Bon dia i bon divendres internautes. Escrivia el gran Umberto Eco que 'Dissimular és estendre un vel compost de tenebres honestes, del qual no es forma la falsedat sinó que es dóna un cert descans a la veritat. Aquesta disfressa temporal de la realitat o tocada de violins és la que s'escoltà ahir a Queralbs en un dia marcadament assolellat malgrat que alguns sentissin ploure a l'hora de respondre certes preguntes després de dues setmanes d'un silenci atronador.Si de bon matí, l'expresident s'escapolí de la premsa amb allò tan típic i gastat del "no comment", algú deuria explicar a Jordi Pujol que la callada per resposta sempre denota certa culpabilitat, i unes hores mes tard el vot de silenci es trencà un xic i els periodistes que feien guàridia aconseguiren arrencar-li algunes paraules. En comunició el llenguatge no verbal sovint diu molt més que l'oral, i la jornada passada el terretrèmol de magnitud 12 amb epicentre d'evasió fiscal no semblà que l'hagués afectat gaire perquè ni els tics facials s'havien incrementat ni tampoc apareixia compungit ni amb el cap cot, segurament perquè la processó va per dins o perquè hi ha certes dosis de cinisme que no han abandonat el personatge.
Aquesta és la sensació que ens va quedar a tots aquells que vam poder-li sentir, amb aquell somriure de nen entremaliat que sap que l'han enganxat fet una malifeta, al fins fa poc un referent del catalanisme. Després de respondre que es trobava bé, "tot i que la situació no és agradable", com si tot no anés amb ell, afirmà que "si en algun moment alguna instància jurídica o tributària em vol cridar, assumeixo el compromís, evidentment, de contestar a les preguntes que se'm facin". Ves per on, tots pensàvem que fent aquell acte de contricció tot hauria quedat en un simple malentès, només faltaria ! Ara bé, si en la resposta anterior mostrava la seva total disposició a col·laborar si era estrictament necessari, en la contesta següent sobre comparèixer al Parlament, els dubtes canviaren veu i cara del vell polític que assegurà no tenir-ho clar, entre altres coses perquè al no ser obligatòria sempre pot estalviar-se escoltar el sermó de la muntanya de l'oposició.
Les telenovel·les sempre han de tenir una amant despitada i rancuniosa, i aquest culebrot o reality show, només ha fet que començar malgrat trobar-se en el punt àlgid. En aquest cas on els guionistes van incorporant nous elements diàriament que emboliquen més la trama, trobem el personatge de Victoria Álvarez, l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola que continua prodigant-se per les televisions més "selectes" per seguir despotricant d'una família al més pur estil Belén Esteban amb el clan d'Ambiciones. Seria interessant saber també si aquesta senyora té algun tipus de vinculació amb el CNI o bé els hi està fent la feina de forma desinteressada.
El que si que sabem segur és que el tan esperat documental 'L'endemà' d'Isona Passola ja té disponible el tràiler. El
projecte que s'estrenarà el proper 5 de setembre als cinemes en versió original (català) analitza les possibles conseqüencies del dia després de convertir-nos en independents. Un fet que veuen impossible tant PP com C's, els quals han tornat a sorprendre bona part dels catalans fent-los novament el gran favor d'estaviar-nos veure'ls als actes oficials de la Diada.
La perla de darrer dia de la setmana ens la torna a portar el Daily Mail, el qual recull la peculiar notícia apareguda aquesta setmana a la premsa xinesa. La història se situa a la província de Shaanxi, on un responsable pare de família ha decidit posar-se les piles i solventar una de les addiccions més comunes del S.XXI: els videojocs.
Després de mil i una fòrmules per erradicar aquest vici del seu fill, el Sr.Feng va optar per mesures més expeditives i contractar uns sicaris virtuals que "neutralitzessin" el seu hereu emntre jugava. Aquest és un mètode poc habitual ja que el gegant asiàtic acostuma a fer tractaments amb electroxoc per "curar" aquesta malàltia moderna. D'aquesta manera, contactà amb jugadors experts que donaren tota una lliçó a ludòpata tecnològic.
Sigui com sigui i malgrat el fill ja no hi jugui, segueix fent la mateixa vida contempletica als seus 23 anys d'edat, justificant que és a l'atur perquè encara no ha trobat una feina que s'adapti a ell.
Després d'això, no sabem si el seu progenitor ara es decidirà per sicaris menys virtuals per veure si així li passa la tonteria que duu a sobre.
