Bona tarda i bon dimecres internautes. Lin Yutang, un dels escriptors xinesos més populars a occident va escriure en una de les seves obres que 'Un plaer com el d'una conversa perfecta és necessàriament estrany, perquè els savis poques vegades saben parlar i els que parlen poques vegades són savis'. La cita d'aquest autor ben segur que la desconeixen al Ministeri de Defensa, bàsicament després d'escoltar les declaracions de Pedro Morenés a RNE. El responsable de les forces armades es mostrà trist, molt trist a causa del comportament d'uns quants catalans que "ridiculitzen tot un poble". El ministre afirmà que tot aquest conflicte li dol especialment pels lligams familiars que sembla tenir amb Catalunya. Morenés també quedà descansat quan gairebé al final de l'entrevista volgué donar una lliçó d'ètica i moral castrense pel nostre particular friquisme destacant que una societat desenvolupada i civilitzada no actua així. Original reflexió venint d'un ministre que es mostra orgullós de tenir una cabra vestida de legionari, amos dels quals es consideren "novios de la muerte", com si d'un acte de necrofilia es tractés.
A casa nostra, el que si es tractà o almenys així ho sol·licitaren reiteradament els periodistes fou la posició del govern d'Artur Mas davant la més que probables impugnació aquest divendres del procés alternatiu del 9-N. Per molt que els representant s'hi esforçaren no aconseguiren treure'n l'aigua clara, ja que el portaveu Francesc Homs s'agafà a l'argument que el que seria il·legal és que l'executiu central acabi presentant un recurs al TC. Per tant si no hi ha contraordre, no sé si de Moncloa o del Palau de la Generalitat, els plans pel dia 9 continuen. Ara bé, potser que alguns s'ho facin mirar alhora de fer certes manifestacions com "és impossible que l'impugnin" perquè els catalans ja som grandets i fa anys que no anem amb el lliri a la mà
Mentrestant a la capital del reino, Mariano Rajoy aprofitava la compareixença al Senat per fer un acte regi i demanar disculpes als espanyols davant l'allau de casos de corrupció que aquests darrers dies esquitxen companys de partit. Un acte de "contrició" que paradoxalment vingué acompanyat de la negativa dels representants populars a celebrar un ple monogràfic sobre corrupció. Per posar-hi encara més salsa, avui mateix el cap de govern demanava a les formacions de la cambra baixa que no ajudin a crear una mala imatge d'Espanya a l'exterior perquè segons ell no obeeix a la realitat. Només caldrà que els mitjans internacionals s'adonin de la bona imatge que genera un país que veta els ciutadans la possibilitat d'expressar-se perquè això de votar es veu que no és democràtic sinó propi de dictadures.
I de dictadures a caradures. La jornada passada el que fou secretari general del PP, Ángel Acebes, negava rotundament davant el jutge l'existència d'una doble comptabilitat. Ara bé, traient-se el mort de sobre va carregar les possibles responsabilitats en l'extresorer Luis Bárcenas, el qual era l'únic que feia i desfeia tota la gestió econòmica. Fins aquí Acebes seguí prou bé el guió de la defensa, però ves per on el magistrat li preguntà si coneixia l'arquitecte Gonzalo Urquijo, el qual fou l'encarregat de reformar i cobrar en negre la seu dels populars. Amb la mateixa seguretat que en el seu dia l'exministre d'Aznar que aquella fatídica nit apuntà ETA com a autora dels atemptats de l'11-M, Acebes respongué que NO. La pregunta trampa de Pablo Ruz feu caure'l en una evident mentida i contradicció després que aquest li ensenyés una foto on es veia l'imputat amb Rajoy i l'arquitecte. El nerviosisme que envaí el polític només li permetè respondre que potser havien coincidit en alguna "copa de navidad" que organitza el PP cada desembre.
En un altre àmbit de coses, el diari britànic The Independent ens porta la perla d'aquest dimecres en forma d'enquesta. El sondeig elaborat sobre un univers de 1.500 adults i 500 menors, revela dues dades significatives que potser haurien de fer pensar als interessats al voltant de la fe. I és que la meitat dels enquestats afirmaren creure en éssers d'altres planetes mentre negaven l'existència de déu.
Ara bé, el més impactant és que la mostra també es feu entre els capellans anglicans, i el 2% d'aquest col·lectiu també es mostrà escèptic sobre la divinitat i un 9 per cent confessaren ser agnòstics. No m'imagino quin seria el resultat d'extrapolar-ho al nostre país introduint la confiança en la classe política, deu ser que amb els anys alguns ens hem tornat incrèduls.
