Bona tarda i bon dimecres internautes. 'La força no prové de la capacitat física sinó d'una voluntat indomable.' Aquesta frase de Mahatma Gandhi resumeix perfectament la reflexió que ahir feia el president de la Generalitat al fer balanç davant els mitjans. Al marge d'analitzar sanitat i economia, pels quals tot sigui dit passà força de puntetes, el tema estrella fou sens dubte la consulta i les conseqüències del cas Pujol. La papereta de Mas no resulta precisament fàcil, perquè si a les dificultats que ja de per sí comporta conduir un procés com aquest, aquestes es multipliquen pel degoteig d'informacions i/o especulacions que es van publicant sobre el que fou el seu mentor.
En aquest sentit i malgrat reconèixer que el terratrèmol pujolià podria afectar d'alguna manera el procés, Mas posà distància a l'assumpte recordant que l'expresident fa 10 anys que no té cap mena de responsabilitat de govern i pet tant és injust encasellar l'actual executiu al mateix sac de sospites. Tot i així, després de tants anys d'opacitat els rumors acostumen a sortir com bolets i seria bo que aquesta primera posició del rànquing de transparència a l'administració catalana es ratifiqués descartant les possibles vinculacions de certs negocis que presumptament podrien haver-se fet des de l'àmbit públic.
Sigui com sigui i malgrat sembli el contrari si només llegim la premsa de Madrid, Catalunya no té l'exclusiva de la corrupció, però com deia el poeta "sempre queda el pòsit" i aquest en major o menor mesura pot acabar factura a l'actual context que ens ocupa. Per aquest motiu, el mandatari català va aprofitar l'ocasió per fer una crida a la serenitat i a la no desmotivació, quelcom que des de la caverna mediàtica es dediquen a fomentar cada dia equiparant la caiguda de la família Pujol amb la mort del nostre procés.
No cal ser massa espavilat per entendre que la independència no s'assoleix apretant un botó ni tampoc d'un dia per l'altre. Cal constància, tossuderia i una voluntat de ferro de tot un col·lectiu que ha de mostrar una fortalesa i una convicció ferma per demostrar que després de 300 anys ja n'estem bastant farts de seguir sotmesos. Quelcom semblant va demanar el president, tot recordant que des d'ara i fins novembre els pals a les rodes seran el pa nostre de cada dia que posaran a prova el desig de tot un poble.
Al marge d'aquestes consideracions, el president de la Generalitat tot i mostrar-se ferm a convocar la consulta a partir de la legalitat catalana, no va poder assegurar si una probable impugnació per part del TC podria derivar en la fi de la legislatura i per tant la convocatòria d'eleccions anticipades, ja que sigui com sigui els catalans han de poder votar d'una o altra manera el seu futur ja que per damunt del Diàleg i la Llei a la que apel·lava Rajoy sempre hi ha la democràcia, malgrat alguns unionistes acostumen a oblidar-ho si tenim en compte el robatori d'estelades, l'agressió al Pi de les Tres Branques o el recent atac al monument a qui fou president de la Generalitat Lluís Companys.
La perla d'avui sembla gairebé una campanya publicitària en tota regla i ha tingut lloc a casa nostra. La història comença a partir d'un intent frustrat d'atracament en dues sucursals d'una entitat bancària de Tarragona. Aquest fet força comú prèn caire comercial i ha deixat força descol·locats als Mossos d'Esquadra perquè el modus operandi del delinqüent no acostuma a ser habitual.
I és que després dels fets, l'home s'ho prengué amb filosofia i decidí aturar-se durant la fugida a peu per prendre's tranquil·lament una Coca-cola en un bar situat a poca distància dels bancs. A falta de més provés i de la poca professionalitat de l'individu, la policia va endur-se el got per poder identificar-lo, tot i que potser vist la intel·ligència del protagonista i l'amor per aquest refresc hauria estat millor agafar la llauna que probablement tenia el seu nom.
