Bon dia i bon dimecres internautes. Émile de Girardin, periodista i polític francès del S.XIX, escrigué que 'Exagerar la pròpia força significa descobrir la pròpia debilitat.' Aquesta mateixa circumstància sembla estar vivint-la l'incombustible Jorge Fernández Díaz, el qual sembla haver-se instal·lat en una espiral de l'hipèrbole extraordinària. El ministre de l'interior, aquell que fa uns mesos assegurava sense posar-se vermell que les famílies catalanes viuen immerses en disputes, discussions i ruptures a causa del trasbals que els suposa el procés sobiranista, tornava novament a la càrrega fent gala de la política de por, tant tradicional en el discurs del PP.
El titular de garantir l'ordre va aprofitar els focs de la revetlla per deixar anar un altra advertència a aquells catalans que apostem per la independència, tot dient que el nou Estat català seria ni més ni menys que la capital del terrorisme i el crim organitzat mundial. Fernández Díaz tindrà pocs mèrits, però el que no se li pot negar és una capacitat exagerada d'imaginació, especialment perquè si per alguna cosa es caracteritza el nostre procés és per la no violència per molt que allà a la meseta els dolgui tant civisme per m2.
I es clar, segons aquest destacat membre de l'Opus Dei, no només cauran les 10 plagues egípcies sobre nostre sinó que ni l'OTAN ni cap altre organisme internacional ens ajudarà a combatre-les, obviant que fins no fa massa Espanya era un dels països més castigats pel terrorisme, tot i tenir l'aixopluc de les agències internacionals. No sé si es fruit de l'èxtasi pel ser fervor per Santa Teresa o la Verge del Pilar, però el cas és que no ens estranya gens que el ministre assegurés que tot i ser "català" no pensa moure un dit per mediat entre Mas i Rajoy, perquè segons diu "Catalunya és i continuarà sent espanyola". Com diria Pere Navarro potser que aquest dia Fernández Díaz no es prengué la pastilla o bé se li aparegué San Josemaría (no l'Aznar, sinó l'altre) revelant-li tal desgràcia.
Precisament, José Ignacio Wert, el ministre d'Educació i Cultura que la mateixa Obra proposà a Rajoy, torna a ser notícia després de xifrar en 6.057 euros els que haurà de pagar anualment la Generalitat per cada alumne que vulgui estudiar tenint com a llengua vehicular la llengua de Cervantes, perquè com ja és sabut la reforma de llei impulsada per aquest cap Wert no tan sols es carrega el sistema d'immersió català sinó que a més ens toca pagar la trencadissa.
Tampoc ha deixat indifernt la reforma exprés que el govern del PP ha fet per tal que Juan Carlos I gaudeixi d'un peculiar aforament vitalici. La novetat és que ni PSOE, PNB o CiU hi han votat a favor per diferents motius. En el cas dels socialistes la raó no obeeix a l'ànima republicana, que fa anys que va creuar a la llum, sinó que vindria per l'alarmant retrocés electoral en detriment d'uns nou vinguts anomenats Podemos que han aconseguit la portabilitat de bona part dels votants d'esquerres. En el cas de CiU, malgrat l'oposició de Duran, atribueixen l'abstenció a la precipitació i qüestions tècniques, per no dir que aquesta submissió incondicional a la monarquia no els ajuda a escurçar camí amb ERC, clara favorita a guanyar les eleccions al Parlament segons la darrera enquesta publicada per El Periódico.
La perla d'aquest dimecres ens la porta la premsa del país veí, fent-se ressó de la curiosa història protagonitzada per un nen de 12 anys. Després de la sobtada desaparició durant vàries hores del menor i la pertinent denúnica del pares, la policia va aconseguit trobar-lo a la ciutat de Saint-Gervais sa i estalvi. El nen assegurà que havia estat víctima d'un segrest per part d'un home d'uns trenta anys, musculós, més o menys de 1,70 d'alçada i amb una gran cicatriu al costat dret de la cara
La versió de la criatura continuava explicant que aprofitant una badada del seu captor, va aconseguir escapolir-se i avisar la família. Després d'una llarga investigació interrogant possibles testimonis i revisant desenes de càmeres de seguretat la Gendarmerie conclogué que tot havia estat un muntatge del jove per no haver de passar el mal tràngol d'anar al dentista.
Potser ara sí que haurà d'anar-hi de veritat per allò que al mentiders els cauen les dents, els creix el nas o es presenten a les eleccions.
