Bona tarda i bon dimarts internautes. L'escriptor francès Pascal Quignard va dir en certa ocasió que 'El misteri sorgeix quan vénen a afegir-se la fascinació a l'espant.' De fet aquest sentiment d'incertesa i misteri és el que ha deixat el que ha transcendit de la reunió que ahir tingué Mariano Rajoy amb la direcció del PP per explicar que seguirà l'executiu que presideix davant el 9-N. El que està clar és que fa temps que el govern espanyol té els deures fets, especialment pel que fa als 2 recursos que anul·laran la llei de consultes i la consulta, però la incògnita encara està en saber què més faran si per aquelles "remotes" possibilitats el govern català i les forces sobiranistes decideixen tirar endavant fent oïdes sordes a allò que pugui dir el Tribunal Constitucional.
Però es clar, l'opacitat estratègica del PP no és l'única, perquè si uns amaguen les cartes sobre què faran al marge de la via judicial, nosaltres maregem la perdiu cercant una tàctica comuna davant la negativa de l'Estat a negociar i/o oferir cap millora substancial. En aquest sentit, tampoc deixava les coses massa clares el president de la Generalitat en l'entrevista a El Temps respecte a un pla B que hauria de ser acordat per totes les forces signants del desembre passat.
De tota manera, el que sí evidencià Artur Mas és l'emprenyada que té amb els seus socis republicans, no tant per no haver entrat encara al govern sinó pel suport que aquests han donat a la creació d'una comissió d'investigació per l'afer Pujol. I això sembla haver estar la gota que ha fet vessar el vas tenint en compte els mots emprats i les comparacions a part de masclistes desafortunades al·ludint la grandària dels "webs" del personal. El president també incideix en la importància de fer les coses ben fetes, no sabem si segons la llei espanyola o catalana, reflexionant sobre de què ens serviria ser independents si la resta del món no ens reconeix.
I mentre els partits airegen les seves discrepàncies sobre si fer ús de la desobediència civil, la Via Catalana segueix afortunadament creixent fins arribar als 500.000 inscrits després de les últimes crides realitzades per Òmnium i ANC. Si fins fa no massa molts teníem la concepció que les manifestacions no servien absolutament per res, quelcom va canviar el 2010 quan els catalans sortírem al carrer reivindicant el Dret a Decidir de la Nació Catalana. I des d'aleshores força han canviat les coses, tant al carrer com en l'actitud dels partits que s'han vist empesos per la força de la gent que fastiguejada de tanta injustícia i presa de pèl.
Enguany doncs, l'anomenada per molts "la Diada més decisiva de la història" ha de servir novament per demostrar a Madrid i als nostres representants que no és pas l'hora de mirar per interessos partidistes sinó pel país, perquè en som uns quants els que estem cansats de viure agenollats i volem gestos valents que ens treguin d'un atzucac de tres segles. Per tant, malgrat les més que probables provocacions que hi haurà per part d'aquells que neguen els valors democràtics, cal sortir al carrer i reivindicar a propis i estranys que VOLEM LA INDEPENDÈNCIA!
Precisament, aquests dies la caverna mediàtica aposta per titulars que miren de minar la moral dels manifestant per evitar que es tornin a repetir imatges que impactin a nivell internacional, i és per això que es dediquen a divulgar informacions tan inversemblants com aquestes: El Confidencial.com: "Mossos independentistas, en cursos de tácticas de guerra" o "Una amante despechada de Pujol padre filtró datos ‘sensibles’ a los servicios españoles". Tampoc es queda curta Libertad Digital: "Un comerciante de Barcelona explica entre lágrimas las presiones que recibe en su negocio de los separatistas catalanes."o bé "La Diada que oculta CiU: butifarradas a favor de ETA y disturbios". o ja per rematar el que publica La Gaceta: "Artur Mas operado por insuficiencia cardiaca".
Artur Mas, operado por insuficiencia cardiaca
Artur Mas, operado por insuficiencia cardiaca
La perla d'aquest dimarts ens la porta la BBC, la qual es fa ressò de l'expulsió d'un dels posseïdors del rècord Guiness en la modalitat de Pírcings. I és que
Rolf Buchholz, segurament l'home més foradat del món (453 pírcings) era l'estrella convidada d'una important discoteca de Dubai, però es va quedar amb les ganes d'entrar al país. Un cop desembarcat de l'avió, les autoritats duaneres van decidir denegar-li l'entrada, no perquè fes tornar bojos els detectors de metall, sinó perquè pensaren que amb aquell aspecte es dedicava a practicar la màgia negra.
Ja ho diuen que les aparences enganyen, però sigui com sigui i tal com deia el poeta: "Més val semblar babau i estar callat ... que obrir la boca i esvair els dubtes.'
Rolf Buchholz, segurament l'home més foradat del món (453 pírcings) era l'estrella convidada d'una important discoteca de Dubai, però es va quedar amb les ganes d'entrar al país. Un cop desembarcat de l'avió, les autoritats duaneres van decidir denegar-li l'entrada, no perquè fes tornar bojos els detectors de metall, sinó perquè pensaren que amb aquell aspecte es dedicava a practicar la màgia negra.
Ja ho diuen que les aparences enganyen, però sigui com sigui i tal com deia el poeta: "Més val semblar babau i estar callat ... que obrir la boca i esvair els dubtes.'
