Bon dia i bon dimarts internautes. 'Si comença un amb certeses, acabarà amb dubtes; més si s'accepta començar amb dubtes, arribarà a acabar amb certeses.' Això que en un principi capficava el Filòsof i estadista Sir Francis Bacon fa temps que també preocupa els catalans en forma de nebulosa jurídica i els nostres polítics no és que hi ajudin pas massa. A l'igual que ja passa amb "consulta" o "referèndum", el concepte legal s'ha convertit en cavall de batalla que serveix per vestir amb més o menys fortuna l'argumentari del dret a decidir. Afortunadament, les paraules si resten escrites costa més que se les emporti el vent i no va malament fer un repàs a les hemeroteques que ens recorden aquella famosa frase: la consulta es farà sí o sí.
El cert és que ningú sap si el 9-N s'acabarà celebrant o commemorant com la Diada, i de la fermesa incial tornen a sortir veus del bàndol proconsulta (que no sobiranista), que condicionen la posada d'urnes a que finalment un Tribunal situat a 500 Km, que no ens té especialment simpatia, acabi dictant que l'acte de preguntar a la ciutadania de Catalunya se surt del que l'Estat considera legal. La qüestió radica doncs en si hem de fer cas a la llei espanyola o la catalana, tot i saber que aquesta darrere sempre queda supeditada a la primera mentre nosaltres continuem acceptant aquest principi d'autoritat imposat des de fa tres segles.
La vicepresidenta Joana Ortega i el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, van assegurar en diferents entrevistes radiofòniques que la decisió de poder votar o no passa inevitablement pel posicionament que adopti Espanya, ja que si la impugnen ells no podrien avalar la consulta perquè ""no seria prou democràtic perquè fos la base d'una política de futur" i s'haurien de buscar altres fòrmules o moments, com si aquestes alternatives si fossin legal a ulls de l'Estat.
Al marge d'aquestes consideracions, l'expresident del Parlament també aconsellà Jordi Pujol que el mes de setembre doni explicacions a la Cambra catalana per aclarir la confessió de l'herència fantasma. En aquest sentit, suposo que pensant que la millor defensa és un bon atac, la família Pujol Ferrussola estari estudiant querellar-se contra BPA i Andbank per violació del secret bancari. D'aquest capítol, només destacar la pobre defensa que Manuel Cuyàs, autor de les 'Memòries' de l'expresident' feia a La Vanguardia justificant l'acció de l'exhonorable tot dient que estava més preocupat pel país que no pas per la seva persona, raó per la qual "se li hauria passat" declarar-ho a hisenda.
La perla del dia, tot i la semblança no té relació directa amb la crisi porcina que afecta als ramaders catalans després del veto rus als productes europeus. Ara bé, la informació publicada per l'edició nord-americana del Huffington Post podria fer-nos dubtar, perquè el diari explica un concepte trencador de la indústria del perfum.
El culpable o l'artífex és Daniel Peltz, professor de Cinema que s'ha aventurat en el món de les olors i ha creat una fragància a partir de la suor dels bufadors de vidre se Suècia. La idea li sorgí després de visitar una factòria i percebre la peculiaritat d'aquella flaire.
D'aquesta manera, a partir d'una recepta secreta ha elaborat una essència que barreja els efluvis del vidre i la transpiració dels professionals que el treballen. El perfum segueix la innovadora moda d'altres dissenyadors que han elaborat fragàncies a partir de substàncies tan poc agradables com el vòmit de balena.
Caldrà estar atents i veure si això de suar la samarreta acabi donant beneficis a aquest emprenedor. Sigui com sigui, el famós inventor Thomas Alva Edison ja deia que 'El geni és un u per cent d'inspiració i un noranta-nou per cent de suor.'
Caldrà estar atents i veure si això de suar la samarreta acabi donant beneficis a aquest emprenedor. Sigui com sigui, el famós inventor Thomas Alva Edison ja deia que 'El geni és un u per cent d'inspiració i un noranta-nou per cent de suor.'
