Bon dia i bon dimecres internautes. 'Tenir fe significa no voler saber la veritat.' Una frase cèlebre del filòsof alemany Friedrich Nietzsche que potser ha tingut alguna cosa a veure en la decisió de la lideresa andalusa Susana Díaz de no optar a la secretaria general del PSOE. Aquest fet que ha descol·locat bona part dels barons dels partit, dirigents històrics inclosos, perquè no esperaven que tenint la victòria assegurada després de la renúncia de Patxi López o Carmen Chacón, Susana Díaz tirés la tovallola. Per tant, sorpresa majúscula que obre novament una crisi de lideratge dels socialistes espanyols, ja que la suma de possibles candidats a les primàries que s'ho han repensat continua augmentant fruit o bé de la por a perdre i patir un desgast innecessari o bé perquè no volen un caramel emmetzinat.
De l'entrevista que la presidenta de la Junta d'Andalusia concedia a la Cadena SER destaquem el seu raonament i compromís vers els seus votants, perquè Díaz afirmà que seria deshonest pels ciutadans d'aquella comunitat que van votar-los veure com deixava el vaixell després d'haver agafat el timó fa ben poc. De tota manera, en política no tot és el que sembla, i a vegades el que és políticament correcte és fruit d'una estratègia perfectament pensada per veure les coses des de la barrera i amb certa distància. Així, amb la llista de candidats reduïda a l'oficialista Eduardo Madina, José Antonio Pérez Tapias (Izquierda Socialista) i Pedro Sánchez les travesses continuen més obertes que mai, especialment perquè si fem cas de l'hemeroteca el desconegut candidat Zapatero guanyà contra pronòstic l'any 2000 imposant-se al favorit José Bono.
Vist com van les coses i sabent les aptituds de Pere Navarro per l'estratègit, no descarto que la visió política de l'encara líder del PSC el porti a donar un pas endavant presentant-se com a secretari general del PSOE. De fet, en l'hipotètic i remot cas que això es produís, no només serviria per donar el cop de gràcia definitiu al socialistme espanyol, sinó també per deslegitimar un federalisme eteri, caduc, insubstancial i covard vers la seva "ànima republicana".
A casa nostra, el globus sonda llançat per Josep Antoni Duran i Lleida continua generant malestar a CDC, vist que les breus declaracions que el líder d'Unió feu ahir a la premsa no serviren per apagar el foc que com a bon piròman el democristià iniciàc com qui sí vol la cosa. Aquesta tècnica de Duran de tirar la pedra i amagar la mà no és nova, ja que és clàssica en el personatge. Si bé ara diu que no ha pres cap decisió sobre la secretaria general de CiU, sí que ha deixat ben clar que pensa continuar exercint com a portaveu de la formació a Madrid, quelcom que dóna per fet sense tenir en compte Convergència. Però ni el moment ni el context és el de sempre, ja que aquest estira i afluixa obeeix més al fet que el president d'Unió ha quedat aïllat i descatalogat en el catalanisme, a diferència dels seus socis que han abraçat sense massa problemes el clam independentista del carrer.
La perla d'aquest dimecres deixarà gelat a més d'un/a després de les informacions aparegudes en diversos mitjans locals indis. La informació, malgrat no ha trascendit fins fa pocs dies, destaca la devoció que els fidels al líder de la també impronunciable secta Divya Jyoti Jagriti Sansthan. Sobta el fet que malgrat Swami Maharaj Ashutosht morí fa 5 mesos, els seus seguidors neguen que el seu líder espiritual hagi traspassat a causa d'un infart, argumentant que el seu pastor simplement ha entrat en un estat de profunda meditació (samadhi).
Sigui com sigui, alguna il·luminat del grup va aconsellar que mentre el seu líder no despertés el millor seria conservar-lo en un congelador perquè el panorama no seria precisament agradable quan l'ànima tornés al cos. El tema no és menor si tenim en compte que malgrat la vidua i els fills han demanat ampara a les autoritats per cremar-lo, els sectaris han aconseguit que el Tribunal Superior de Punjab s'inhibeixi per tractar-se d'un tema espiritual. El cas és que l'individu abandonà aquest món terrenal sense nomenar successor i per tant els 150 milions de dòlars en propietats anirien a parar a un fons de caritat.
En fi internautes, parafrasejant Goethe: 'Contra l'estupidesa i els congeladors, fins i tot els déus lluiten en va.'
