Bon dia i bon dimarts internautes. 'La prudència és una vella soltera rica i lletja festejada per la incapacitat.' Aquest pensament del poeta William Blake hauria de fer reflexionar a més d'un ja que aquests dies, sobretot a mesura que ens apropem al 9-N, sorgiran cada vegada més dubtes "margaritils" sobre si fer o fer la consulta. Sens dubte la gran V del dia 11 ha de servir no tan sols per donar un toc d'atenció als de fora sinó també als "nostrats", perquè s'adonin que, si no ho han fet ja, si no remen tots junts cap a un objectiu comú el càstig que rebran a les urnes aquells que han de fer-la possible serà majúscul.
De fet, del discurs amb que el president de la Generalitat obria ahir el debat de política general se'n desprenia certa resignació, d'aquella tan cristiana que li agrada a Duran. L'ús del condicional fou el més comentat a la Cambra perquè donava a entendre que votarem però no pas una consulta sinó unes eleccions anticipades, les quals ves a saber si tindran caràcter plebiscitari o no. I és que els darrers enfrontaments entre CiU i ERC alimenten cada vegada més el rumor que afirma que la federació podria estar cercant un altre soci, i això no només ho hem vist a la sessió parlamentària d'avui amb la mà estesa del PSC, sinó també pel fet que els socialistes catalans s'han acabat desinflant i no han signat el document demanant la comissió d'investigació pel cas Pujol.
Per si un cas, l'ANC no baixa la guàrdia i la jornada passada entregava 750.000 peticions a la cambra catalana reclamant als representants del poble una DUI en cas que no acabem passant per les urnes, la qual cosa sembla més que probable davant l'escalada d'amenaces del govern espanyol que avui mateix en veu del ministre d'Exteriors no descartava qualsevol mesura que evités la terrible i temible votació dels catalans. Així, José Manuel García-Margallo tornava a treure la suspensió de l'autonomia en una trobada amb nombrosos ambaixadors a Espanya, fent gala de la diplomàcia i la Marca España.
De fet, del discurs amb que el president de la Generalitat obria ahir el debat de política general se'n desprenia certa resignació, d'aquella tan cristiana que li agrada a Duran. L'ús del condicional fou el més comentat a la Cambra perquè donava a entendre que votarem però no pas una consulta sinó unes eleccions anticipades, les quals ves a saber si tindran caràcter plebiscitari o no. I és que els darrers enfrontaments entre CiU i ERC alimenten cada vegada més el rumor que afirma que la federació podria estar cercant un altre soci, i això no només ho hem vist a la sessió parlamentària d'avui amb la mà estesa del PSC, sinó també pel fet que els socialistes catalans s'han acabat desinflant i no han signat el document demanant la comissió d'investigació pel cas Pujol.
Per si un cas, l'ANC no baixa la guàrdia i la jornada passada entregava 750.000 peticions a la cambra catalana reclamant als representants del poble una DUI en cas que no acabem passant per les urnes, la qual cosa sembla més que probable davant l'escalada d'amenaces del govern espanyol que avui mateix en veu del ministre d'Exteriors no descartava qualsevol mesura que evités la terrible i temible votació dels catalans. Així, José Manuel García-Margallo tornava a treure la suspensió de l'autonomia en una trobada amb nombrosos ambaixadors a Espanya, fent gala de la diplomàcia i la Marca España.
Tenint en compte els vents que bufen, el dilema que segurament podem plantejar-nos és si la nostra classe política avantposarà els interessos de país davant els partidistes i pactaran una candidatura unitària en cas d'eleccions plebiscitàries o bé assitirem atònits a unes simples eleccions autonòmiques de pà sucat omb oli de girasol (per això de les retallades). Entenc o vull creure que CiU, o si més no CDC no acabarà fent la gara gara al partit d'Iceta, perquè el resultat d'aquest binomi no crec ni que surti a les enquestes pel databaix electoral que suposaria per aquestes formacions que, a dia d'avui, no és que estiguin per tirar coets.
L'altra hipòtesi, un xic rebuscada, seria tibar la corda fins el final i veure si l'Estat acaba suspenent l'autonomia, cosa que malgrat pugui semblar negativa, podria ser un revulsiu per aquells catalans que encara dubten entre quedar-se amb el present o aixecar el vol lliurement vers un futur esperançador, lliure i carregat d'il·lusió. Arribats a aquest extrem, no crec que hi haguessin prou presons a Espanya com per conduir-hi els partidaris de la independència i davant d'aquest lleig públic no m'imagino la comunitat internacional mirant cap un altre cantó.
Per tant, la incertesa no està tan en què passara el 9 de Novembre sinó en el 10, donat que per molts que alguns vulguin autoenganyar-se, Espanya mai de la vida negociarà res que tingui a veure amb la pèrdua d'un territori conquerit fa tres segles, tot i que potser si Merkel li demana a Rajoy encara són capaços de perdonar-nos el deute i fins i tot regalar-nos Ceuta i Melilla.
La perla del dia ens arriba de la ciutat xinesa de Chongqing on pel que sembla la febre per les xarxes socials arriba a quotes inusuals. Fins a tal punt és la bogeria per les noves tecnologies que les autoritats d'aquella població han fet un carril per aquells vianants que passegin pel carrer més pendents del mòbil que del que tenen davant dels nassos.
Aquesta mesura pretén evitar accidents i mira de conscienciar els ciutadans dels perills que suposa no tenir els 5 sentits quan es va pel carrer. El més frapant del cas és que aquests mateixos usuaris ni tan sols s'han adonat del nou paviment i continuen caient. Potser és que encara no coneixen l'aplicació Transparent Screen que obre una finestra al mòbil per veure-hi mentre camines.
Sigui com sigui internautes, no deixa de ser paradoxal que ciutadans que malgrat els xinesos siguin una potència econòmica no tothom aixeca el cap en aquell país.
L'altra hipòtesi, un xic rebuscada, seria tibar la corda fins el final i veure si l'Estat acaba suspenent l'autonomia, cosa que malgrat pugui semblar negativa, podria ser un revulsiu per aquells catalans que encara dubten entre quedar-se amb el present o aixecar el vol lliurement vers un futur esperançador, lliure i carregat d'il·lusió. Arribats a aquest extrem, no crec que hi haguessin prou presons a Espanya com per conduir-hi els partidaris de la independència i davant d'aquest lleig públic no m'imagino la comunitat internacional mirant cap un altre cantó.
Per tant, la incertesa no està tan en què passara el 9 de Novembre sinó en el 10, donat que per molts que alguns vulguin autoenganyar-se, Espanya mai de la vida negociarà res que tingui a veure amb la pèrdua d'un territori conquerit fa tres segles, tot i que potser si Merkel li demana a Rajoy encara són capaços de perdonar-nos el deute i fins i tot regalar-nos Ceuta i Melilla.
La perla del dia ens arriba de la ciutat xinesa de Chongqing on pel que sembla la febre per les xarxes socials arriba a quotes inusuals. Fins a tal punt és la bogeria per les noves tecnologies que les autoritats d'aquella població han fet un carril per aquells vianants que passegin pel carrer més pendents del mòbil que del que tenen davant dels nassos.
Aquesta mesura pretén evitar accidents i mira de conscienciar els ciutadans dels perills que suposa no tenir els 5 sentits quan es va pel carrer. El més frapant del cas és que aquests mateixos usuaris ni tan sols s'han adonat del nou paviment i continuen caient. Potser és que encara no coneixen l'aplicació Transparent Screen que obre una finestra al mòbil per veure-hi mentre camines.
Sigui com sigui internautes, no deixa de ser paradoxal que ciutadans que malgrat els xinesos siguin una potència econòmica no tothom aixeca el cap en aquell país.
