Bon dia i bon dimarts internautes. 'Un somni només pot triomfar sobre la realitat si se li dóna l'oportunitat'. Aquest si més no era el pensament que tenia l'escriptor polonès de ciència ficció Stanislaw Lem i que hauria de fer reflexionar als nostres polítics ja que són ells i no els ciutadans els que encara tenen dubtes. No cal ser massa llest per adonar-se que els trens passen un cop a la vida i més en un context en que el xoc entre institucions és més que palpable.
El fet és que si aquest procés no acaba materialitzant-se en un estat propi, serà més culpa nostra que no pas de l'Estat, ja que encegat per un negativisme sistemàtic està cometent errors de principiant que lluny de frenar els anhels d'un poble encara els incentiva més. L'efecte boomerang si els partits catalans l'administren bé podria ser-los beneficiós perquè malgrat els esforços de Moncloa impugnant tot allò que fomenti la participació dels catalans, la unitat podria tornar a ser una realitat si finalment acaben demanant la suspensió del 9-N. Com de paradoxal pot ser la política que aquell que sostenia el martell per trencar la porcellana fina resulta que ara és el mateix que hauria trobat sense voler la fórmula màgica per tornar a aglutinar les forces catalanes.
Com ja vàrem predir a La Mossegada la més que probable impugnació del procés participatiu hauria de comportar una gran mobilització als carrers com a mostra de rebuig a un Estat que no té cap mena d'interès a escoltar què volem els catalans, probablement perquè ja ho saben. Així, lluny d'evitar que la comunitat internacional s'oblidés del 9-N farà que les ànsies represores i censores de Madrid es coneguin arreu del món.
D'aquesta manera, quelcom que havia estat qualificat per Madrid com un succedani de consulta sense interès, amb el temps han acabat redimensionant-lo i revaloritzant-lo, un exemple més que demostra que malgrat puguin tenir un CNI, d'intel·ligència van força escassos. Tot i així, aquesta agència viu un dels millors moments des de la seva creació, i és que la qüestió catalana sembla ser la principal raó que s'hagi creat una autèntica bombolla de l'espionatge.
Sigui com sigui, tot i l'intent del president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, de mirar d'asserenar els ànims, potser per allò tan vell del policia bo i el dolent, és gairebé segur que el conflicte català i els nombrosos casos de corrupció acabarà passant-los factura a ells i al PSOE, convertint Podemos en segona força política, no tant per mèrits propis sinó per arribar nets de corrupció, quelcom paradoxal veure com la manca d'experiència política és converteix en un actiu positiu vistos els resultats dels partits tradicionals.
El diari The Scotsman publica una monstruosa informació en forma de perla. L'epicentre de la mateixa el trobem a Escòcia després que David Clarke hagi escrit un nou llibre titulat "Extraordinaris Expedients X de la Gran Bretanya". L'escriptor explica el cas que als anys 30 va provocar una forta polèmica en aquell país a causa d'una iniciativa secreta del Museu Nacional d'Història de Londres que pretenia eliminar un dels símbols escocesos per execel·lència: el monstre del llac Ness.
Clarrke revela la carta que un funcionari hauria donat a un grup de caçadors de recompenses en que els convidava a acabar amb la vida de Nessie. La idea del museu era que un cop mort el fessin arribar en una cambra frigorífica (a port deguts) i així exposar-lo al públic.
El projecte que en un principi havia de ser secret arribà a oïdes dels responsables del Museu Reial d'Escòcia a Edimburg, els quals remeteren una missiva als seus col·legues de Londres dient-los que aquesta iniciativa ni respectava els drets dels animals ni tampoc les competències que tenia Escòcia en aquesta matèria, deixant clar que els funcionaris es negaven a permetre que el cadàver del monstre fos traslladat a Anglaterra.
Tot i que amb els anys aquest assumpte acabà oblidant-se si que és interessant la resposta dels anglesos afirmant que matant Nessie no violarien pas cap llei de protecció dels animals, ja que en matèria de monstres no hi havia legislació, cosa que permetria allò tant propi de James Bond, tenir llicència per matar.
