Bon dia i bon dilluns internautes. Escrivia Sir Francis Bacon pel vols de l'any 1600 que 'Una persona que vol venjança guarda les seves ferides obertes.' I com en altres àmbits de la vida, en política aquesta també hi és més que omnipresent, sobretot perquè a vegades els "intercanvis" de cromos es torcen i és aleshores quan comencen retrets i acusacions que més tard o més d'hora acaben passant factura. Les darreres setmanes Europa ha assistit a una batalla en tota regla en l'elecció del nou president de la Comissió, per les notables discrepàncies que generaven els candidats entre els 27 membres. El punt àlgid fou quan es filtrà que el primer ministre britànic posà com a condició que Jean-Claude Juncker no es convertís en el substitut de Durão Barroso perquè seria un anacronisme i això podria condicionar la permanència del Regne Unit a la UE.Coincidint amb aquesta forta oposició, la premsa anglesa s'explaià i feu un linxament mediàtic en tota regla contra l'exprimer ministre luxemburgués, al qual qüestionaren la seva capacitat per exercir el càrrec per ser un alcohòlic irresponsable. Finalment, aquest últim sembla haver guanyat la batalla, especialment després de que la Kaiser Merkel donés finalment el seu vist i plau. I per què parlem d'això si ja està més que passat? Per dues raons que hi tenen quelcom a veure, perquè al marge dels estira i arronsa de l'alta política també hi afloren els més baixos instints tal com hem pogut llegir aquest cap de setmana.
Mentre Cameron es posicionava en contra del ja president de la Comissió i ha més marcava un precedent al permetre un referèndum independentista, Angela Merkel tirava una galleda d'aigua freda a les aspiracions catalanes afirmant que s'alineava amb Mariano Rajoy en la seva negativa a permetre la consulta, perquè cal mantenir la integritat de tots els estats, quelcom que ella deu haver oblidat ja que si no arriben a canviar les fronteres ella encara estaria vivint a la RDA, tal com li recordà el republicà Alfred Bosch en un escrit.
Diuen que la venjança és un plat que se servei fred i Juncker ho sap prou bé si tenim en compte l'article d'Andrew Whitaker al diari escocès The Scotsman en el que assegura que el mandatari veuria amb bons ulls que una Escòcia independent evités els farragosos tràmits per incorporar-se a la UE, fent ús del procediment d'urgència que estarien preparant i suposaria la no explusió. Està clar que decisions tant importants no obeeixen només a un sol factor, però no deixa de ser curiós que si aquesta notícia es confirma donaria molt que pensar perquè al final les relacions interpersonals no en queden al marge i poden influir-hi en gran manera en un assumpte que no és menor.
Si res no canvia sembla que avui mateix podria anunciar-se la dimissió de Josep Antoni Duran i Lleida com a secretari general de CiU, després de vàries setmanes desfullant la margarida o marejant la perdiu si us ho estimeu més. Això sí, el democristià conservarà el càrrec de portaveu de la federació al Congrés a condició que no posi pals a les rodes a la consulta amb declaracions o articles que la perjudiquin. Diuen els seus col·laboradors que Duran es dedicarà a altres coses a partir d'ara, i probablement serà passejar-se per aquests móns de déu en qualitat de president de la Comissió d'Exteriors de la Cambra baixa, que al final és com ser ministre del Reino de España sense ser-ho.
La perla d'aquest dilluns també té quelcom a veure amb el fred i amb el gelada que deuria quedar la propietària d'una funerària australiana que fa uns dies va viure un dels episodis més rocambolescos de la seva vida. El Sydney Morning Herald explica que ell problema sorgí quan l'Hospital de Port Headland va informar-la que no podria fer-se càrrec del cadàver del seu client perquè aquest sobrepassava els 200 quilos de pes i el centre estava només preparat per emmagatzemar cossos de fins a 150 kg.
Si res no canvia sembla que avui mateix podria anunciar-se la dimissió de Josep Antoni Duran i Lleida com a secretari general de CiU, després de vàries setmanes desfullant la margarida o marejant la perdiu si us ho estimeu més. Això sí, el democristià conservarà el càrrec de portaveu de la federació al Congrés a condició que no posi pals a les rodes a la consulta amb declaracions o articles que la perjudiquin. Diuen els seus col·laboradors que Duran es dedicarà a altres coses a partir d'ara, i probablement serà passejar-se per aquests móns de déu en qualitat de president de la Comissió d'Exteriors de la Cambra baixa, que al final és com ser ministre del Reino de España sense ser-ho.
La perla d'aquest dilluns també té quelcom a veure amb el fred i amb el gelada que deuria quedar la propietària d'una funerària australiana que fa uns dies va viure un dels episodis més rocambolescos de la seva vida. El Sydney Morning Herald explica que ell problema sorgí quan l'Hospital de Port Headland va informar-la que no podria fer-se càrrec del cadàver del seu client perquè aquest sobrepassava els 200 quilos de pes i el centre estava només preparat per emmagatzemar cossos de fins a 150 kg.
Fou aleshores que fent ús de la seva professionalitat, Joanne Cummings va haver d'espavilar-se i tirà pels dret traslladant el cos a casa seva, passant una de les nits més fredes a causa de l'aire condicionat que mantingué el cos fins l'endemà. L'empresària va haver de llogar un contenidor marítim amb refrigeració interior per emmagatzemar el cadàver fins que no van poder enterrar-lo.
En fi internautes, menys mal que amb empentes i rodolons la dona va aconseguir treure's un pes de sobre pel mort que li havia caigut.
