Bon dia i bon divendres internautes. Él famós filòsof suís Hermann Hesse escrigué en certa ocasió que 'Qui no encaixa en el món està sempre a prop de trobar-se a si mateix.' I és que una de les frases que subratllen els analistes del discurs que ahir pronuncià el coronat Felip VI fou sens dubte que "en aquesta Espanya hi cabem tots". Un parlament que també posà èmfasi en les línies mestres del seu regnat centrades en impulsar una renovació integral salvaguardant la unitat d'Espanya. Aquells que esperaven un gest del nou monarca vers la plurinacionalitat s'hagueren de conformar amb un simple "moltes gràcies" en les diferents llengües de l'Estat. Aquest però, sempre ha estat un país més papista que el Papa i la monarquia no n'és l'excepció, perquè aquell banys de masses que reclamaven les institucions per donar la benvinguda al rei, quedaren en uns pocs milers, d'aquí que la retransmissió obvià una bona part de les imatges aèries per la manca d'entusiasme de la ciutadania.No deixa de ser paradoxal que aquest fals paper d'àrbitre que la Carta Magna li donà el 78 per vestir i justificar una mica les funcions de la monarquia, se li vulgui donar ara un paper de mitjancer per mantenir la integritat territorial o permetre la consulta segons els casos. A favor del monarca cal dir que hi posà ganes llegint el discurs d'un altre, però és díficil convèncer a aquells que fa anys que estan sense feina o han perdut la casa, malgrat que "em sento orgullós dels espanyols i res m'honraria més que, amb el meu treball i esforç de cada dia, els espanyols poguessin sentir-se orgullosos del seu nou Rei." Curiós sacrifici aquest de viure com un rei, probablement pels continus esquinços de canell que deu tenir pel desgast d'anar saludant a tothom amb la maneta.
Afortunadament, les obligacions i el respecte institucional no signifiquen necessàriament un acte de lloança sense límit, quelcom que vàrem poder veure al Congrés quan Iñigo Urkullu i Artur Mas s'estalviaren d'aplaudir la intervenció del protagonista de la jornada, perquè segons va explicar el president de la Generalitat el discurs no contenia cap novetat respecte als ja escoltats amb el seu progenitor. I es clar, tots els focus estaven també posats en el díscol català que té la gosadia de qüestionar la integritat d'una Espanya que mai no va preguntar-nos si en volíem formar part. Aquesta manca del gest, considerada per molts com deslleial a la corona, també fou objecte ahir a les xarxes de les ires, insults i amenaces de milers d'internautes que es mostraren no precisament massa amables amb Artur Mas.
Per sort, la tendència de genoflexió generalitzada ha començat a canviar, i només calia veure centenars de persones concentrades a la Plaza del Sol de Madrid, les quals desoint la prohibició de qualsevol símbol republicà o manifestació antimonarquica van decidir sortir al carrer per mostrar de forma pacífica el seu rebuig a l'acte regi. Entre els assistents una pregunta retòrica que hauria de fer reflexionar uns quants: "Per què si el Rei no governa i és gairebé testimonial hem de seguir mantenint aquesta família nombrosa?", una qüestió digne d'adreçar-li al sempre anticatalà José Bono, especialitzat darrerement en psiquiatria a l'hora de diagnosticar casos de neurosi independentista.
La Perla d'avui ens la brinda l''empresa Space Adventures, especialitzada en viatges espacials, la qual ha fet públic aquesta setmana que ja tenen els dos primers clients per volar al voltant de la Lluna amb la famosa nau Soiuz. Aquesta nova utilitat del vehicle rus comportarà importants reformes per tal de condicionar-la pels dos turistes afortunats que emprendran aquesta destinació el 2017.
L'estrany és que amb les bogeries que passen en aquest món nostre aquests dos individus hagin hagut de pagar fins a 220 milions d'euros per ser uns llunàtics.
