Ni Truc ni Tracte

Bona tarda i bon divendres internautes. 'Mai negociem amb por, però mai temem negociar.' Llàstima que aquesta cèlebre frase que el presidentJohn Fitzgerald Kennedy pronuncià en un dels seus discursos no sembla que tingui massa acceptació a casa nostra. El cert és que sense sortir-se del guió marcat el govern espanyol no ha fallat i aquesta mateixa tarda ha presentat el recurs contra el 99N. El destí sembla jugar a favor nostre, si més no perquè ja esperàvem que ens tornessin a donar carbassa. Ara bé,  potser que comencessim a adonar-nos que ningú que siguem nosaltres mateixos ens treurà les castanyes del foc.

A l'igual que ja deixava clar el dictamen del Consell d'Estat, el govern ha fet seu l'argument que aquest nou "referèndum" presenta moltes menys garanties democràtiques. Interessant argument perquè aleshores vol dir que la consulta inicial sí que les tenia, però tot i així també van passar-la per la trituradora constitucional.

D'aquesta manera, la pilota torna a estar al nostre terreny i les desconfiances són més evidents entre les diverses formacions. S'acabarà fent un pols o tornarem a deixar-nos vèncer només perquè 12 senyors vestits de negre així ho dictaminin? Molt em temo que serà aquest últim cas, si més no per dues declaracions que avui mateix feien Josep Antoni Duran i Lleida i el conseller d'Interior Ramon Espadaler.

Mentre el primer fent un exercici d'equilibrista per no mullar-se afirmava que ara més que mai cal implicar-se en el procés, continuava dient que ells sempre acataran el que digui el Constitucional. Espadaler per la seva banda aconsellava al govern central que no enviés policia a Catalunya perquè aquí ja hi tenim els Mossos per fer complir la llei.

Veurem si aquesta posició és únicament d'Unió o el seu soci de federació tira pel dret i opta finalment per trencar amb una legalitat injusta que ens té presoners sense possibilitat d'avançar. Sigui com sigui, a hores d'ara l'única resposta que sembla més o menys clara, és la presentació d'un document en que els partits del 99N lliuraran a diverses institucions internacionals com Nacions Unides, Parlament Europeu i Consell d'Europa denunciant la sistemàtica obstaculització de l'Estat espanyol al dret a decidir dels catalans.

D'altra banda, no deixa de ser curiosa la notícia publicada avui per diversos mitjans en que asseguren que CDC estaria mantenint des de fa temps reunions periòdiques amb els ambaixadors a Madrid per posar-los al corrent del perquè volem votar i no ens deixen. Però com deia un savi en aquest món no hi ha res que sigui completament blanc o negre, i els matisos grisos també sembla posar-los el representant de CiU al Consell de Ràdio Televisió Espanyola, el qual votà juntament amb el PP a favor del nomenament de José Antonio Álvarez Gundín com a nou responsable d'informatius de la cadena pública. Curiós recolzament tenint en compte que aquest senyor ocupava el càrrec de cap d'opinió de La Razón, un diari que sempre ha professat un gran amor per Catalunya.

La perla d'aquest divendres ens la porta des dels Estats Units el canal NBC , el qual informava fa uns quants dies d'aquells misteris que la natura encara ens té reservats. I és que aquell país on la gastronomia no és que sigui especialment saludable ha vist com un petit insecte transformava de dalt a baix els hàbits alimentaris de l'infermera Louise Danzig.

La protagonista de la història no ha estat l'únic, ja que segons les autoritats sanitàries s'han registrat prop de 200 casos com el d'ella, els quals haurien estat víctimes de la mossegada d'una espècies de paparra anomenada Amblyomma americanum. 

Si bé en un primer moment el "bitxet" només deixava una molesta fiblada, hores més tard els afectats descobrien que s'havien convertit en vegetarians i no per voluntat pròpia, sinó per culpa de la substància inoculada que provocaria intolerància a menjar qualsevol tipus de carn.

En fi internautes, no m'estranyaria que la Conferència Episcopal hi tingués quelcom a veure, perquè si més no ha aconseguit frenar allò que tant adverteixen els capellans: "resistiu-vos a la temptació, perquè la carn és dèbil".

Read More

Els convidats

Bona tarda i bon dijous internautes. 'Com que no tenim res millor que el temps, no hi ha generositat major que perdre'l sense tenir-ho en compte.' La cita és de l'escriptor francès Marcel Jouhandeau i serveix per endinsar-nos en el lamentable incident que ahir tingué lloc al Parlament de Catalunya. Si bé per molts el més trist fou l'espectacle de veure uns individus alçant el braç i la veu cridant "¡Viva España!" i "¡Sois españoles!", l'anècdota elevada a categoria fou que després de la seva expulsió, ni PP ni C's van sumar-se al document de condemna elaborat per la resta de partits.

Si bé en una democràcia totes les opcions són respectables, els grups de Sánchez-Camacho i Rivera ahir feren un flac favor a la gent de bona fe que encara defensen una Catalunya dins Espanya. I és que amb comportaments que callen davant provocacions exaltades poc ajuden a la causa unionista, bàsicament perquè corren el risc que la gent acabi associant el NO a aquests extremismes.

Òbviament, no es pas estrany que aquest grup de persones que es trobaven a la tribuna del públic aplaudissin apassionadament les intervencions dels representant de PPC i C's, que la jornada passada van fer ús de tota la munició per criticar el 9-N. Però es clar, si llegim la lletra petita veurem que els expulsats havien estat convidats pels PoPulars, i per més inri hi havia el futur cap de llista del PP a Tona. Per aquest mateix motiu, la presidenta d'aquest partit restà importància a l'incident i novament mostrà que encara que sembli impossible pot arribar a tenir més cara que llavis, i novament es posà el vestit de víctima recordant els atacs que diàriament pateixen les seus de la seva formació.

Més enllà de l'agre debat, el ple del Parlament també tornà a evidenciar la incertesa per saber si els pressupostos del 2015 acabaran aprovant-se o no, després que Artur Mas confirmés que no ho podia garantir un cop trencat el pacte de governabilitat amb els republicans. Fou aleshores quan Miquel Iceta torna a festejar el govern oferint-se a tirar-los endavant. Si ja és xocant veure com algú que titlla de nazi unes plebiscitàries, encara ho seria més que qui les convoqués pacti amb ells, però ja se sap que de més verdes en maduren.

En un altre context, avui hem conegut la decisió unànime del Consell d'Estat respecte al 9-N donant el vist i plau al govern de Rajoy per impugnar-lo. Sorpresa cap ni una, com tampoc demà n'hi haurà cap quan el Consell de Ministres voti a favor del recurs que traslladarà al TC per suspendre'l cautelarment. Evidentment, si nosaltres pretenem tenir un full de ruta a Madrid el tenen i per molt que ens hi esforcem no es torça. Aquest és un dels motius pels quals l'ANC ha tret l'artilleria i ha demanat als catalans anar a votar passi el que passi. Com sempre està per veure si qui té la responsabilitat acabarà mantenint-la o desconvocant-la. S'admeten apostes.

Aquests dies que s'ha parlat dels pros de treballar com a doble dels famosos, la perla d'avui ens explica que no tot són flors i violes. Si bé els trets físics són segurament els més rellevants en aquesta professió, potser el vessant menys visible és la d'aquelles persones que lluny de compartir una semblança física sí que tenen la fortuna o desgràcia de posseir el mateix nom. Això és exactament el que explicava ahir Antena 3 fent-se ressò del cas de José Manuel Casado, un professor d'informàtica de Collado Villalba que ha patit en primera persona la coincidència de dir-se com es diu.

Casado no s'assembla especialment a cap actor de Hollywood, però si que té el mateix nom que un dels implicats en l'Operació Púnica que aquests darrers dies ha tornat a posar en relleu l'existència d'una altra trama política que cobrarva importants comissions a canvi d'adjudicacions públiques.

El nostre protagonista va veure com de la nit al dia, es veia detingut i retingut per la Guàrdia Civil i a més perdia la feina al trobar-se incomunicat. Les circumstàncies feren que durant vàries hores cel·la preventiva amb l'alcalde de Parla. Afortunadament, i després de nombrosos interrogatoris els comandaments de la Benemérita van adonar-se que l'havien espifiada i van alliberar-lo.

Lluny d'enfadar-se o demandar-los, el professor va exhortar-los a que l'ajudessin a recuperar la feina, ja que els seus caps no es creurien la seva versió, cosa en un primer moment ni ell mateix feia ja que pensava que tot era fruit d'una broma amb càmera oculta.

En fi internautes, ja veieu que els "paranys lingüístics" a vegades poden portar-nos a la garjola.

Read More

Rareses

Bona tarda i bon dimecres internautes. Lin Yutang, un dels escriptors xinesos més populars a occident va escriure en una de les seves obres que 'Un plaer com el d'una conversa perfecta és necessàriament estrany, perquè els savis poques vegades saben parlar i els que parlen poques vegades són savis'.  La cita d'aquest autor ben segur que la desconeixen al Ministeri de Defensa, bàsicament després d'escoltar les declaracions de Pedro Morenés a RNE. El responsable de les forces armades es mostrà trist, molt trist a causa del comportament d'uns quants catalans que "ridiculitzen tot un poble". El ministre afirmà que tot aquest conflicte li dol especialment pels lligams familiars que sembla tenir amb Catalunya. Morenés també quedà descansat quan gairebé al final de l'entrevista volgué donar una lliçó d'ètica i moral castrense pel nostre particular friquisme destacant que una societat desenvolupada i civilitzada no actua així. Original reflexió venint d'un ministre que es mostra orgullós de tenir una cabra vestida de legionari, amos dels quals es consideren "novios de la muerte", com si d'un acte de necrofilia es tractés.

A casa nostra, el que si es tractà o almenys així ho sol·licitaren reiteradament els periodistes fou la posició del govern d'Artur Mas davant la més que probables impugnació aquest divendres del procés alternatiu del 9-N. Per molt que els representant s'hi esforçaren no aconseguiren treure'n l'aigua clara, ja que el portaveu Francesc Homs s'agafà a l'argument que el que seria il·legal és que l'executiu central acabi presentant un recurs al TC. Per tant si no hi ha contraordre, no sé si de Moncloa o del Palau de la Generalitat, els plans pel dia 9 continuen. Ara bé, potser que alguns s'ho facin mirar alhora de fer certes manifestacions com "és impossible que l'impugnin" perquè els catalans ja som grandets i fa anys que no anem amb el lliri a la mà

Mentrestant a la capital del reino, Mariano Rajoy aprofitava la compareixença al Senat per fer un acte regi i demanar disculpes als espanyols davant l'allau de casos de corrupció que aquests darrers dies esquitxen companys de partit. Un acte de "contrició" que paradoxalment vingué acompanyat de la negativa dels representants populars a celebrar un ple monogràfic sobre corrupció. Per posar-hi encara més salsa, avui mateix el cap de govern demanava a les formacions de la cambra baixa que no ajudin a crear una mala imatge d'Espanya a l'exterior perquè segons ell no obeeix a la realitat. Només caldrà que els mitjans internacionals s'adonin de la bona imatge que genera un país que veta els ciutadans la possibilitat d'expressar-se perquè això de votar es veu que no és democràtic sinó propi de dictadures.

I de dictadures a caradures. La jornada passada el que fou secretari general del PP, Ángel Acebes, negava rotundament davant el jutge l'existència d'una doble comptabilitat. Ara bé, traient-se el mort de sobre va carregar les possibles responsabilitats en l'extresorer Luis Bárcenas, el qual era l'únic que feia i desfeia tota la gestió econòmica. Fins aquí Acebes seguí prou bé el guió de la defensa, però ves per on el magistrat li preguntà si coneixia l'arquitecte Gonzalo Urquijo, el qual fou l'encarregat de reformar i cobrar en negre la seu dels populars. Amb la mateixa seguretat que en el seu dia l'exministre d'Aznar que aquella fatídica nit apuntà ETA com a autora dels atemptats de l'11-M, Acebes respongué que NO. La pregunta trampa de Pablo Ruz feu caure'l en una evident mentida i contradicció després que aquest li ensenyés una foto on es veia l'imputat amb Rajoy i l'arquitecte. El nerviosisme que envaí el polític només li permetè respondre que potser havien coincidit en alguna "copa de navidad" que organitza el PP cada desembre.

En un altre àmbit de coses, el diari britànic The Independent ens porta la perla d'aquest dimecres en forma d'enquesta. El sondeig elaborat sobre un univers de 1.500 adults i 500 menors, revela dues dades significatives que potser haurien de fer pensar als interessats al voltant de la fe. I és que la meitat dels enquestats afirmaren creure en éssers d'altres planetes mentre negaven l'existència de déu.

Ara bé, el més impactant és que la mostra també es feu entre els capellans anglicans, i el 2% d'aquest col·lectiu també es mostrà escèptic sobre la divinitat i un 9 per cent confessaren ser agnòstics. No m'imagino quin seria el resultat d'extrapolar-ho al nostre país introduint la confiança en la classe política, deu ser que amb els anys alguns ens hem tornat incrèduls.

Read More

Unitat en safata

Bon dia i bon dimarts internautes. 'Un somni només pot triomfar sobre la realitat si se li dóna l'oportunitat'. Aquest si més no era el pensament que tenia l'escriptor polonès de ciència ficció Stanislaw Lem i que hauria de fer reflexionar als nostres polítics ja que són ells i no els ciutadans els que encara tenen dubtes. No cal ser massa llest per adonar-se que els trens passen un cop a la vida i més en un context en que el xoc entre institucions és més que palpable. 

El fet és que si aquest procés no acaba materialitzant-se en un estat propi, serà més culpa nostra que no pas de l'Estat, ja que encegat per un negativisme sistemàtic està cometent errors de principiant que lluny de frenar els anhels d'un poble encara els incentiva més. L'efecte boomerang si els partits catalans l'administren bé podria ser-los beneficiós perquè malgrat els esforços de Moncloa impugnant tot allò que fomenti la participació dels catalans, la unitat podria tornar a ser una realitat si finalment acaben demanant la suspensió del 9-N. Com de paradoxal pot ser la política que aquell que sostenia el martell per trencar la porcellana fina resulta que ara és el mateix que hauria trobat sense voler la fórmula màgica per tornar a aglutinar les forces catalanes.

Com ja vàrem predir a La Mossegada la més que probable impugnació del procés participatiu hauria de comportar una gran mobilització als carrers com a mostra de rebuig a un Estat que no té cap mena d'interès a escoltar què volem els catalans, probablement perquè ja ho saben. Així, lluny d'evitar que la comunitat internacional s'oblidés del 9-N farà que les ànsies represores i censores de Madrid es coneguin arreu del món.  

D'aquesta manera, quelcom que havia estat qualificat per Madrid com un succedani de consulta sense interès, amb el temps han acabat redimensionant-lo i revaloritzant-lo, un exemple més que demostra que malgrat puguin tenir un CNI, d'intel·ligència van força escassos. Tot i així, aquesta agència viu un dels millors moments des de la seva creació, i és que la qüestió catalana sembla ser la principal raó que s'hagi creat una autèntica bombolla de l'espionatge.

Sigui com sigui, tot i l'intent del president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, de mirar d'asserenar els ànims, potser per allò tan vell del policia bo i el dolent, és gairebé segur que el conflicte català i els nombrosos casos de corrupció acabarà passant-los factura a ells i al PSOE, convertint Podemos en segona força política, no tant per mèrits propis sinó per arribar nets de corrupció, quelcom paradoxal veure com la manca d'experiència política és converteix en un actiu positiu vistos els resultats dels partits tradicionals.

El diari The Scotsman publica una monstruosa informació en forma de perla. L'epicentre de la mateixa el trobem a Escòcia després que David Clarke hagi escrit un nou llibre titulat "Extraordinaris Expedients X de la Gran Bretanya". L'escriptor explica el cas que als anys 30 va provocar una forta polèmica en aquell país a causa d'una iniciativa secreta del Museu Nacional d'Història de Londres que pretenia eliminar un dels símbols escocesos per execel·lència: el monstre del llac Ness.

Clarrke revela la carta que un funcionari hauria donat a un grup de caçadors de recompenses en que els convidava a acabar amb la vida de Nessie. La idea del museu era que un cop mort el fessin arribar en una cambra frigorífica (a port deguts) i així exposar-lo al públic.

 

El projecte que en un principi havia de ser secret arribà a oïdes dels responsables del Museu Reial d'Escòcia a Edimburg, els quals remeteren una missiva als seus col·legues de Londres dient-los que aquesta iniciativa ni respectava els drets dels animals ni tampoc les competències que tenia Escòcia en aquesta matèria, deixant clar que els funcionaris es negaven a permetre que el cadàver del monstre fos traslladat a Anglaterra.

 
Tot i que amb els anys aquest assumpte acabà oblidant-se si que és interessant la resposta dels anglesos afirmant que matant Nessie no violarien pas cap llei de protecció dels animals, ja que en matèria de monstres no hi havia legislació, cosa que permetria allò tant propi de James Bond, tenir llicència per matar.

Read More

Mesquineses

Bona tarda i bon dilluns internautes. 'Admetem que la primera vegada s'ofèn per ignorància; però creiem que la segona sol ser per grolleria'. La frase de l'escriptor italo-argentí José Ingenieros ens situa perfectament en el context actual on el govern central ha començat a perdre els nervis. La mostra la trobàvem aquest cap de setmana en el míting que el President del govern, Mariano Rajoy, feia davant la militància del PP a Múrcia. Com ja és costum, el cap de l'executiu va tornar a referir-se al tema estrella català i al que encara denominen "referèndum en frau de llei".

Si fins ara Rajoy havia delegat en la guàrdia pretoriana el menyteniment i les paraules poc amables vers el procés, en aquesta ocasió va preferir mullar-se entre els seus i fer ús d'un agre discurs contra Artur Mas, al qual qualificà de mesquí per conduir els catalans cap a l'abisme. Quan tot un cap de govern, que es caracteritza pel seu autisme davant els grans problemes, ha de recórrer a l'insult és que alguna cosa no els acaba de quadrar en l'intent de desactivar la "deriva sobiranista".

És tanta la por que tenen que continuen rumiant si fer el pas endavanat per contentar els parroquians o bé opten per menystenir el resultat d'un simple procés de participació. El dilema radica doncs en saber no tant el que li convé al país sinó al que pugui proporcionar més rèdit electoral ara que s'apropen les municipals i autonòmiques.

Suposo que és precisament per això que per tapar les vergonyes en forma de corrupció, han optat ara per ampliar objectius, ja que els cas Pujol no acaba de tenir l'efecte que perseguien i ara han tornar a delegar novament en El Mundo per acusar covardament Xavier Trias de delicte fiscal. Evidentment, tenint en compte les acusacions publicades, l'alcalde de Barcelona, ha desmentit que tingués cap compte a l'exterior i ha anunciat la presentació d'una querella contra aquest mitjà, malgrat que el més probable és que tot quedi en un no res com ja va passar en el seu dia amb la informació falsa que atribuïa a Artur Mas comptes a Suïssa.

Ara bé, la informació lluny de basar-se en especulacions i notícies sense contrastar pren un caire més seriós quan arriba per les actuacions judicials, les quals darrerament acostumen a donar poques alegries a la família PoPular. Era el mateix Rajoy a preguntes d'un periodista que mirava d'escapolir-se dels darrers escàndols (Black cards, Rato, Acebes, Matas, Granados, obres a la seu central..., qualificant els casos de corrupció com "algunas cosas" poc representatives, a l'estil de la filosofia "plastilinera" de fa uns anys.

Parlant de passat, aquest sembla ser una de les fonts principals d'on veuen les formacions unionistes per tal de fomentar la por, uns per nostalgia i d'altres per la temença que els provoca perdre l'estatus. Així, mentre Miquel Iceta treia el fantasme del nazisme de l'armari comparant-lo amb unes eventuals eleccions plebiscitàries, els badalonins assistien a un lamentable festival de censura durant l'entrega de premis del Filmets, en que el gerent dels mitjans de comunicació municipals va fer mans i mànigues per impedir que s'interpretés l'Estaca de Lluís Llach. Tal com era previsible, l'alcalde popular de Badalona ha defensat Albert Fernández Saltiveri afirmant no havia estat un episodi de censura sinó un excés de zel sense mala intenció. Llàstima que aquesta resintonització de televisions que ens toca fer aquests dies a causa de la mudança de freqüències no s'extrapola també a algunes mentalitats que malgrat els pas dels anys encara pensen en blanc i negre.

La perla del dia la publica el diari anglès The Telegraph, el qual posa de manifest les fines ironies que a vegades ens porta l'actualitat. I és que pel que es veu, a molts encara els resulta difícil complir la prohibició de fumar en restaurants i espais públics. Però es clar, depenent dels països la legislació és més o menys permissiva depenent en bona part de la influència que pugui tenir el lobby del tabac.

El nostre protagonista nord-america és una de les companyies de cigarrets més importants del món i ha deixat a més d'un amb la boca oberta a l'anunciar que prohibirà als seus treballadors que fumin al seu treball, argumentant la decisió en que s'han hagut d'adaptar a la nova realitat.

Caldrà estar atents a la reacció de les altres companyies i veure si això és una estrategia per impulsar els cigarretes electrònics o simplement es tracta d'una cortina de fum.

Read More

Amb lupa

Bona tarda i bon divendres internautes. 'Allò que es considera ceguesa del destí és en realitat miopia pròpia.' Aquesta frase de l'escriptor i guionista nord-americà William Faulkner descriu en bona part la percepció i les maneres que des de La Moncloa tenen vers Catalunya. Lluny de solucionar un conflicte, l'Espanya imperial del PP ha tornat a manifestar a través del govern la seva total desconfiança vers el procés de participació. Així ho ha expressat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que en la compareixença posterior al Consell de Ministres s'ha atrevit a dir que l'executiu ja estudia presentar un recurs que deixi en suspens la nova cita de novembre. Tal com ja manifestava la presidenta del PPC, l'argument al que s'estarien agafant és que el 9-N és un frau de llei que mira de burlar la decisió del TC per altres vies, vies que segons ells són "un altre referèndum il·legal encara més antidemocràtic que el primer".

La pregunta que sorgeix és per què no han actuat ja? Doncs bàsicament perquè vist que el moviment ciutadà no defallia, han passat a considerar una "consulteta de pa sucat amb oli" a una seriosa amenaça. Està clar que encara no l'han desactiva no per manca de ganes sinó per falta de base legal. Ara bé, diuen fonts ben informades que ara l'estratègia que estaria dirigint Jorge Moragas per desinflar la "il·lusió provincina" passaria per actuar un dia o dos abans de la cita. I aleshores què? Tenim pla C? A hores d'ara l'executiu català ni sap ni contesta, però el més lògic seria saltar-nos la pantalla i anar a plebiscitàries per molt que Unió i el conseller Vila no els agradin.

El més curiós de tot és que allà a la meseta no acaben d'entendre que si ara ja tenen un problema, després dels comicis serà superlatiu. El fet de pensar amb les entranyes fa que no s'adonin que el més probable és que s'hauran d'enfrontar amb un nou govern independentista i republicà que no s'estarà per gaires punyetes i tirarà pel dret.

Sigui com sigui, les clavegueres de Moncloa segueixen treballant a cor que vols. Un bon exemple el vèiem ahir quan a primera hora del matí quan abans que una vintena d'agents de la policia espanyola i el fiscal es presentessin a casa d'Oleguer Pujol per tal de registrar-la i impedir la destrucció de proves, ja hi havia un important nombre de càmeres i periodistes esperant-los perquè un "ocellet" els ho havia dit abans. Sembla estrany que els investigadors encara pensin que després de tants mesos darrera de la família Pujol encara siguin tan il·lusos de pensar que trobaran quelcom, perquè en cas de no ser innocents és més que evident que haurien tingut molt temps per destruir proves.

Per tant, queda clar que al marge de l'interès judicial sembla més que evident que hi ha quelcom més al darrere, més interessat en convertir el cas en un circ mediàtic (amb gos inclòs) i projectar una visió generalitzada de corrupció a la catalana que ajudi a desacreditar el nostre projecte. Llàstima que encara no s'hagin assabentat que Catalunya és molt més que una família anomenada Pujol.

La perla d'aquest divendres ens parla dels snacks, aquells aliments que es consumeixen entre hores. I és que qui més qui menys, fruit de l'estrès o l'avorriment, una combinació perillosa que provoca que en les hores més tontes del dia endrapem tot allò que no acostuma a ser saludable. El diari The Mirror ens explica una de les darreres invencions que comença a tenir cert èxit més enllà de l'Atlàntic.

Si a casa nostra la tendència a l'alça és el consum de fruites o els moderns iogurts saciants, fora de les nostres fronteres han optat per fusionar dos dels productes estrelles dels Estat Units. Així, el restaurant PYT, de Philadelphia ha creat la Donut-hamburguesa, un festival del colesterol que combina la rosquilla dolça amb carn de vedella, cansalada, formatge i una combinació de salses.

Deconstrucció, la màgica paraula de Ferran Adrià, serviria perfectament per definir aquesta barreja explosiva que si bé sobre gustos no hi ha res escrit, potser que després d'aquest invent caldria començar a escriure sobre el mal gust.

Read More

La fredor del TC

Bona tarda i bon dijous internautes. Deia l'excanceller Willy Brandt que 'Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que segueixen.' Aquesta reflexió del polític alemany hauria de servir-nos per aprendre d'una vegada la lliçó després de tantes fuetades rebudes, ja que malgrat els anys no acaben cicatritzar mai. El cas és que si no en tinguéssim prou amb els recursos i les suspensions, ahir el Tribunal Constitucional ens donava una alta alegria pel cos al deixar sense efecte una llei que poc o gens tenia a veure amb el procés i que en canvi protegia les famílies amb menys recursos, altrament dit pobres.

De vegades és curiós la perversió de determinades sentències d'un tribunal que representa vetlla per garantir que la Constitució es compleixi per tal que els ciutadans no es vegin discriminats. Ara bé, amb decisions com les d'ahir suspenent la llei catalana que prohibia a les empreses de serveis a tallar el subministrament a aquells que no els poguessin pagar, el descrèdit d'aquest tribunal conservador és més que notable. Però es clar, la demagògia entre determinats polítics sempre està a l'ordre del dia i no és estrany veure com des de fora es posen les mans al cap a l'observar com el partit d'un govern que s'anomena PoPular deixa a l'estacada a les classes populars simplement perquè consideren que el Parlament català ha envaït competències en matèria energètica.

Mentrestant a Catalunya ens llevàvem amb la notícia de la detenció d'Oleguer Pujol i l'escorcoll del seus domicilis a Barcelona, Madrid i València. El fill petit de l'expresident ha estat posat posteriorment en llibertat en el marc d'una operació dirigida pel jutge Santiago Pedraz. Aquesta no ha estat pas l'única detenció perquè el seu soci Luis Iglesias, gendre de l'exdirigent del PP, Eduardo Zaplana, també ha estat arrestat a la capital d'Espanya. Notícies com aquesta encara donen més sentit a l'enigmàtica metàfora que digué Jordi Pujol al Parlament, en que feia referència a les branques dels arbres afirmant que si cau una poden caure totes. Seria de malpensar si ho extrapolem als possibles socis "importants" de la família Pujol arreu de l'Estat?

En el terreny de la consulta cal destacar l'acord de mínims al que arribaren Artur Mas i Oriol Junqueras per tal d'impulsar el nou 9-N, obviant el tema de les plebiscitàries, en el qual Convergència aposta per una negociació amb l'Estat per assolir la independència, mentre que els republicans prefereixen tirar pel dret, o millor dit per la DUI, i després ja parlarem amb qui calgui.

De parlar en tingué oporturnitat el conseller de Teritori i Sostenibilitat, Santi Vila, `que ahir fou el convidat del Fòrum Barcelona Tribuna. Vila que ja s'ha mostrat força escèptic vers la independència en diverses ocasions, no va decebre pas i apostà per esgotar la legislatura per anar tancant temes. Ves a saber si aquesta manca de pressa perquè hi hagin eleccions no és fruit d'una simbiosaapuntà que ell no hi veu tanta pressa a l'hora de convocar eleccions, motiu pel qual em fa pensar que la mentalitat de Santi Vila va a ritme de rodalies enlloc d'AVE.

El rotatiu anglès The Mirror és l'encarregat de presentar-nos la perla del dia. Els experts televisius saben prou bé que mantenir un programa a la graella és una tasca sovint més que díficil, i la cosa es complica quan parlem de dibuixos animats. El cas dels Simpsons és un fenomen a part, perquè sempre s'ha considerat que era per un públic adult malgrat entre la seva audiència s'hi trobin també els més petits de casa.

Petita no ha estat pas la crítica que Frank Sivero ha fet als responsables de la mítica sèrie, als quals acusa d'aprofitar-se de la seva persona sense que ningú li hagi demanat permís. Dóna la casualitat que Sivero és un actor amb un físic molt singular que li ha permès treballar en diversos films de mafiosos. Això i el fet d'haver estat veí d'algun dels guionistes dels Simpson hauria inspirat a aquests creessin el personatge de Frankie Carbone. 

I com que a la cultura americana els advocats viuen bàsicament de les demandes, Sivero ha decidit demandar-los per 250 milions de dòlars, justificant que s'ha violat els seus drets d'imatge. 

Per tant internautes, si sou veïns d'algun guionista d'èxit ja cal que aneu consultant un advocat, no fos cas que algun dels personatges estigués basat en vosaltres, un fet que desmentiria el clàssic de "Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència".

Read More

Llibertinatge!

Bona tarda i bon dimecres internautes. David Lloyd George va escriure en certa ocasió que 'La llibertat no és simplement un privilegi que s'atorga; és un hàbit que s'ha d'adquirir'. Aquesta cita de l'exprimer ministre britànic que, segurament es referia al sentit ètic i moral de la qüestió, no tothom l'entén de la mateixa manera, si més no el Partit Popular que a cop de talonari ha aconseguit silenciar diaris com El País o esperonar mitjans ultradretans com Libertad Digital a canvi de fer-los la feina bruta en les tertúlies radiofòniques.

Si fins ara qui més qui menys tenia més que sospites que el mitjà de Jiménez Losantos bebia de les fonts PoPulars, després de la imputació d'Angel Acebes la cosa varia substancialment. Mica en mica, els papers de Bárcenas van desgranant el teixit elaborat a partir d'una comptabilitat B dels conservadors, que malgrat les evidències continuen negant. Deu ni do la feina que tindrien els professionals de l'odontologia si aquella dita del "si dius mentides et cauran les dents" fos veritat.

Així, el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz va citar com imputat l'exministre de l'Interior i exsecretari general del partit, al considerar que fa 10 anys el PP hauria comprat amb diners no declarats accions d'aquest mitjà del que tota similitud amb llibertat és pura coincidència per la sempre fidel obediència al seu amo. Això sí, cal reconèixer que el finançament il·lícit ha permès a l'empresa disposar de llibertat absoluta per calumniar, insultar i menysprear a cor que vols tot allò que faci olor a català, com molt bé fa cada dia el piròman major de les ones amb permís de Carlos Herrera, que queda com un angelet al costat del diable Federico.

I mentre això passava, al carrer Gènova s'ho miraven des de la barrera, oblidant que aquest nefast i "pinotxil" personatge, apassionat amant de les dobles línies d'investigació, fou mà dreta de Rajoy entre 2004 i 2008, quan aquest ja ocupava la presidència Popular. Tot i així, coneixent el currículum del personatge no podem descartar que acabi defensant-se dient que Luis Bárcenas té poca credibilitat a causa d'unes suposades connexions filoetarres. Un argument aquest últim  que sembla ser gratuït pels del PP tenint en compte els bons resultats que els dóna, un fet que sap prou bé Ada Colau després de veure desestimada la seva querella contra Cristina Cifuentes apel·lant a la "llibertat d'expressió".

Mentrestant, a casa nostra alguns segueixen fugint d'estudi emprant aquesta famosa regla periodística dels 6 W (What, Why, Where, Who...) "què, per què, on, qui....", quan se'ls pregunta sobre un possible pacte per les plebiscitàries. I és que cal sincerar-nos perquè qui més qui menys a vegades ens agrada ser un xic egoïstes i fer-nos pregar esperant que l'altra part vingui a buscar-nos.  De tota manera, com ja va recordar Artur Mas, el pas previ al comicis passa inexorablement pel dia 9, data en que segons ha explicat la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ja estarà tot preparat per tal que els ciutadans puguem "participar" legalment en una pseudoconsulta, en els 1.255 locals de participació distribuïts al llarg de 938 municipis.

El diari New York Daily News és l'encarregat d'apropar-nos la perla del dia, que en aquest cas ens arriba des de la llunyana Xina. El cert és que sempre s'ha dit que això de treure els drapets bruts de les relacions passades és quelcom que no porta enlloc, però l'efervescència de les xarxes socials ha fet cas omís i ha permès globalitzar la bugada sentimental.

Aquest és precisament el cas del senyor Wang, un xinès que després de 7 anys ha decidit venjar-se de la seva ex amb una curiosa acció. Pel que explica, la relació no hauria fructificat a causa de la seva precària economia. No sé com deu dir-se en xinès allò tan sonat de "Por el interés te quiero Andrés", però el cas és que el nostre home no només tenia una espineta clavada al cor sinó tot una estaca.

No sabem si fou precisament aquest sentiment el que portà al protagonista d'aquesta història a triomfar en el seu negoci i acumular una certa fortuna. Evidentment, no li ha calgut massa temps per retreure aquest èxit a la seva ex i ho ha fet en versió 3.0 gastant-se 30.000 euros per veure Transformers 4.

D'aquesta manera, tots aquells internautes i tuitaires que van compartir les factures dels tiquets van ser obsequiats amb entrades, un iniciativa de la qual ja se n'haurien beneficiat més de 100.000 persones.

En fi internautes, una venjança de pel·lícula que si més no ha permès que Transformers 4 hagi pulveritzat el record de taquilla en el primer cap de setmana.

Read More

Picapedrers

Bona tarda i bon dimarts internautes. 'Un líder és un negociador d'esperances'. La frase atribuïda a Napoleó Bonaparte posa de manifest la mancança que en aquest moment històric tenim a casa nostra, on la famosa porcellana sembla haver-se fet miques. En aquest sentit, mentre uns s'esmercen a queixar-se de la trencadissa, fent retret que no duen enlloc, d'altres han optat per anar a comprar superglue per mirar de recompondre l'estructura d'un gerro fragilíssim. Ja ho diuen que les situacions difícils serveixen en gran manera per saber de quina pasta estem fets, i ves per on, aquells que en un principi se'ls acusava de destralers i antisistema, són els que amb la feina de picapedrers estan esmerçant més esforços a salvar el procés.

Així, els tres diputats de la CUP estan demostrant aquests dies que els lideratges no sempre venen pels nombre d'escons i que per damunt de personalismes i picabaralles absurdes, cal ser fidels al mandat popular que els encomanà treballar per sortir d'un atzucac de 300 anys. A diferència de la confiança, la desconfiança és molt simple de guanyar, especialment quan allò que en un principi semblava clar ara pren matisos grisos justificats pel context hostil. 

També resulta força grisa la informació que avui publica El Confidencial segons el qual el 25 de gener seria la data triada pel president de la Generalitat per celebrar les eleccions. Comicis que segons el diari podria comportar importants novetats, la més significativa de totes seria que Artur Mas hauria decidit canviar les veles de CDC per unes de noves a partir d'una nova formació formada per personalitats independents de diversos àmbits.

Una nova formació que si es confirma coincidira en la posada de llarg de la plataforma impulsada per Josep Antoni Duran i Lleida, el qual la presentarà els propers 22 i 23 de novembre en un intent de recuperar l'espai de centre a Catalunya amb la incorporació també d'independents de la societat civil que aposten per reformar l'espai polític català. Veurem si aquesta aposta del president d'Unió agafa força o bé acaba de la mateixa manera que fa uns quants anys portà a Miquel Roca a un dels majors fracassos amb la seva fallida operació reformista que pretenia un millor encaix de les autonomies a Espanya.

Parlant d'encaix, qui no acaba d'integrar-se en la democràcia són determinats grups que es dediquen a practicar la bretolada i l'incivisme com a esport. La darrera desgràcia protagonitzada per aquests personatges ha estat l'amputació de 6 dels braços del monument de la sardana a Montjuïc. Un acte que se suma als molts que estan patint diversos símbols catalans i que a hores d'ara semblen passar tan desapercebuts a la justícia espanyola com les "banderetes" feixistes i nazis que un veí de Sabadell exhibeix orgullós al seu balcó, a diferència de la detenció i sanció de 4.000 euros al jove badaloní que gosà portà una estelada en un partit de bàsquet a Saragossa.

La perla del dia ens arriba des dels Estats Units on les targetes de crèdit també han tingut un important ressò mediàtic. I és que qui més qui menys alguna vegada s'ha trobat en la sempre violenta situació de veure com aquest tros de plàstic era rebutjat. El més paradoxal de la perla d'avui és que en una jornada contra el frau de les targetes de crèdit que se celebrava a la seu de les Nacions Unides a Nova York, un dels ponents va veure's sorprès quan a l'hora de pagar el dinar escoltes aquesll desagradable sorollet que indica que no tenim crèdit. El cas no tindria res d'anormal si no fos perquè qui estava pagant era Barack Obama. Menys mal que darrera de cada gran home sempre hi ha una gran dona, i fou Michelle Obama qui tragué el seu marit de l'atzucac al pagar amb la seva.

Ja ho veieu internautes, que per molt premi Nobel que siguis, amb el temps acabes perdent el poc crèdit que tenies.

Read More

La sordina

Bona nit i bona hora internautes. Charles Louis de Secondat, més conegut com Montesquieu, va escriure que 'A la majoria de les persones prefereixo donar-los la raó ràpidament abans que escoltar-les.' En certa mesura, això és el que malauradament sembla estar passant aquests dies amb la classe política catalana, més centrada en posar certa sordina en aquells anhels i necessitats que clamen els ciutadans i menys a consensuar un full de ruta comú ara que urgeix més que mai. Ja ho diuen que no hi ha pitjor sord que aquell que no vol sentir, i pel que es veu els nostres se'n duen el primer premi.

Molts esperaven escoltar les dues grans plataformes ciutadanes que els darrers temps han aconseguit mobilitzar milions de persones en favor d'un nou futur. L'escenari triat pel l'acte central d'Ara és l'hora, fou més que simbòlica i les més de 110.000 ànimes no quedaren decebudes. Primer fou Muriel Casals, qui en un to pausat però ferm recordà la necessitat d'una paraula caiguda en l'oblit: la unitat. Però qui realment estirà les orelles als nostres representants fou sens dubte Carme Forcadell. La presidenta de l'ANC va retreure l'actitud dels partits que estan més preocupats pels interessos electorals que no pas per afavorir un clima de consens que ajudi a esquivar els múltiples obstacles que des de Madrid ens posen cada dia.

No és qüestió de protagonismes sinó de pragmatisme i estima al país, tal com recordà Forcadell, la qual recordà que la societat catalana no havia donat pas un xec en blanc als polítics per dirigir el procés malgrat hagués transigit en la primera consulta en bé del concens. Tal com assenyalà la líder independentista, ara és moment de fer pinya vers el 9-N com a pas previ a la prova definitiva, unes eleccions amb caràcter plebiscitari que haurien de celebrar-se no més tard de tres mesos.

Aquestes paraules arrencaren forts aplaudiments, encara que no tothom entre el públic ho veiè amb bons ulls, i és que la fila zero on estaven bona part dels representants polítics tingué actituds força transerversals, i els menys favorables els membres de CiU que no els agradà aquesta exigència. De fet, l'avançament electoral és un dels punts cabdals que pot generar més discrepàncies entre els partits pel dret a decidir, especialment a Unió Democràtica que sempre s'ha manifestat en contra d'aquests comicis per tal d'evitar una DUI i aposta per acabar d'esgotar la legislatura si és que abans la legislatura no acaba amb una ruptura de la federació nacionalista.

Per tant, ja cal que els nostres polítics canviïn d'actitud si no volen que el carrer els passi per damunt i deixin de donar sentit al "són pocs i mal avinguts", que aquests dies tan pregonen a Madrid despotricant del cert desgovern i improvització que sembla regnar aquests dies a casa nostra, amb confirmacions i desmentiments diversos, que lluny de donar una imatge de rigor i serietat denoten un ridicul espantós que no ens podem pas permetre.

En un altre àmbit de coses, la perla d'aquest dilluns ens demostra l'ètica del capitalisme i el peculiar sentit de l'humor d'alguns ciutadans nord-americans. Ja ho diuen que el cervell és probablement l'òrgan més desconegut del cos i potser per això són inexplicables algunes campanyes de màrqueting que juguen amb certs conceptes que no a tothom fan gràcia.

Això sí, n'hi ha que triomfen en gran manera, com és el cas de Giant Microbes, una companyia especialitzada a vendre peluixos en forma de microbis. I és clar, el producte estrella de les darreres setmanes és sens dubte el ninot de l'Ebola que venen com un article divertit.

Jo no hi acabo de veure la gràcia, segurament perquè el meu sentit de l'humor deu haver mutat com aquest virus mortal i ja no em permet entendre aquest tipus de bromes pesades.

Read More

Cares llargues

Bon dia i bon divendres internautes. Escrivia el filòsof Johann Wolfgang Goethe que 'Actuar és fàcil, pensar és difícil; actuar segons es pensa és encara més difícil.' Aquesta és en certa manera la sensació que ahir molts tinguérem a l'observar les cares llargues dels líders de les formacions proconsulta quan sortien del Palau Robert. La reunió que en un principi havia de ser discreta no ho fou pas tenint en compte l'allau de periodistes concentrats al carrer, un fet que demostra que els periodistes són molt vius o bé les filtracions internes s'han convertit en un clàssic d'aquest thriller que cada vegada té més trets de melodrama.

Els actors que han o havien de tirar endavant el 9-N no només feien cara de circumstàncies sinó també de pomes agres, tant que una setmana després de trobar-se a Palau i atendre els periodistes, ahir la processó anava per dins i per fora. Disciplinadament, però, ningú va voler fer d'esgarriacries explicant les més que probables tensions que s'intuïa a l'ambient. Tots els presents, malgrat la insistència de la premsa els emplaçaren a la setmana que ve, que segons diuen serà "decisiva" per desvetllar la incògnitat.

Tot i l'objectivitat de per sí no existeix, l'evidència és que la consulta podria morir la propera setmana, circumstància que ja sabrien els seus impulsors, però que haurien pactat no fer-ho públic fins passat el 12-O, per no donar ales als unionistes en la seva "Fiesta Nacional". Sigui com sigui, entrem en l'àmbit de la política ficció on se'ns aniran presentant diversos escenaris. El que està clar és que enrere no podem tornar i cal seguir endavant malgrat des de Madrid vulguin posar-se la medalla per haver aturat una consulta, que d'altra banda no era vinculant. 

Si fins ara sempre s'ha parlat d'un únic Pla descartant-ne un B, el context empeny inevitablement cap a unes eleccions que en tota probabilitat seran plebiscitàries, vist el clam del carrer. Ara bé, si ja prou difícil ha estat consensuar entre les formacions una consulta, molt més ho serà dissenyar una llista única, ja que malauradament sembla que els càculs partidistes són prioritaris. D'aquest èxit o no dependrà en gran mesura que Artur Mas opti per ser candidat o doni el relleu a algú altre, quelcom que no és pas descartable i que sumiria CiU en una crisi per manca d'un líder amb cara i ulls.

Què podria passar aleshores? La lògica podria fer-nos pensar que això els passaria factura a les urnes, i abans que passés és més que probable que finalment Unió Democràtica optés per trencar amb el seu soci i es presentés sota la marca d'un nou partit amb l'objectiu de recuperar el tant anhelat "centre". Caldria veure si la vaticinada victòria republicana i la resta de partits independentistes tindrien la força i la voluntat suficient per fer una Declaració Unilateral d'Independència sense esperar al que puguin dir-hi a 500 Km.

Per aquelles contrades precisament continuen les crítiques davant la crisi de l'ebola, vist que malgrat passen els dies, ni les explicacions ni la gestió de la mateixa han millorat, ans al contrari. En aquest sentit, i segurament perquè des del govern li haurien tocat el crostó per la pèrdua de vots de cara a les municipals, la titular de Sanitat va reconèixer que s'havien comès alguns errors i revisarien el protocol per evitar que es repetís. No sé si en aquesta revisió hi haurà inclòs evitar que impresentables i dèspotes com el conseller del ram a Madrid, Javier Rodríguez, es dediqui a escampar calúmnies i falsedats per treure's les puces de sobre, puces heretades del ja incinerat Excalibur. 

De tota manera, no sembla que la comunicació i la transparència acabi prenent protagonisme en aquesta gravíssima crisi, després de llegit que Moncloa ha decidit incorporar al gabinet de comunicació una persona de confiança de l'Executiu, Ricardo Ibáñez, el qual té sobrada "experiència" a l'haver servit a les ordres del ministre Ángel Acebes en l'època dels atemptats de l'11-M

La perla del dia ens l'apropa el The Telegraph, el qual demostra com la necessitat obliga en molts casos a treballar les neurones davant les dificultats. Ara bé, sovint hom té la sensació que algunes persones les tenen de vacances. Aquest podria ser el cas d'un veí de Detroit, que davant de la impossibilitat de pagar un deute de 6.000 dòlars sobre el seu habitatge, va decidir vendre's la casa a l'antiga. 

Com si d'una operació en espècies es tractés i davant la manca d'ofertes per la vivenda, el propietari hauria facilitat als possibles venedors l'adquisició canviant diners pel nou Iphone 6. Així, els compradors disposarien d'una casa amb tres habitacions, menjador, bany i jardí.

En fi internautes, restarem oberts a saber si els possibles clients són tan "flexibles" com el nou enginy. Tanmateix, m'alegro que les pomes estiguin tan valorades, fins i tot les mossegades.

Read More

Laberint d'Ombres

Bona tarda i bon dijous internautes. 'El dubte és un dels noms de la intel·ligència.'. Són paraules del prolífic escriptor argentí Jorge Luis Borges que si fossin certes ben segur que la majoria de catalans seríem superdotats.  Fa temps que sembla que juguem al joc de les margarides, caracteritzat per un transtorn bipolar marcat per "un votarem incondicional" i "un depèn del TC". El fet és que quan en una cosa tan seriosa com el destí dels habitants d'un territori comencem a "posar peròs" és que alguns no ho tenen tan clar com ens volen fer creure. La mostra més evident és que en un país normal a hores d'ara estaríem fent campanya pel Sí o pel NO, i no per fer una consulta per d'aquí a 30 dies.

Òbviament, potser fruit de la recent estrenada tardor, la remor del vent es converteix en rumor insistent de plebiscitàries com a millor alternativa legal. Tot i així, aquesta empresa pensada per consensuar una llista única, segurament encara resulta molt més complicada que consensuar una consulta. Ara bé, si seguíssim aquest camí i fent una hipòtesi de treball arriscada, no arribaríem al mateix atzucac encara que el Parlament assolís una àmplia majoria?

Queda clar que l'altra banda, per molt que alguns s'esforcin a no reconèixer-ho, ni té ni tindrà cap mena d'interès a negociar res que els pugui perjudicar. Quin seria el camí aleshores? Em temo que seguint la mateixa estratègia que ara el Constitucional per molt que els ciutadans s'haguessin pronunciat massivament a les urnes tampoc variaria la seva posició perquè, com l'executiu de Rajoy, sempre negarà l'existència d'una sobirania aliena a l'espanyola. 

Si una cosa ha canviat aquests darrers anys ha estat el "grau d'emprenyamenta" dels nostres conciutadans vers els menyspreu dels altres límits, i això d'agenollar-se i conformar-se amb el poc que encara tenim és una idea caduca que no ens porta enlloc. Per tant, tal com explicava ahir l'escriptor i sociòleg Salvador Cardús, si volem tirar endavant "tard o d’hora haurem de trencar la legalitat espanyola", perquè no conec cap territori que hagi esdevingut independent esperant el beneplàcit de l'estat al que pertanyia.

Al marge d'aquestes consideracions, està molt bé això de voler fer les coses seguint un full de ruta, però arriba un moment en que quan una secessió pactada és impossible davant una ofensiva juridico-política, em temo que l'única via per sortir-nos-en passa inevitablement per una Declaració Unilateral d'Independència (DUI), ja que si no, anem-nos conscienciant que Espanya no és de les que oblida desafiaments com el nostre.

Parlant de reptes, sorprenent la perla que ens porta el Daily Mail des de Londres. Ja ho diuen que a l'hora de signar documents cal llegir-ho tot de dalt a baix per molta mandra que ens faci. Ara bé, això que hauria de ser l'ideal no acostuma a acomplir-se i això és exactament el que explica el rotatiu britànic fent-se ressò d'un experiment sociològic fet a la capital.

La febre de les noves tecnologies va portar a la companyia finlandesa F-Secure a provar fins a quin punt el londinencs paraven atenció als contractes que signaven. El test consistí en proporcionar una connexió Wi-Fi en diverses zones de la ciutat i convidar als vianants a gaudir-ne de forma gratuïta i per sempre. 

Evidentment, el que passà per alt a la majoria d'internautes fou que entre la llarga parrafada del document hi apareixia la "clàusula  Herodes" que obligava a entregar els seu fills com a contrapartida. A més, el diari explica que en només 30 minuts van aconseguir saber les adreces i contrasenyes dels correus electrònics, pel simple fet de no haver llegit els termes i condicions.

Ja ho veieu internautes, a partir d'ara i pel vostre bé, val més que llegiu sempre La Mossegada fins el final, no fos cas que...

Read More

El món al revés

Bon dia i bon dimecres internautes. Carlo Dossi, famós escriptor i diplomàtic italià deia pels volts de 1870 que 'En tots els homes està present la corrupció: només és una qüestió de quantitats'. Si bé totes les generalitzacions són injustes si que darrerament la premsa es frega les mans i els ciutadans es posen les mans el cap davant l'allau d'informacions sobre corrupció. Diuen els més vells que de robatoris sempre n'hi ha hagut, i vista l'experiència auguren que sempre n'hi haurà. Tot i així cal treballar perquè siguin els menors possibles, ja que com en tota malaltia, i aquesta és una de les pitjors, la prevenció és fonamental per no contraure-la.

El tractament de xoc passa per disposar d'uns òrgans de control més eficients i una legislació que s'apliqui fins a les últimes conseqüències per tal d'evitar temptacions. Aquest no sembla pas el cas d'Espanya, perquè mentre el jutge Elpidio José Silva, que destapà les gravíssimes irregularitats de l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, era condemnat a 17 anys i mig d'inhabilitació, els escàndols al voltant de les targetes negres de l'entitat no s'aturaven. El tema no cal dir que és sagnant, especialment perquè davant dels milions de persones que ho estan passant malament, alguns viuen com a autèntics reis gràcies a targetes de crèdit opaques. 

Els experts en màrqueting afirmen que el negre és el color més utilitzat com a símbol d'elegància i qualitat suprema, i així de suprems es deurien sentir els 83 exconsellers i exdirectius que durant anys han estat titulars d'un plàstic que els obria un munt de portes sense que hi hagués constància enlloc. Dinars, viatges, roba i tota classe de luxes eren el dia a dia d'aquests personatges que no només venien de l'àmbit financer sinó també de tots els partits polítics i sindicats. Òbviament, la negror de la targeta era tan poc transparent com les partides on quedaven justificades, en la majoria de casos com a càrrecs a targetes robades per passar desapercebudes.

Per tant, no és gens estrany que hagi trigat força a temps a destapar-se un escàndol vist el pacte de silenci dels principals interessats, un dels qual el fins ahir cap de Casa del Rei, Rafael Spottorno, el qual a més de gaudir del favor reial també gaudí del de l'actual Bankia. Un Banc que per cert féu trontollar els fonaments de l'economia espanyola al destapar-se que tenia un forat descomunal que obligà el govern a demanar un rescat financer per tapar-lo. Que fàcil és dir que "la casa es grande" quan al final és la ciutadania que acaba pagant el plats trencats en impostos o factures de gas.

D'altra banda, el culebrot del 9-N segueix i com a tal continuem sense saber si el protagonista acabarà triomfant al final de la temporada o se l'acabaran carregant. Per si un cas, i de forma més que sorprenent la CUP demanava obertament que ERC entrés finalment al govern per assegurar la consulta, que malgrat s'esforcin a dir que està blindada, em temo que a Madrid disposen d'armes de destrucció massiva. 

La perla del dia demostra que aquella frase tan castissa que diu 'abans s'agafa a un mentider que a un coix', un fet que com en altres coses de la vida és extrapolable a molts àmbits, infidelitats incloses. El cas d'avui del qual es fa ressò la premsa valenciana és de traca, ja que explica la sobtada fi d'un matrimoni a causa d'una "canita al aire" de la dona.

Si bé l'alegria de tenir un fill portà la felicitat a la parella, aquesta durà menys que un gos a un restaurant xinès, ja que les rialles es convertiren en plors i delataren la nit boja de la núvia durant el comiat de soltera. Hi ha gent que en determinades situacions es deixa anar, i això és el que sembla li passà a la protagonista. Nou mesos després es veiè obligada a reconèixer que en aquella festa la carn fou més dèbil que mai, i acabà embolicant-se amb un stripper. 

Lògicament el marit no hagué de pensar gaire per veure que aquell no era el seu fill, i no perquè el nadó fos d'una altra raça, sinó perquè el nadó heretà la mateixa malaltia que el seu progenitor nan. En fi, que a vegades les "petites" sorpreses acaben sent majúscules i el conte de la Blancaneus acaba tenint un altre final, no sempre feliç.

Read More

El preu de la xuleria

Bona tarda i bon dimarts internautes. Diu la tradició hebrea que el rei Salomó escrigué fa milers d'anys que 'L'ignorant, si calla, es tindrà per erudit, i passarà per savi si no obre els llavis'. I és que a vegades hom té la sensació que aquesta vanitat fusionada amb la ignorància sovint conforma un còctel perillós propi dels "fatxendes" (en totes les seves accepcions). Aquest posat o sobreactuació, més tard o més d'hora, acaba caient pel seu propi pes, perquè això de posar-se medalles, a excepció del màgic Andreu, no li queda bé a tothom. L'exemple més recent el trobem a Espanya, país que fins fa no massa presumia davant els seus socis europeus d'un impecable protocol de seguretat sanitària que reduïa a zero la possibilitat de contagi per ebola. Doncs bé, o més aviat "doncs mal", perquè aquest mateix govern que venia arreu aquest model del "savoir faire" s'ha topat amb el primer cas de contagi per aquesta gravíssima malaltia infecciosa.

En compareixença d'urgència deien els responsables del ministeri que no entenen què pot haver fallat, perquè la infermera afectada va seguir tots els consells i directrius marcades per fer front a aquests casos. El problema és que potser el protocol dissenyat és insuficient per una malaltia mortal que sembla que s'hagi menystingut, escatimant recursos per combatre-la en el lloc d'orígen en detriment dels controls per evitar que arribés a les nostres fronteres.

La qüestió és que Ana Mato, titular de Sanitat torna a estar en la picota, i lluny d'explicar-se va fer el paper de la trista figura limitant-se a minimitzar quelcom que pot convertir-se en una epidèmia si no es prenen mesures urgents. El cas és flagrant i demostra que els ha agafat amb el pas canviat, tenint en compte que durant 6 dies la dona infectada va marxar de vacances i malgrat notificar a l'Hospital que es trobava malament, a ningú se li passà pel cap que la infermera podia haver contret ebola, perquè alguns es pensen que aquestes coses només passen als països subdesenvolupats.

Esperem que la pacient evolucioni favorablement i que la resta de persones que van estar en contacte amb ella en algun moment i ara es troben en observació no acabin desenvolupant el virus. Una incertesa que contrasta amb la certesa absoluta que ,després d'assistir a un publireportatge sobre el macrooperatiu per traslladar els desapareguts missioners, ningú acabarà assumint cap mena de responsabilitat política, com és costum, ja que segons algunes veus del ministeri això és cosa d'uns "bitxets" i no del govern.

En un altre àmbit de coses,  com si res no hagués passat, Francesc Homs compareixia avui davant els mitjans per donar compte de la reunió de govern de cada dimarts. Al torn de preguntes era més que obligat fer referència a les paraules del portaveu a RAC1 posant el 15 d'octubre com a data límit per seguir o no amb la consulta. Homs que habitualment és defensa prou bé en l'art de l'oratòria, avui no ha convençut massa i ha atribuit a una mala interpretació el que digué ahir. 

Les declaracions del dirigent convergent, tan sols 72 hores després de la cimera dels partits proconsulta, no només molestà al soci parlamentari (ERC) sinó que tornà a enverinar l'imaginari col·lectiu sobre la viabilitat de votar o no. Sinceritat o simplement pessimisme? Aquesta segurament és la pregunta que molts de nosaltres encara ens fem.

Pregunta que també podem fer extensible a Quim Brugué, el catedràtic de Ciència Política de la UAB, que per sorpresa anunciava la seva dimissió de la recent nomenada comissió de control del 9-N,a causa de la "manca de garanties democràtiques". Òbviament, tothom és lliure de fer el que vulgui, però sorgeixen diverses qüestions al respecte, entre les quals destaca per què Brugué no rebutjà l'oferiment d'Iniciativa en un començament i esperà a fer-ho quan ja s'havia signat el decret? És sincer quan afirma que s'està escenificant una comèdia o bé acceptà ser candidat simplement per ser un cavall de troia en el procès. Sigui com sigui, veig difícil que acabem sabent la veritat a menys que un dia el mateix personatge es despengi amb algun comentari al Twitter com ja féu a l'anunciar que marxava, deixant tothom amb un pam de nas.

La perla d'aquest dimarts també ens ha deixat amb un pam de nas i posa en evidència el nivell d'un país que s'omple la boca d'estat de dret i democràcia. Diu la dita que "contra gustos no hi ha res escrit", cosa que per sí mateix es contradiu perquè de llibres sobre gustos i opinions n'hi ha uns quants milions arreu del planeta. 

El cas d'avui no és pas fruit d'elocubracions i extrapolacions, sinó sobre les dades reals ofertes per la plataforma Google Play del sistema Android de telefonia. I entre les diverses aplicacions que els usuaris es descarreguen hi ha els temes que acostumem a posar-nos al mòbil. 

Doncs bé, resulta que en el Top 18 no hi ha un dels èxits més punxats a les discos ni a la ràdio, sinó malauradament un vell himne falangista anomenat Cara al sol.

En fi internautes, per si algú encara no ho té clar, recordeu la frase d'Enrique Jardiel Poncela: 'La dictadura és el sistema de govern en què el que no està prohibit és obligatori.'

Read More

I malgrat tot, Seguim!

Bon dia i bon dilluns internautes. La unitat en la varietat, i la varietat en la unitat és la llei suprema de l'univers. Aquest era un del postulats del físic i matemàtic Isaac Newton, el qual podria ser perfectament aplicable al resultat de la cimera dels partits proconsulta que divendres va tenir amb el cor compungit a milers de persones. El dubte o millor dit la temença venia no només per l'hermetisme vers les informacions sobre el que estava passant sinó per les més de set hores que els líders de les formacions estigueren reunits.

La tensa espera podia obeir a importants tensions per la dificultat a dissenyar una estratègia comuna que faci front a les traves del govern espanyol i el TC. Les hores passaven i fins i tot algú apuntava que la negociació podria allargar-se tot el cap de setmana, ja que el que tenien entre mans no era precisament senzill. Ara bé, al marge de les complicacions sorgides a causa de plantejar les plebiscitàries com alternativa al 9-N, sobta i molt que després de mesos per preveure la negativa de l'Estat a permetre-la encara no haguessin pactat res.

El cas és que allò que podria convertir-se en una autèntica pel·lícula de por en solidaritat amb el festival de Sitges, es transformà en un "Uffff, menys mal", perquè malgrat no posar totes les cartes sobre la taula, tots els líders en sortiren subratllant que el procés per garantir la consulta segueix el seu curs. A casa també respiràvem al veure que la imatge de Sitges donava pas a la unitat dels castellers quan fan pinya per construir una gran torre amb l'esforç de tothom.

I sí aquell divendres patíem de valent, l'endemà els catalans observàvem emocionats la foto amb més de 800 alcades i regidors entregant al president de la Generalitat les mocions de suport a la consulta. Evidentment, no hi assistiren aquells batlles que com Xavier García Albiol (PP) van preferir fer coses més "prolífiques" i se'n va anar a un cèntric cinema de Badalona a gaudir de "Torrente 5", tot un mirall a imitar.

El cap de setmana també tingué tots els ulls posats a L'Hospitalet de Llobregat on Unió Democràtica celebrava el seu Consell Nacional per decidir si es decantava pel Sí o pel No en la segona pregunta de la consulta. Finalment, a l'igual que féu Iniciativa, tiraren pel camí del mig donant llibertat de vot. Tot i així el debat intern fou més mogut dels tradicionals assentiments a la direcció del partit, si tenim en compte les més de 50 intervencions que es produïren. Curiosament cap d'aquestes del seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, el qual va restar en silenci escoltant els cada vegada més nombrosos partidaris de la independència. No és estrany doncs que després dels darrers pronunciaments de les bases territorial reivindicant el Sí-Sí, es negociés una posició intemitja que més o menys va satisfer a tothom. Veurem si aquests darrers moviments acceleren la creació de la plataforma anunciada fa uns mesos pel dirigent de la Franja, on potser s'hi trobarà més "encaixat" amb Espanya.

La perla del dia ens la deixa el diari electrònic Food Safety News. El rotatiu especialista en notícies de l'àmbit de la salut destaca la gran paradoxa viscuda pels assistents al Congrés internacional sobre Seguretat Alimentària que tingué lloc durant el passat mes d'abril als Estats Units. La trobada dels principals experts de 42 països se celebrà a la ciutat de Baltimore i tingué com a sorpresa que més de 200 assistents resultaren intoxicats durant el dinar, la causa fou un pollastre arrebossat que contenia un perillós bacteri anomenat Clostridium perfringens.

No cal dir que aquells que esperaven gaudir d'impressionants àpats no només van quedar-se amb un pam de nas sinó també amb vòmits, febre, nàusees i maldecap. En aquest sentit no m'estranyaria gens que els responsables del càtering hauran hagut de buscar urgentment algun especialista en alopècia, bàsicament perquè vist qui eren els comensals segur que els hi caurà el pèl.

Read More