Bon dia i bon dimecres internautes. Escrivia un dels pares de la ciència moderna que 'L'única manera de descobrir els límits del possible és anant més enllà d'ells, a l'impossible.' Aquesta frase d'Arthur C. Clarke no la deu pas compartir Joana Ortega com ja comentàvem ahir, especialment perquè lluny de defensar el Sí-Sí, com de fet fan companys seus al govern i a la federació, va aconseguir superar la calor pròpia del dia i alhora treure de polleguera els socis parlamentaris que encara els recolzen.
I no n'hi havia per menys, perquè si ANC i Òmnium miren de mobilitzar aquests darrers la gent per sumar-se a V de l'Onze de Setembre i convertir la Diada en un element decisiu per votar el 9-N, les paraules d'Ortega afirmant que si les institucions espanyoles no permeten la consulta sempre podrà fer-se en qualsevol altra data. Resulta sorprenent que una persona amb una llarga trajectòria política faci aquest tipus d'afirmacions que enlloc d'ajudar i facilitar els esforços de molta gent només fan que crear dubtes sobre una possible capitualació d'aquells que han de posar-nos les urnes.
Així, la vicepresidenta i dirigent d'UDC demostra que malgrat la seva recent llicenciatura en psicologia sembla que no n'hauria fet massa ús, tenint en compte que descafeinar el 9-N en un moment tan delicat no és la millor manera per recuperar la confiança dels electors. Però és clar, una cosa és la psicologia i l'altra tenir mà esquerra o cintura política.
Òbviament, la premsa espanyola es fa ressò d'aquesta picabaralla estiuenca entre govern i ERC, especialment el diari El País , el qual aprofita la munició brindada i parla de la divisió existent a l'independentisme català. A més dels republicans, també s'han escoltat altres veus crítiques com les d'ICV-EUiA i la CUP, que no entenen perquè aquests dubtes d'última hora davant el més que previsible dictamen del TC, i hom que fa temps que s'afaita no crec que es produís un gir copernicà la doctrina de l'Alt Tribunal.
Es clar que com diu un vell proverbi espanyol "De todo hay en la viña del Señor", i a casa nostra al marge de que Duran pugui celebrar que una companya de partit pensi com ell, també a Can PSC somriuen d'alegria i aprofiten per instar al president Mas que faci cas de la seva subordinada i es deixi estar de consultes molestes i poc federals.
La perla d'aquest dimecres ens la publica l'edició britànica de Yahoo news , on constatem allò que en altres àmbits ja és vigent: "torna l'antic". No cal que tremoli pas Màrius Carol, perquè no parlem d'antics exdirectors de diaris sinó de l'èxit que ha tingut un veterà artista nord-americà al substituir les noves formes de comunicació i marquèting per les de tota la vida.
Lluny de combregar amb les xarxes socials i malgrat que alguns se'n burlessin titllant-lo d'estar demodé, el nostre protagonista ha optat per buscar-se xicota enganxant cartells per tot Manhattan. D'aquesta manera la "Gran Poma", s'ha vist invadida per 500 pamflets explicant el seu reclam.
L'home ha quedat més que desbordat, ja que segons explica el portal hauria rebut fins a 100 trucades al poc de penjar els cartells i 1.600 durant la primera setmana. interessant-se pel tema "amoril" i 1.600 durant la primera setmana.
Veurem si finalment té sort, però en tot cas sempre ens quedarà el consell del gran Oscar Wilde: 'Escullo als meus amics per la seva bona aparença, als meus coneguts pel seu caràcter i als meus enemics per la seva raó.'
