líder d'Avancem al considerar-la precipitada en un moment de canvis importants al socialisme català. Aquest cop d'efecte d'Elena no ha deixat indiferent un unionista declarat com és l'alcalde de Tarragona i actual president de la gestora del partit, que ha demanat al diputat que torni immediatament la seva acta. Ballesteros ha estat replicat pel ja exmilitant, dient que ho decidirà el 28 de juny després de l'assemblea del seu corrent crític, però que en tot cas hauria de reclamar-los primer als imputats Daniel Fernández i Montserrat Capdevila. Veurem si la resta de crítics aprofiten per fer un cop de cap aquest estiu o bé segueixen amb aquesta agonia enlloc d'optar per l'eutanàsia, malgrat que Miquel Iceta es considera prou capacitat per salvar un pacient que fa temps que està sentenciat a les urnes per molt "cirurgià experimentat" que es consideri.
I mentrestant, el sempre dialogant i democràtic PP torna a demostrar les seves arrels. Així ho deixaven palès diversos internautes que recollien diversos missatges d'Emilio Ramos, regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei, que aprofitava Facebook per expressar aquest "conciliador" missatge: "Contra el separatisme, ni un pas enrere. ¡Legionaris a lluitar! ¡Legionaris a morir per Espanya!". Si a això hi afegim la darrera decisió del govern espanyol a no enviar més documents i a reclamar una part dels papers de Salamanca, tenim la cirereta d'un pastís que demostra aquest esperit "negociador".
La perla del dia ens arriba des de terres nord-americanes i té especial rellevància per aquells sibarites que veuen l'estiu com una oportunitat per assaborir nous i exòtics productes. Si en el seu dia ja va causar sensació el llançament de Bling H2O , l'aigua més cara del món valorada en 2.600$ per ampolla, tampoc deixa indiferent el producte de l'empresa Gläce Luxury Ice Co.
La perla del dia ens arriba des de terres nord-americanes i té especial rellevància per aquells sibarites que veuen l'estiu com una oportunitat per assaborir nous i exòtics productes. Si en el seu dia ja va causar sensació el llançament de Bling H2O , l'aigua més cara del món valorada en 2.600$ per ampolla, tampoc deixa indiferent el producte de l'empresa Gläce Luxury Ice Co.
La companyia ha vist una bona oportunitat per treure al mercat el component ideal per les begudes exclusives i de qualitat: glaçons de gel. Aquests però només poden servir-se amb begudes d'alta gamma si volem gaudir d'una “dissolució mínima i màxima refrigeració”, al llarg de 40 minuts. La companyia garanteix que el producte està lliure d'impureses i substàncies cancerígenes pel mòdic preu de 325$ la bossa de 50 glaçons.
En fi, què millor per refrescar-nos que aquesta perla per quedar-nos gelats.
