Jaque Matos

Bon vespre i bon dijous internautes. 'Els sentiments de culpa són molt repetitius, es repeteixen tant en la ment humana que arriba un punt en què t'avorreixes d'ells.' La reflexió del dramaturg nord-americà Arthur Miller podria haver estat inspiració del president de govern espanyol, quan ahir mateix acceptava la dimissió de la fins llavors ministra de Sanitat. Però es clar, parlem en condicional perquè ni Rajoy ha estat mai un home inspirat, ni tampoc Ana Mato va presentar-li la renúncia "voluntàriament".

Encara que sembli estrany, es veu que per Moncloa encara deu haver-hi algun assessor amb una mica de criteri, i advertí l'entorn del cap de govern que calia sacrificar una de les PoPulars més despistades i alhora afortunades, perquè malgrat el jutge no la va imputar pel cas Gürtel, aquesta no va fer escarafalls quan rebia luxosos "regalets" i molt menys va preguntar al seu exmarit d'on venien, no fos cas que la seva ànima vinculada a l'Opus Dei es veiés corrumpuda.

Una dimissió que novament deixa l'executiu tocat, dos mesos després de la també sonada renúncia d'Alberto Ruiz Gallardón. Nova crisi de govern que ha coincidit amb el debat sobre corrupció que avui ha tingut lloc al Congrés. Rajoy però no ha passat de puntetes sobre la dimissió de Mato, defensant la seva innocència, però sense aclarir exactament el motiu de la seva baixa del banc blau. Molt més contundent es mostrava unes hores abans al parlar de la conferència d'Artur Mas, etzibant el desori i desgovern que hi ha a Catalunya. Segons el dirigent espanyol, aquí només es governa per una minoria.

Una fugida endavant la de Rajoy que mira de tapar les seves vergonyes avantposant el "problema català", però que evidencia una por in crescendo davant la possibilitat que convergents i republicans acabin pactant una solució comuna davant d'un avançament electoral. Una temença que també té Pedro Sánchez, ja que si la llista mixta d'experts, personalitats i polítics es materialitza, deixaria ben descol·lada la casta espanyola. Així, poca efectivitat tindrien els arguments amenaçadors, donat que els nous diputats tindrien un mandat limitat a 18 mesos,  i per tant res a perdre.

L'entesa encara és lluny, tot i que pel molt que s'hi juguen de cara al país, ben segur que acabaran trobant una resposta que asseguri que aquests darrers anys no hem perdut el temps. En aquest aspecte, Artur Mas que ahir passava per 8TV va puntualitzar alguns dels punts de la seva intervenció al Fòrum. A preguntes de Josep Cuní, el president va aclarir que la seva proposta de llista mixta només limitaria als "no polítics" un sol mandat i no a la resta. I potser el més destacat, perquè fins ara no l'havíem escoltat mai tant contundent, fou que una Catalunya independent seria una república, ja que "els catalans no tenim rei".

D'aquesta manera, malgrat el futur encara sigui encert, podem dir que els temps de les ambigüitats i mitges tintes han quedat enrere. Quelcom que no deu ser pas del grat de tothom, especialment del que a hores d'ara encara és soci de federació. L'emprenyamenta de Duran i Lleida aquests dies és més que notablement, provocant-li una maldecaps fins ara impensables. Així que després del full de ruta, la distància entre CDC i UDC s'amplia, i deixa en evidència que la ruptura és només qüestió de mesos, tal com evidencia la precipitació del líder d'Unió al crear la plataforma "Construïm".

La perla d'aquest dijous ens arriba des de la mítica BBC, la qual es fa ressò d'una notícia que ha deixat desconcertat a més d'un. I és que en un context on els països normals compten amb llei de protecció dels animals, encara n'hi ha uns quants que prefereixen seguir amb les tradicions eludint els drets de les bestioles.

Així, una important ONG internacional ha impulsat una petició amb 16.000 signatures per demanar la prohibició de menjar animals domèstics. Un fet que a diferència del que expliquen la llegenda urbana sobre els restaurants xinesos, en aquest cas se centra en el costum que tenen a la sempre "civilitzada" Suïssa.

Segons SOS Chats Noiraigue, ni més ni menys que el 3% del suissos són habituals consumidors de carn de gos i gat, especialment en època de Nadal. I és que segons els comensals, l'estat helvètic no té cap llei que prohibeixi el consum de les pròpies mascotes.

En fi internautes, que pel que sembla els suïssos tenen uns quants secrets al marge del bancari.

Read More

No és normal...

Bon dia i bon dimecres internautes. Deia el filòsof suís Jean Piaget que 'Intel·ligència és el que fas servir quan no saps què fer' i ahir més d'un no sabia què fer per dissimular el que molts anomenen un discurs brillant amb una fina estratègia que obliga a moure fitxa als demés. Aquest podria ser un resum de l'esperada intervenció del president de la Generalitat per presentar el seu full de ruta després del 9-N. L'escenari triat per Artur Mas fou l'auditori del Fòrum de Barcelona, un espai solemne que serví per desgranar una part important del que poc esdevenir en els darrers temps si la resta de forces implicades al procés acaben sumant i no restant.

La incògnita més esperada era saber si finalment hi haurà eleccions anticipades o bé s'esgotarà la legislatura, una qüestió que Mas va condicionar al consens amb la resta de formacions, sempre que s'avinguin a utilitzar els comicis com a "consulta definitiva". El to personalista del dirigent deixà en evidència quelcom al que no estem acostumats a veure, un polític que ahir deixà de banda sigles donant pas al "fer país".

El discurs posà especial relleu en la excepcionalitat de la situació per fer un oferiment al conjunt de partits i la societat civil, per articular una llista única amb experts i persones rellevants d'ambdós àmbits, les quals, al llarg de 18 mesos, serien les responsables de gestar les bases durant 18 mesos per un estat propi que tindria com a culminació una constitució catalana. A aquest caràcter temporal se li afegiria la condició d'un únic mandat, comprometent-se a no repetir en les següents eleccions que serien ja constituents.

Ara bé, lluny de tancar-se en aquest plantejament, el president també deixà clar que resta obert a altres fòrmules que afavoreixin el consens pel Sí, en una clara referència a Esquerra Republicana que s'ho mirava des de la primera filera, però salvant les distàncies. I és que Oriol Junqueras pagava amb la cara, descol·locat per l'oferiment de Mas, al veure's en certa manera acorralat i pressionat quan els republicans ja tenien coll avall això de presentar-se per separat, vist el desgast de CiU i uns sondejos força favorables a la seva formació.

Veurem què pesarà més a ERC, si la idea de país o els interessos electorals, els quals ahir quedaren superats també per la darrera intervenció al Fòrum quan el president es mostrà disposat a ser cap de llista o bé a tancar-la si amb això aconseguia sumar esforços, un gest de generositat i un "escac i mat" al principal partit de l'oposició si no s'avé a aquest oferiment, un fet que podria castigar-lo en gran manera a les urnes.

Al marge d'aquestes consideracions, qui no era a ahir al vespre a Barcelona fou el líder d'Unió Democrática de Catalunya, que preferí aprofitar el matí per concedir entrevistes i així parlar del seu altre full de ruta anomenat "Constrïm". No tingué però un matí tranquil, perquè Mònica Terribas posà força nerviós Duran i Lleida, tal com demostraren els tensos minuts de la conversa, en la que el líder democristià es queixà que "sempre es parla d'indepedència". Potser és perquè la Tercera via la van rematar amb la presentació de la querella i Duran encara pensa que es pot reanimar o bé creu en la reencarnació.

I a Madrid més del mateix, però amb novetats gràfiques com les que protagonitzaren els senadors de CiU a l'exhibir cartells en què es podia llegir "Jo m'autoinculpo 9-N", un fet inusual en aquesta formació i a la cambra, perquè fins ara només era propi de les esquerres i dels abertzales. Aquest gest de protesta també sorprengué Rajoy, que des de la cambra alta, reiterà que mai de la vida havia donat instruccions a la Fiscalia perquè presentés la querella. Després de la credibilitat que m'inspira el president del govern, només se m'acut que l'únic responsable deu ser el "pequeño Nicolás".

EI en l'àmbit de les perles ens fem ressò de la informació que publica la premsa de Corea de Sud sobre una moda que va en augment, el "selfie" o autofoto. En aquest sentit, les autoritats d'aquell país han començat a prendre mesures contra aquest nou costum, no perquè els protagonistes puguin no ser massa afavorits, sinó per les conseqüència que provoca els bastons extensibles que es connecten als telèfons a través de bluetooth que no sempre estaria certificat.

Tan greu és la situació que sembla que aquesta tendència tecnològica provoca important interferències ens altres dispositius electrònics dels voltants, raó per la qual estarien estudiant imposar sancions d'entre 20.000 euros i una pena de presó de fins a tres anys.

En fi internautes, tal com deia el poeta "A alguns els han fet un test d'intel·ligència i ha donat negatiu".

Read More

El caramel senatorial

Bona nit i bon dilluns internautes. 'No podem negociar amb aquells que diuen, el que és meu és meu i el que és teu és negociable.' La frase del president Kennedy al·ludeix en essència a aquella història tan nostrada d'en Robert amb les cabres, el qual creient-se més espavilat que ningú acabà en la misèria més absoluta. I és que a mode de globus sonda o si més no de caramel enverinat, la cadena Bloomberg publica avui una possible contrapartida que estaria estudiant el govern espanyol per mirar de rebaixar les aspiracions catalanes. Així, la publicació es fa ressó d'un rumor que sona a la capital del reino, segons el qual Moncloa oferiria el trasllat del Senat a Barcelona a canvi de renunciar a la independència.

Digne d'estudi les mentalitats capitalines, perquè per molt que els resulti estrany, la nostra no és pas la mateixa societat que durant anys s'acontentava amb el peix al cove, sinó que afortunadament ha madurat i ha dit prou. Ni pacte fiscal, ni blindatge de competències, sinó trasllat d'un "cementiri de belles glòries", amb un paper purament testimonial que, lluny de ser una cambra que vetlli per protegir els drets dels territoris integrants de l'estat, l'únic que fa és generar una despesa innecessària per pagar una jubilació daurada a ses senyories.

Un "caramelet", aquest de la cambra alta, que només provoca càries, i Catalunya ha apostat obertament per un canvi de dentista, perquè amb el de sempre tenim les peces corcades i no volem pas que ens treguin el seny que és el que ens ha de dur a tenir un estat propi i independent. Quelcom això que no ho veu tan clar El Periódico després de publicar una enquesta que donaria entre 58-60 escons a una llista conjunta entre CDC i ERC. 

Com tota enquesta, aquesta també ha estat cuinada, bàsicament perquè qui paga mana. I qui mana força ara en aquell rotatiu és el grup Planeta, que hi ha desembarcat en el moment oportú per torpedinar tant com pugui el procés, fent seva la màxima divide et impera (divideix i venceràs). Evidentment, aquest sondeig ha estat fet a mode de deconstrucció d'Adrià, aprofundint en els darrers dubtes del republicans per decidir-se a comparir cartell amb els convergents. Una decisió complicada, perquè al marge de les veus internes que no se'n refien de Mas, els darrers sondejos apunten que haurien perdut pistonada en favor de CDC, a l'haver-se desmarcat de l'acord parlamentari i d'un tímid suport al president després de la querella. De moment però, no es pronuncien fins a analitzar el full de ruta que presentarà demà Artur Mas.

Un full de ruta que distarà força de la línia que UDC defensava aquest cap de setmana amb la presentació en societat de la plataforma "Construïm", el qual pretén seduir els votants de centre que no veuen ni en la independència ni en els populisme la millor solució per resoldre els conflictes de Catalunya.

Aquest neguit de Duran per Podemos és àmpliament compartit per altres forces que veuen amenaçada la seva presència a les institucions. Tant és així que ja hi ha qui comença a veure una fusió, per no dir absorció, d'IU per part del partit de Pablo Iglesias, I no deu ser tan estrambòtica la teoria si tenim en compte els darrers moviments de Joan Herrera, primer presentant-se a les municipals barcelonines amb Guanyem, i després assistint al Congrés de Podemos, possiblement per mirar d'establir aliances que puguin repuntar un xic els resultats que no sembla que els somriguin, potser a costa de perdre les sigles.

I és que de pretendents no li falten a un partit que no s'ha presentat mai en unes eleccions a les institucions espanyoles. El darrer ha estat un altre mediàtic, Albert Rivera, que després del cop de porta i la carbassa donada per UPyD, ha deixat anar que després de les eleccions no descartaria arribar a acords amb els de Pablo Iglesisas.

L'edició nord-americana del Huffington Post és l'encarregada de portar-nos la perla d'aquest primer dia de la setmana. Diuen els entesos que cal reinventar-se si es vol sobreviure en el món dels negocis, i el lleure tecnològic no n'és aliè. Així, els amants dels videojocs podran viure noves sensacions a flor de pell amb el nou enginy de Jonathan Root y James Jarvis.

Aquests canadencs han traspassat la barrera del realisme virtual fent que els jugadors pateixin de la mateixa manera que el seu heroi a les consoles. L'invent s'anomena "Kickstarter", un comandament adaptat i modificat que extreu sang cada vegada que els nostres protagonistes són ferits. Evidentment, caldrà molta habilitat si els gamers no volen quedar secs.

En fi internautes, lluny del que diuen els convencionalismes olímpic, per alguns 'L'important no és guanyar sinó fer perdre a l'altre', si més no l'enteniment.

Read More

Jo també hi era!

Bona nit i bon divendres internautes. Ja en ple segle XII, l'abat Bernat de Claravall que 'La culpa no està en el sentiment, sinó en el consentiment.' Una reflexió que pel que sembla no deuen tenir en compte els assessors de Moncloa pensant que amb una querella contra el president, vicepresidenta i consellera d'Educació aturarant el sentiment d'un poble. Una de les lleis més conegudes és la d'acció i reacció, i ja fa temps que els catalans han perdut la por i no consentiran que es culpi tres dels seus representants polítics pel simple fet d'haver afavorit la participació ciutadana per donar una opinió.

La partida ja ha entrat en una nova fase, segurament més crítica perquè ja hem entrat en el "túnel penal", i això no deixa de ser una nova mostra que el diàleg, per molt que el Sr. Duran d'esforci a convèncer-nos que encara és possible, està més que trencat. El famós xoc de trens ja fa temps que s'ha produït i ara és només qüestió de veure si només ha afectat les locomotores o també a la resta de vagons que és on viatja la gent.

Una gent que està a l'expectativa del que puguin fer tant Òmniu com l'ANC que sembla que estarien preparant algunes accions per donar recolzament al govern català. De moment, han estat els portaveus de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP al Parlament els que han deixat ben clar que assumeixen les responsabilitats legals derivades del 9-N. Un fet que les xarxes socials ja fa dies que recullen les autoinculpacions de molts internautes, que se senten vexats per una fiscalia espanyola al servei del seu amo, no fos cas que també l'acusessin de desobediència.

Amb la querella ja han marxa i els constants incompliments estatals, probablement forçaran al president de la Generalitat a avançar les eleccions els primers mesos de l'any que ve. L'escenari és més que favorable per dos fets: dos milions de persones mobilitzats i una querella que el perfila com a màrtir d'un procés democràtic. 

Sigui com sigui, per molt referèndum descafeïnat que ens vulgui vendre l'executiu central, és evident que el procés ha trastocat les Espanyes i bona part dels seus dirigents, que s'han vist descol·locats al veure que els catalans ja no són tan mesells. Òbviament, això els ha tret de polleguera, fent que personatge que estaven a l'ombra hagin tornat a fer-se sentir i no per dir paraules amables. És el cas d'Alfonso Guerra, el qual sortia de la rereguarda comparant el 9N a la violència de gènere. L'exemple, a més de ser molt desafortunat, fins i tot pot tornar-se en contra seva si ens poséssim a analitzar qui és el maltractador i qui n'és la víctima.

I qui poden ser víctimes de la crisi són els lectors de El Periódico, ja que el deute acumulat pel rotatiu fundat per Antonio Asensio, ha fet que el grup Zeta hagues de buscar nous inversors per evitar tancar la paradeta. Si fins ara, el diari sempre ha estat un referent pels votants d'esquerres, la cosa podria canviar tenint en compte qui n'ha adquirit el 23 per cent. El més probable és que el desembarcament del grup Planeta de José Manuel Lara comporti un canvi de línea editorial, que segons apunten voldria convertir el rotatiu en una versió més light de La Razón. Esperem pel bé de tots que almenys no se li acudi nomenar Marhuenda com a director, perquè això seria un fracàs majúscul.

La perla d'aquest divendres ens arriba de la mà del The Telegraph, el qual destaca una informació que té com a protagonista un dels punts més visitats del planeta. Sempre s'ha dit que no és el mateix viure en una ciutat com a turista que patir-la com a ciutadà. I això és precisament el que milers de venecians han denunciat a les autoritats italianes, cansats d'haver de suportar el molest "sorollet" que fan les maletes dels 27 milions de turistes quan arriben a la ciutat.

Venècia basa la seva oferta en el patrimoni arquitectònic, ha mantingut en gran part l'urbanisme `de temps passats i això no sempre és compatible amb l'arribada massiva de forasters. Fins a tal punt ha arribat l'enuig dels vilatans que han aconseguit que la l'alcaldia estudiï sancions de fins a 500 euros per aquells nouvinguts que trenquin l'armonia de la ciutat amb el grinyol de les "rodetes". Com alternativa, el municipi ofereix que usin rodes de goma plena d'aire o si són forçuts que carreguin a pes l'equipatge.

En fi internautes, que com deia Alan Moore : 'El soroll depèn del silenci del que procedeix. Com més absolut és aquest més escandalós és aquell.'

Read More

La simpatia personalitzada

Bona nit i bon dijous internautes. 'Les enemistats ocultes i silencioses, són pitjors que les obertes i declarades.' Sàvies paraules les del filòsof Ciceró, que bé poden aplicar-se avui a l'espectacle protagonitzat per Ana Magaldi davant la premsa. La fiscal en cap de Barcelona, ha fet un interessant exercici de comunicació al més pur estil "rajolià", llegint un comunicat en que divergia radicalment de l'actuació de la fiscalia catalana davant la telenovel·la en que s'ha convertit la famosa querella contra la Generalitat.  

És evident que Magaldí té tot el dret del món a discrepar, però les formes l'han perdut, i avui no deu haver fet massa amics entre els periodistes, ja que s'ha mostrat molt dura amb la premsa després que majoritàriament hagin publicat la revelió de la fiscalia vers la decisió del seu cap jeràrquic a Madrid. Davant d'això, la fiscal barcelonina ha advertit que bona part dels companys són partidaris de presentar accions legals contra els responsables del 9-N, fet que segons ella "demostra la parcialitat de la premsa al donar una visió deformada."

“En català? Bon dia i bona tarda” i s'ha acabat. D'aquesta manera tan seca i taxativa ha plantat als mitjans que esperaven poder fer preguntes, com acostuma a fer-se en les rodes de premsa, si més no a casa nosta. Vistes les formes d'aquesta senyora, que per cert apunta maneres per anar a una llista de C's o del PP, no seria agosarat pensar que aquest gest podria comportar-li un ascens, probablement per substituir algun dels seus col·legues que avui tant ha criticat.

Al marge de l'àmbit judicial, sembla que les aigües entre ERC i CDC comencen a calmar-se, arran del que es despèn de l'entrevista que Oriol Junqueras ha concedit a Nació Digital. Si bé el líder republicà continua discrepant de formar part d'una llista de país, sí que ha obert la porta a crear un "paraigua" on poguessin encabir-se els partits sobiranistes de forma independent i mantenint la "marca", que en resum seria quelcom com junts però sense barrejar-nos. Caldrà veure si la idea avança i és tinguda en compte en el full de ruta que dimarts que ve presentarà Artur Mas.

En un altre àmbit de coses, la notícia que recull la majoria dels diaris passa per la ja previsible sortida dels crítics del PSC i fusionar-se en un nou partit. D'aquesta manera, Necat i Moviment Catalunya, preparen ja el terreny per a unes possibles eleccions anticipades, que per molt que des del govern català s'esforcin a esgotar la legislatura, el cert és que les possibles conseqüencies penals de la querella han fet que la flauta soni més fort que el violí.

Sense abandonar el terreny musical, avui el tinent general Rafael Comas, ha tornat a centrar la mirada informativa al opinar en un esmorzar informatiu que és partidari de reimplantar el servei militar obligatori.  Segons el militar "la instrucció ajudaria a formar a les persones". I a mesura que anava parlant, l'home ha acabat envalentonant-se i ha suggerit que veuria molt bé que la "mili" obligatòria també fos per les dones.

La perla del dijous ens arriba des de Colòmbia, on després de 17 anys una part de la població ha conseguit recuperar drets civils, un cop els magistrats d'aquell país han acabat tombant una llei absurda.

I és que el país sud-americà que compta amb prop de 180 mil agents de policia, ha desestimat el reglament d'aquest cos en bé de la igualtat. La mesura ha consistit en una antiga reivindicació consisitent en que tothom pugui lluir bigoti i no només els oficials.

En fi internautes, veient com la feina d'alguns juristes és fàcil entendre el que deia el poeta: "La ignorància és temporal, però la idiotesa és per sempre".

Read More

Qui té toga s'esquivoca

Bona nit i bon dimecres internautes. Deia un dels escriptors anglesos més coneguts que 'Hi ha homes que semblen tenir només una idea i és una llàstima que sigui equivocada.' D'aquesta manera Charles Dickens posava negre sobre blanc sobre la limitació de determinats personatges de l'època. El temps ha passat, però sembla que l'estupidesa és manté ben lúcida, i més després d'observar aquest titubeig dels fiscals espanyols per bastir una querella infumable contra el president de la Generalitat i part del seu govern.

La dubitació no ha estat menor a la Fiscalia de l'Estat, la qual s'ha vist també instrumentalitzada pel govern, a l'igual que el Tribunal Constitucional. Aquesta tàctica matussera per delegar responsabilitat en els altres i així lliurar-se de les possibles crítiques internacionals, diu molt de la baixesa d'uns dirigents que lluny d'afrontar amb valentia i rigor un problema política, prefereixen derivar-lo cap altres rentant-se'n les mans, alhora que en són els principals instigadors.

La supèrbia acostuma a ser mala consellera i més tard o més d'hora acaba passant factura, perquè en el cas que ens ocupa les conseqüències poden ser molt pitjors pels seus interessos. Però això, com bé sabem els catalans, aquesta no és pas patrimoni d'un partit sinó de moltes generacions que han tingut com a pròpia la prepotència per damunt del seny i sense pensar en les seqüeles.

El cas és que si finalment la querella acava prosperant contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, no és que tinguem un problema, sinó que n'hauran generat milions, perquè juntament als partidaris del Sí-Sí, probablement s'hi sumaran els que no havien votat, i fins i tot els que no volien un estat indedependent.

Com molt bé diu Pepe Antich, la Moncloa està aconseguint l'impossible, i és apropar-nos cada vegada més a una llista de país, que de ben segur tindria un èxit aclaparador en cas que els inhabilitessin, i no diguem si fins i tot s'atrevissin a engarjolar-los.

Lluny de posar pau i asserenar els ànims, els populars han decidit passejar Rajoy per Catalunya, per tal que s'expliqui millor, perquè es veu que els provincians de la perifèria no acabem d'assimilar el que significa la seva idea d'Espanya. Tant és l'obcecació d'aquesta gent, que aprofitant l'avinentesa de deixar-se caure per aquí, el conseller Homs va convidar el president del govern a reunir-se amb Mas la setmana que ve. La resposta per molt que esperada, fora de lloc. Ho deixava ben clar Alicia Sánchez-Camacho afirmant taxativament que "ara no era ni el lloc ni el moment." Potser esperen que ja haguem fet la DUI, curiós concepte el que tenen de l'oportunitat.

El rotatiu britànic The Mirror és l'encarregat de dur-nos la perla del dia, la qual se centra en el cas d'una parella que un mal dia va decidir passar unes vacances a l'Hotel Broadway de Blackpool. El matrimoni de jubilats, que prèviament s'havia informat a internet, va veure com l'establiment no tenia cap crítica, fet que va fer decantar-los per fer la reserva.

Ara bé, després de passar-hi una nit, ja en van tenir prou i van decidir marxar sense perdre temps. Els clients insatisfets van voler advertir els internautes d'aquesta hotel "brut", "fastigós" i "pudent", pensant que amb aquest comentari ajudarien uns quants a desdir-se. Però ves per on, poc després de publicar la critica al portal de viatges Tripadvisor, van veure com l'hotel els havia carregar a la targeta de crèdit 100 lliures de penalització, ja que el reglament intern adverteix que els clients no poden publicar cap mala crítica a pàgines de turisme.

Ja ho veieu, com deia Charles Chaplin: 'Errar és d'humans, però donar la culpa als altres és més humà encara!

Read More

L'article 8 i la metròpoli catalana

Bona tarda i bon dimarts internautes. 'El militar és una planta a la qual cal cuidar amb cura perquè no doni els seus fruits.' Cita del còmic francès Jacques Tati serveix perfectament per introduir-nos al que sens dubte ha estat una de les informacions destacades de la jornada. Si bé no ens ha pas d'estranyar declaracions d'alts oficials a la reserva en contra del procés, la cosa pren un altre caire quan qui es manifesta públicament és el cap d'Estat Major de l'Exèrcit. El general Jaime Domínguez Buj, al marge de recordar-nos que  "l'exèrcit és un instrument constitucional que està "preparat per intervenir a l'exterior però també a l'interior", també ha aprofitat el col·loqui on participava per explicar quelcom que fins ara sempre s'ha volgut negar des dels altres límits.

Així, l'alt comandament, referint-se a la pèrdua de les colònies el 1898, ha destacat que la principal causa fou la debilitat de la metròpli, un fet que donà ales als territoris d'ultramar per marxar de la madre patria. Un raonament que no és només una simple paràbola venint de qui ve, i si més no deixa en evidència el pensament de molts espanyols que pensen que Catalunya no és més que una colònia conquerida per la força de les armes que ara cal reeducar. I en certa manera, raons no li faltes si tenim en compte com està el patí, on part de les institucions estan més que desprestigiades a causa dels nombrosos escàndols.

Sigui com sigui i per molt que alguns s'hagin posat les mans al cap a l'escoltar el parlament de Jaime Domínguez, no tant sols ha explicat un secret a veus dient que les forces armades estan preocupades i "llestes pel que calgui", sinó que així ho recull l'article 8 de la constitució que afirma :
"Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional."

Però com és sabut, aquest no és pas l'únic front que té obert el govern espanyol, ja que la guerra entre fiscals continua ben viva. El motiu no és altre que en un exercici d'independència els companys catalans d'Eduardo Torres Dulce s'han plantat i han dit que ells no pensen presentar una querella contra el govern català perquè consideren que no hi ha arguments jurídics que ho avalin. I això que en un país normal semblaria més que correcte, a Espanya és un xic diferent, ja que la Fiscalia General de l'Estat contempla que tot és correcte, sempre i quan pensis com ella.

Per afegir-hi més salsa, l'executiu de Rajoy i destacats membres del PP, no paren d'exhortar Torres Dulce a que presenti la querella d'una vegada, alhora que acaben les declaracions indicant que respecten totalment la independència judicial. Tant i tant la respecten, que ja en el seu dia cessaren l'aleshores fiscal superior de Catalunya perquè aquest gosà dir que no veia malament que els catalans poguessin expressar-se en una consulta. Vist el caràcter "conciliador i democràtic", no seria d'estranyar que la revelió de la fiscalia catalana acabés provocant un altre canvi en la seva prefectura, substituint-la per algú més afí, no sigui cas que com diu el número 3 del PP, Carlos Floriano, estigui cohibit i contaminat pel nacionalisme.

La perla del dia ens la porta el diari The Mirror, el qual es fa ressò d'una nova tècnica d'augment de pits que està triomfant a l'altra banda de l'Atlàntic. El Doctor Norman Rowe ha començat a implantar un mètode no agressiu que permet una simulació de com quedarien unes glàndules mamàries més grans en el teu cos.

La tècnica consisteix a injectar solucions salines durant un dia, fent que en poques hores la transformació sigui tot un èxit, i així evitar-se haver de tornar a passar pel quiròfan si la pacient no queda prou satisfeta. L'efecte dura també unes hores, fins que el cos acaba assimilant la substància i els pits tornen a la seva mida original.

D'aquesta manera, i abans de fer els implants definitius, les pacients poden experimentar el seu nou look, com aquell qui es compra un vestit nou. El preu no és pas barat, 2.500 dòlars.

Així que qui vulgui donar el do de pit, ja cal que tingui un bon "sal-ari"

 

Read More

El tercer grau

Bona nit i bon dilluns internautes. 'Els historiadors són persones que s'interessen pel futur quan aquest ja és passat.' Qui deia això fou l'escriptor i crític anglès Graham Greene, i no li faltava raó perquè de ben segur que els historiadors contemporanis pararien bojos si haguessin de ser cronistes de l'actualitat, amb la facilitat en que tot canvia de forma vertiginosa. Si fa pocs dies més d'un es posava les mans al cap al veure que l'exministre i expresident balear aconseguia el tercer grau, tan sols després de passar tres mesos a la presó, la situació podria canviar en les properes setmanes.

A vegades és curiós veure com una mateixa expressió precedida d'un o altre verb pot ser tan diferent. D'aquesta manera, si hom es fixa en Tercer Grau observa que si a un se li aplica, significa que ha estat submès a un interrogatori dur, sever i constant que acaba desorientant al qui el pateix, fent-lo confessar després d'una esgotadora marató de preguntes que més que la veritat busca la confessió.

L'altra accepció legal comprén el fet de qui ha estat condemnat i després d'un temps prudencial i una bona conducta, es veu beneficiat per l'obtenció del Tercer Grau, podent gaudir de certa llibertat i només haver de pernoctar a la garjola. El cas de Jaume Matas és ben peculiar, perquè pel que s'ha vist, la vegada que fou sotmés a un veritable "interrogatori" fou quan Jordi Évole amb el seu Salvados.

Sigui com sigui, la justícia en aquell cas que també ha acabat esquitxant Urdangarín, va fer la seva feina i acabà condemnant el polític mallorquí. Però el govern espanyol, que quan vol és molt aplicat amb els seus, també va fer els deures i a través d'Institucions Penitenciàries va afavorir que Matas acabés sortint 90 dies després que hi ingressés. 

Avui però, la notícia  ens arribava des de Valladolid, perquè un jutge d'aquella localitat ha recorregut la nova situació del polític, considerant que no s'havia demostrar ni penediment ni tampoc hi ha hagut reeducació en la conducta del reclús. Ara bé, Matas continuarà gaudint d'aquesta llibertat, ja que té opció a recórrer aquesta decisió judicial.

I a casa nostra, galleda d'aigua freda a la sociovergència, que aquests dies tornava a sonar, després del bon clima entre Artur Mas i Miquel Iceta. Si els socialistes condicionaven la setmana passada el seu suport als pressupostos del 2015 a canvi d'afluixar en la seva aposta sobiranista. Les bases de CDC, no sabem què diuen les d'UDC, van deixar-ho molt clar i avui mateix Josep  Rull ha explicat que un pacte amb el PSC suposaria quelcom impossible com renunciar a la independència.

Qui no renuncia a protagonitzar patinades torna a ser Alicia Sánchez-Camacho, emocionada ella per l'anunci que ahir feia Mariano Rajoy de visitar Catalunya, ha tornat a quedar en ridícul aquest matí a l'anunciar una campanya que pretén explicar als catalans el nou missatge reconciliador que el PPC difondrà arreu del principat un cop passat el 9-N. El pretés canvi de rumb popular, s'ha vist frenat immediatament per Carlos Floriano, que s'ha apressat a desautoritzar la presidenta, afirmant que Mariano Rajoy mantindrà escrupulosament el mateix discurs sense fer viratges que només duen confusió.

I abans de tancar la paradeta, tal com deia l'estimat i admirat Josep Maria Bachs, al qual li debem molt els que provenim de l'humor i la ràdio, ens acomiadem amb la perla del dia ens arribava des del país veí, on la prestigiosa casa de subhastes Osenat, ha aconseguit vendre un barret de dos pics per 1,89 milions d'euros. La raó d'aquesta astronòmica xifra radica en la testa que fa més de 200 anys portà l'esmentat complement.

Així, la subhasta tornà a demostrar que malgrat el pas del temps, qui fou l'emperador dels francesos i durant un temps amo i senyor d'Europa, continua essent un reclam pels col·leccionistes. Napoleó Bonaparte va ser venut avui per un preu rècord de 1,89 milions d'euros a un comprador coreà, en una subhasta d'estris de l'emperador celebrada a Fontainebleu, en afores de París.

A diferència del que s'esperava, el comprador del bicorn de Napoleó Bonaparte no fou pas cap museu, sinó un empresari coreà, amo d'una important cadena alimentària, que assegura l'exposarà com a reclam per a guanyar clientela.

Restarem a l'espera per saber si l'agosarat empresari triomfarà com estadista o s'estavellarà en la seva particular Santa Elena, es clar que com bé deia Pitarra "tants caps tants barrets".

Read More

Discurs amb pell d'ovella

Bona tarda i bon diumenge internautes. 'La indigestió és l'encarregada de predicar la moral a l'estómac.' Paraules amb una forta càrrega ètica que Victor Hugo escrivia en el marc del romanticisme francès. Però es clar, per molt maco que ens ho vulguin pintar, el context actual lluny de mostrar-nos un paradís ens ofereix una entorn on la corrupció i la hipocresia provoquen més indigestions que altra cosa. Quelcom semblant ha estat el que deuen haver patit els socis europeus d'Espanya, després que aquesta setmana el diari 'Jerusalem Post' els acusava obertament de mantenir una doble moral sobre Catalunya.

I és que, mentre la comissió europea no para de repetir una i altra vegada la mateixa lletania sobre que el cas català és un afer intern que només és competència d'Espanya, aquests dies hem sabut que els 28 de la Unió estan estudiant reconèixer l'Estat Palestí, obviant naturalment l'argument que això és un afer intern d'Israel. En aquest sentit, no és d'estranyar que aquest posicionament no hagi sentat massa bé al país hebreu, i han estat diversos els editorials i articles que han titllat aquest comportament d'hipòcrita i covard.

Es clar que les relacions diplomàtiques ni la comunicació no han estat mai el fort d'Espanya, a l'igual que l'Agència Espacial Europea, la qual sembla haver fracassat en la seva missió Rosseta, havent errat l'aterratge i quedant-se sense energia, malgrat els 1.300 milions d'euros invertits; una cosa semblant sembla que li ha passat a la Fiscalia General de l'Estat, vist que a dia d'avui encara no ha presentat la famosa querella venuda i revenuda pel govern. La raó sembla haver estat la resistència dels fiscals catalans que no han volgut ser instrumentalitzats per l'executiu central i molt menys per algú com Alícia Sánchez-Camacho que fins i tot va atrevir-se a dir que els estava assessorant en la matèria, vist que a Catalunya no hi trobaven prou arguments perquè tirés endavant. Un fet que encara que sigui paradoxal ha provocat una important zona d'ombres entre judicial i executiu a causa de les declaracions prepotents d'una il·luminada.

I amb aquest i altres maldecaps, el president Mariano Rajoy anunciava ahir des de la Cimera del G-20 celebrada a Austràlia, que ens els propers dies té la intenció de visitar Catalunya per defensar els interessos dels catalans. No sabem si per catalans també inclou els independentistes. Sigui com sigui, potser és perquè allà a les Antípodes les coses es veuen diferent o perquè els dia següent al 9-N Pedro Sánchez es presentà a Barcelona en un gest símbolic per mirar d'apaivagar la febre independentista. 

Sentiment i objectiu que a la seva manera també comparteix Jorge Fernández Díaz, especialista en calúmnies, falsos informes i polítiques de por, que ahir mateix afirmava en una entrevista a l'Abc que "hi ha un risc important que la frustració independentista degeneri en violència", i de fet té raó, perquè des que els catalans ens mobilitzem massivament, a Madrid estan tan frustrats que només se'ls acut amenaçar-nos tot el dia amb la Constitució i querelles fantasmes.
 
Mentrestant, la setmana també ha posat de manifest les dificultat i divergències dels partits proconsulta a l'hora d'elaborar una llista de país. Només Esquerra i la CUP són partidàries d'avançar eleccions i sembla que Convergència ha començat a prémer el fre, assegurant que és necessari acabar la legislatura el 2016 per assegurar la victòria independentista.  Paraules que pronunciava Josep Rull, el qual també participà en el text que s'aprovà al Parlament, rebutjant les possibles querelles de la Fiscalia i autoinculpant-se en cas que acabin prosperant contra el govern català.

Qui no ha frenat sinó que ha accelerat ha estat el ministeri d'Indústria, el qual tenia tanta pressa a pagar la indemnització de 1.350 milions a l'empresa de la plataforma Castor, que fins i tot, ho ha fet tres dies abans del termini acordat. Aquesta vergonyosa actuació que a més hipoteca durant 30 anys els ciutadans carregant un sobrecost a la factura del gas, exhibeix aquest fariseisme tant propi d'algú que a l'hora de pagar els deutes als catalans prefereix acontentar l'amo i senyor d'ACS i la llotja del Bernabeu.

Parlant de pagament, qui ha passat comptes amb el govern espanyol, ara que ja no en forma part, és l'exministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. El de moment expolític, ha retret als seus excompanys el "fàstic" que li provoca que finalment s'hagués retirat la reforma de la llei de l'avortament. Però Gallardón, també ha estat notícia aquesta setmana després que es fes públic que està passant un mal moment financer, malgrat haver percebut els darrers tres anys un sou de gairebé 69.000 euros. 

Sobta veure com d'injusta pot arribar a ser la vida del que fou titular de justícia, que poques setmanes després de deixar el càrrec fou nomenat Conseller Permanent en el Consell Consultiu de la Comunitat de Madrid. Per més Inri, hisenda li ha tornat diners, justificant que estava en número rojos tot i això que com a exministre ja disposa del 80 % del salari que cobrava. 

I la perla de la setmana, confirma que els que s'omplen la boca dient que no s'ha de negociar mai, acostumen a perdre la partida. Això és el que sembla haver passar al departament de policia de la ciutat nord-america de Dickson, la qual s'ha vist sorpresa per un ciberatac que ha bloquejar l'accés als seus arxius.

Així, el programa "Cryptowall" ha aconseguit paral·litzar totes les investigacions. Evidentment, la caballeria no tardà en arribar i després d'avaluar la situació, l'FBI acabà admetent que l'única solució era acabar pagant els 500 dòlars en bitcoins als hackers.

En fin internautes, com bé diu Bill Gates: 'l'ordinador va néixer per resoldre problemes que abans no existien'.

Read More

Engreixant la màquina

Bona nit i bon dijous internautes. Deia l'escriptor Mark Twain que 'Solen ser necessàries tres setmanes per preparar un discurs improvisat.' Una sensació que sovint tenim molts ciutadans quan observem astorats les reaccions dels partits davant l'evolució frenètica d'uns esdeveniments que, lluny d'alentir-se, se succeeixen frenèticament agafant-los sovint amb el pas canviat.

En aquest sentit els dos principals partits sobiranistes han decidit prendre mesures i començar a engreixar la maquinària presentant els nous fulls de ruta, un cop passada la pantalla del 9-N. Ahir mateix, Esquerra Republicana presentava el seu amb la presència de notables personalitats de diferents àmbits. D'aquesta manera, el partit d'Oriol Junqueras s'avançava al seu exsoci exposant els quatre grans punts que conformaran a partir d'ara la seva estratègia: independència, justícia social, plena ocupació i lluita contra la corrupció.

Per la seva banda, i segons informa avui La Vanguardia, Artur Mas té previst fer el mateix el proper 24 de novembre per mostrar les accions que el seu govern adoptarà per tal de "finalitzar el procés amb èxit", després que les nombroses manifestacions i l'ampli recolzament del passat diumenge demostressin que per molt que s'hi esforcin a la capital del reino "els catalans ja no tenen por a l'Estat".

Precisament, el president de la Generalitat ha iniciat avui la ronda de converses amb republicans, socialistes i ecosocialistes per tal de prendre el pols vers un possible avançament electoral com eina per fer una veritable consulta legitimada. Cal dir, que malgrat les aparences l'ínica trobada que ha anat bé ha estat la que Artur Mas ha tingut amb Miquel Iceta, on sembla que més que de sobirania han parlat dels pressupostos del 2015, ja que el líder del PSC ha volgut deixar molt clar que els seu suport estable dependrà del que CiU pugui donar-los a ells en la reforma de la constitució, però mai en un referèndum independentista.

Per la seva banda, Joan Herrera ha refermat el seu suport al dret a decidir, però ha puntualitzar que divergeixen en les polítiques socials, lluita contra la corrupció i eleccions plebiscitàries. Així, i a falta que  el president es trobi amb la CUP, només hi hauria dues formacions les que demanarien un avançament electoral. Ara bé, i la reunió amb el grup de CiU? Doncs curiosament el president la farà aquesta vegada per separat. Aquest fet reforça algunes informacions com les de l'exdirector de La Vanguardia, José Antich, apuntant que no trigarem massa temps a veure com acaben formalitzant públicament la seva ruptura.

Però els drapets bruts i les discrepàncies són quelcom que aquestes darreres hores també hem pogut veure a Can PP, on la tebior del govern de Rajoy ha exacerbat els ànims de molts dels seus membres, sorpresos per la hipocresia d'un president que unes hores abans encara prometia que el diumenge no es votaria. La crònica dels esdeveniments féu que el cap de l'executiu es veiés forçat a donar explicacions en roda de premsa, abans de marxar a les antípodes per posar terra i mar pel mig.

I entre les poques coses interessants que explicà Don Mariano n'hi hagué dues. La primera que "A Catalunya hi ha moltíssims més catalans que independentistes", com si els independentistes vulguéssim independitzar-nos dels catalans. I la segona fou la confirmació de la trobada entre que deixà descol·locadíssims als dirigents del Partit Popular a Catalunya, ja que confirmà la trobada secreta entre Pedro Arriola (PP), José Enrique Serrano (PSOE) i Joan Rigol (UDC) per parlar del 9-N.

Aquesta afirmació tornà a deixar fora de joc la direcció que presideix Alicia Sánchez-Camacho, que sempre havia negat la informació publicada per El Periódico. Una altra demostració del zero absolut que representa la morruda dirigent en el sí del PP nacional. Però aquest no és l'únic embolic amb que s'ha trobat la comensal de La Camarga, perquè han estat nombroses les crítiques rebudes després de l'afany de protagonisme a Telecinco anunciant una querella contra Mas que encara no han presentat i alhora dient a Cuatro que es dedicava a assessorar la fiscalia per tal que actuessin amb diligència contra Mas.

Precisament, fou davant l'èxit majúscul del 9-N que a els valiums comencaren a escassejar a Madrid i buscaren desesperdament el Fiscal General de l'Estat perquè donés la cara i anunciés mesures contra la desobediència dels catalans. La recerca fou infructuosa, perquè Eduardo Torres Dulce estava tan preocupat que decidí passar la tarda al cinema.

El diari Las Provincias ens explica una estranya i macabra protesta en forma de Perla, la qual ens ubica a la localitat alacantina de Dènia, on la mala relació i la intolerància entre dos veïns ha acabat convertint-se en notícia de diversos diaris. Ja ho diuen que la convivència no sempre és fàcil i menys quan a sota de casa s'instal·la un bar-restaurant que tanca tard.

Davant d'aquest fet, les nombroses molèsties d'aquest establiment, van provocar una sorprenent reacció d'un del veïns de l'immoble, que lluny de conformar-se únicament amb les típiques trucades infructuoses a la policia, optà per una tàctica més dràstica i contundent que acabà intimidant part de la clientela.

L'estratègia ni més ni menys que penjar un munt de roba interior bruta al pati comunitari, acompanyada de dos taüts sobre una bastida perquè tothom ho veiés.

Sigui com sigui, aquells ciutadans de Dènia que es moren de gana, ja tenen on anar.

Read More

Fracàs, fracàs, fracàs!

Bona nit i bon dimecres internautes. Escrivia Elbert Hubbard que 'Un fracassat és un home que ha comès un error, i que no és capaç de convertir-lo en experiència.' En certa manera això mateix és el pateixen molts dirigents espanyols que continuen desqualificant una jornada de participació massiva titllant-la de fracàs. Si més no, "celebro" que de mica en mica, no sé si gràcies a classes de reforç, comencen a ampliar un vocabulari que fins ara es limitava al NO a tot.

Al marge de la frase de l'assagista nord-americà, el diccionari defineix com a fracàs al resultat advers en una activitat. I a fe de Déu que d'exemples de malencerts als altres límits tenen el doctorat i no l'honoris causa, perquè fa temps que han perdut l'honor i la seva causa està més que perduda. 

Fracàs és veure que mentre el nostre president explica en 4 idiomes que no ens deixen votar de cap de les maneres, tal com recull avui el The Guardian, el seu homòleg espanyol depengui vitalment dels traductors a diferència dels seus colegues europeus, perquè no dóna més de sí.

Fracàs és veure com la separació de poders que tot estat de dret ha de tenir, queda qüestionada per les reiterades indicacions de l'executiu al legislatiu per estalviar-se prendre decisions polítiques, traspassant la responsabilitat als tribunals.

Fracàs és afavorir la unitat dels partits catalans, i no descartar punts programàtics conjunts, quan aquesta idea semblava trencada i esverlada, davant la desconvocatòria de la consulta inicial.

Fracàs és no fer autocrítica i baixar del burro davant l'evidència d'una força imparable de les convocatòries independentistes, mentre totes les unionistes han estat testimonials tot i les facilitats donades ves a saber per qui.

Fracàs és que la presidenta del PPC faci de portaveu del Fiscal general de l'Estat, anunciant una querella contra el president de la Generalitat, perquè el govern espanyol no ha sabut reaccionar davant un procés basat en el voluntariat.

Fracàs és adonar-se que la llei de Transparència impulsada per Rajoy no és més que paper mullat, quan ahir el president del Congrés, Jesús Posadas, descartava que els diputats haguéssin de justificar les seves despeses per viatges, tot i el darrer escàndol del president extremeny amb 32 viatges a les illes Canàries per qüestions sentimentals.

Fracàs és la desafecció de la ciutadania vers els partits tradicionals per la corrupció generalitzada que afavoreix que partits inexistents fins fa no res tinguin la possibilitat de convertir-se en alternativa.

Fracàs és veure com en els mitjans públics espanyols, la pluralitat en el s tertulians i ens els directius brilla per la seva absència, com el cas de l'excap de comunicació d'Alícia Sánchez-Camacho, recentment nomenat director de TVE a Catalunya.


Fracàs és tenir un 27% d'atur, salvar els bancs i no suspendre el decret sobre pobresa energètica per garantir que les persones més castigades per la crisi passin un hivern menys fred.
 
Fracàs és veure com la Interpol, a través de la justícia argentina, sol·licita la detenció de dos exministres franquistes afins al PP, i Espanya fa mutis al·legant que això trenca la pau d'una transició que enlloc de castigar el colpistes, els col·loca en consells d'administració o en càrrecs autonòmics.

Fracàs és en definitiva, observar com després de 300 anys d'història l'Estat continua sense voler entendre la realitat catalana, fent impossible el seu encaix. Un fracàs que serà nostre si no reaccionem i marxem quan abans millor

Ara bé, no marxem sense abans fer-nos ressò del diari The Mirror, el qual és l'encarregat de portar-nos la perla del dia, que avui ens arriba des de la llunyana Xina. El protagonista de la nostra història és un jove xinès que va voler aprofitar el tradicional Dia dels Solters per comprar diversos articles que en aquesta jornada gaudeixen de grans descomptes. La idea d'aquest jove programador informàtic era declarar-se per sorpresa a la seva parella en una concurreguda plaça de la ciutat de Guangzhou.

D'aquesta manera, el noi va tirar pel dret i va pensar que la seva afició per les noves tecnologies també era la de la seva enamorada. Així, no va dubtar ni un segon quan la cità juntament a diversos amics per fer una petició de mà un tant original.

La idea sembla que no va convèncer del tot, ja que la que havia de ser la seva muller va rebutjar l'aixovà tecnològic que li havia comprat per valor de més de 65.000 euros. Malauradament, les galetes de la sort aquell dia no foren pas favorables al pretendent i va quedar-se amb un pam de nas i 99 iPhones.

En fi internautes, 'La vida és la constant sorpresa de saber que existeixo", cita de Rabindranath Tagore que en aquest cas també signaria també l'inventor de l'Android.

Read More

Per xulos, ells

Bona nit i bon dimarts internautes. 'Quan l'estafa és enorme ja pren un nom decent.' Aquestes paraules que les podria haver subscrit qualsevol dirigent del PP són les que l'escriptor Ramón Pérez de Ayala immortalitzava fa més de 50 anys en una de les seves obres. Aquest sembla ser l'únic argument que han trobat a Can PP per justificar la massiva participació dels catalans el passat diumenge, considerar una estafa en majúscules el que van protagonitzar més de 2,3 milions de persones expressant lliurement el seu pensament.

Amb l'ajuda de la premsa afí, el govern espanyol ha optat per desqualificar la mobilització ciutadana tornant a fer ús d'un clàssic del manual del bon "PePero": la majoria silenciosa. Però fa temps que ens coneixem i sabem que aquesta és només una dilació per guanyar temps i cercar excuses de malpagador per justificar-se davant els falcons d'un partit, que valgui la redundància, està cada vegada més partit.

Si avui el president de la Generalitat, Artur Mas, anunciava l'enviament d'una nova carta a Mariano Rajoy, subratllant la necessitat de negociar una solució política a partir d'una consulta definitiva pactada, poc ha trigat el govern espanyol ha donar el seu punt de vista al respecte. Evidentment, no ha estat pas el cap de l'executiu central el que ha donat la cara, sinó la seva ma dreta, Soraya Sáenz de Santamaría, en una resposta en to desafiant a la pregunta del sensador de CiU, Josep Lluís Cleries.

Resposta que no té pèrdua perquè torna a demostrar no tant la miopia que denúnciava fa uns dies el president de la Generalitat, sinó la ceguesa total d'un govern que com l'astruç prefereix amagar el cap sota terra per no afrontar la realitat. La teoria particular dels populars se centra en el fet que en el procés no hi va participar el 100 x 100 de la ciutadania, com si en qualsevol de les eleccions d'aquest país ho fessin sempre. El cert és que qui no hi participà és perquè no va voler i no fou pas perquè no hi haguessin totes les possibilitats, tenint en compte que el NO el votaren més de 100 mil persones.

Escriu Paulo Coelho que 'La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida sigui interessant' i el passat cap de setmana és somni es tornà més que malson pel PP. Però es clar, com tot en aquesta vida depèn amb quina actitud s'encaren els problemes, fidel al seu ideari i al seu president d'honor, el partit que governa prefereix continuar amb "xuleries" que lluny de solucionar les coses encara les complica més.

Si ja prou maldecaps tenen els popular amb el "problema catalán", tampoc els comportaments il·lícits i delictius d'alguns dels seus membres ajuden massa. La xuleria de la vicepresidenta s'ha quedat curta aquest migdia després que l'encara vicealcalde de València, Alfonso Grau, es mostrava indignat amb la premsa després que els periodistes li preguntessin si pensava dimitir al ser imputat pel cas Nóos. La seva reacció demostra que la diplomacia no és precisament el seu fort, comproveu-ho en aquest vídeo.

I Mentre el president de la Generalitat anunciava una roda de converses amb els partits pro 9-N per sondejar-los sobre unes eleccions plebiscitàries com al millor instrument per fer una consulta legal, la presidenta del PPC, amant com poques de les càmeres, aprofitava la seva presència a Telecinco per erigir-se portaveu de la fiscalia i anunciar que aquest organ es presentaria en poques hores una querella contra Artur Mas, Joana Ortega, Ramón Espadaler i Irene Rigau. Ja ho diuen que a algunes persones els perden els dolços, però en en el cas de Sánchez-Camacho són els mitjans i els quiròfans.

Pocs dies després de Tots Sants, la perla d'avui dimarts recull una informació un tant curiosa vinculada als finats. Al marge de la coneguda com a professió més antiga del món, ben segur que el negoci funerari deu ser el segon en el rànquing. Si més no això és el que sembla trascendir de les notícies arribades des del Japó on l'emprenedoria ha portat a nombroses empreses a oferir els seus serveis en centres comercials.

D'aquesta manera, al costat d'un comercial que ofereix provar matalassos d'última tecnologia, ara també és possible provar taüts. Així, el futur client pot ficar-s'hi, customitzar-lo i fins i tot fer-se una foto per veure si queda bé i no desentona. A més, els venedors també ofereixen als seus clients seminaris sobre com redactar un bon testament.

En fi internautes, com deia el gran Groucho: “RIP, RIP, ¡HURRA!”

Read More

9N: Massiu i Contundent

Bona tarda i bon dilluns internautes. Deia fa anys el poeta i pensador nord-americà Ralph Waldo Emerson que 'L'èxit consisteix a obtenir el que es desitja. La felicitat, a gaudir el que s'obté.' I ahir si més no els catalans podem estar molts contents per la gran lliçó de civisme, organització i savoir faire que demostrarem en clau interna i externa. Si quelcom quedarà en la retina de la gent d'aquí i d'arreu són les llargues cues que, lluny de ser de l'atur o algun concert, corresponien al 9-N català.

Ni amenaces ni pors, els catalans vàrem sortir ahir en defensa del dret a decidir en un exercici de democràcia que vàrem exercir no sense desobeir al govern espanyol i al seu aliat més "Constitucional". D'aquesta manera, més de 2,3 milions de ciutadans sortiren al carrer desafiant decisions injustes sinó també la meteorologia, desmentint el tòpic tan castís de "si el tiempo no lo impide y la autoridad lo permite", ja que ambdós factors jugaven en contra nostra.

El fet és que el 9-N que molts havien titllat de costellada es convertí en una nova festa d'il·lusió i l'esperança, confirmant allò que és més que evident, aquí on som no ens hi trobem bé i ho volem canviar. Com ja era d'esperar, els unionistes i la caverna mediàtica han tornat a fer un exercici de cinisme i manipulació, mirant de deslluir la passada jornada i el 81% de les persones que optaren pel Sí-Sí. Una diferència més que notable respecte al 10,1% del Sí-No i el 4,5% del No, que és difícil de vestir quan durant mesos i mesos, com si d'una lletania es tractés, el bàndol espanyolista repetia fins a la fi que no es podria votar de cap de les maneres.

I ves per on, no només participàrem sinó que veiérem com el Partit Popular Català es quedava amb un pam de nas al veure que Mariano Rajoy no movia un dit per impedir-ho. Aquesta no fou l'única sorpresa de dia, ja que fins a tres jutges desestimaren les peticions d'UPyD, C's i PxC per retirar les urnes i tancar els centres. Aquest fet té especial rellevància aquests dies en que comencen a sorgir veus conservadores que demanen canvis substancials en el PP.
Així, ja comencen a ser legió els que apunten la mort política de Mariano Rajoy per la poca habilitat demostrada en aquesta crisi que, per sorpresa de molts, ha comportat un reforçáment d'Artur Mas com a líder al haver-se'n sortit més que bé, jugant-se-la amb un procés de participació que ningú en donava ni un duro i finalment va acabar triomfant, fent que el president de la Generalitat es mostrés més que disposat a seguir dirigint el país.

En el terreny de les perles, avui destaquem la informació del diari The Guardian, segons el qual l'estudi de tatuatges Walls and Skin en col·laboració amb The Foundation for the Art and Science of Tattooing ha fet pública una iniciativa per garantir la pervivència d'obres d'art. I és que malgrat res és per sempre, el projecte ajudaria a mantenir el llegat dels artistes malgrat el pas inexorable del temps.

Tan sols seran necessaris 300 euros per conservar una superfície de 10 cm i fins a 400 en cas que l'obra tingui més de 20 cm. El més curiós és que des del seu anunci ja hi ha 50 persones que han contractat aquest servei post-mortem, ja que el projecte es basa en extreure i mantenir intactes els tatuatges corporals un cop morts.

En fi internautes, recordeu que el trist no és anar al cementiri sinó quedar-s'hi.

Read More

Tic-Tac, Tic-Tac

Bona nit i bon dissabte internautes. 'La demagògia és la hipocresia del progrés.' Així de contundent es mostrava al S.XIX Pierre Joseph Proudhon, al descriure d'aquesta manera els convulsos moments d'aquells temps. Anys després, el considerat per molts el pare de l'anarquisme modern, probablement tornaria a definir la demagògia de la mateixa manera si hagues de valorar el paper del govern espanyol aquests darrers dies davant el procés català.

I és que fa només unes hores el president del govern espanyol assegurava literalment que "el 9N no és una consulta, ni res que se li assembli". No sabem si Mariano Rajoy també és dels que com Aznar deu llegir català en la intimitat, si més no per aquella frase tan catalana del "Qui perd els seus orígens perd la identitat". Això és el que sembla haver practicat aquests darrers 7 dies el seu executiu al haver rebaixat notablement el to vers la votació dels ciutadans de Catalunya.

L'estratègia usada per tal d'amagar una clara derrota en voler impedir l'exercici de la democràcia passa per tornar a menystenir el procés de participació, una tàctica que mira de calmar les seves bases i demostra obertament que per molt Tribunal Constitucional que el recolzi, han perdut per golejada. I en aquí no només ha estat clau la jugada del govern català i les forces proconsulta sinó també la mobilització ciutadana que ha impedit que alguns claudiquessin.

Les evidències d'aquesta primera derrota de Moncloa són més manifestes, ja que per una simple consulta de fireta, no hi haurien delegacions d'observacions internacionals, no s'haurien desplaçat 700 periodistes d'arreu, molts més per cert dels que van cobrir el referèndum escocès. Però tampoc queda en anècdota els centenars de catalans que aquest cap de setmana s'han traslladat des de l'exterior per poder votar a casa nostra, renunciant en molts casos a les vacances de nadal, tal com s'ha pogut veure en diversos aeroports del món.

Òbviament, tampoc sembla pas casual l'atac informàtic patit pel web de la Generalitat, així com el de l'ANC, que a més ha vist també com la majoria de mòbils dels seus dirigents quedaven bloquejats per la mà negra de no se sap qui.

I mentre tot això passava en el món virtual, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a instàncies de la Fiscalia General de l'Estat, anunciava l'obertura de diligències per investigar si la cessió de locals públics pot ser considerat un delicte. D'aquesta manera, el govern espanyol mira de salvar els mobles traient pit davant els seus parroquians, ja que davant la dificultat de penalitzar els voluntaris estaria estudiant aquesta altra via a contrarellotge.

Al marge de totes aquestes consideracions, potser tota aquesta càrrega dramàtica amb un inici, un nus i un desenllaç encara poc clar, pot explicar-se a partir de la informació que avui dissabte ha publicat El Periódico, afirmant que els govern espanyol i català fa mesos que venen mantenint una negociació secretat que també inclouria un assessor del PSOE. Ni Joan Rigol, ni cap dels dirigents citats han volgut confirmar ni desmentir aquesta informació, però si que podria ser una de les claus que ajudessin a entendre el per què de la tolerància del 9-N en el seu nou format. 

Sigui com sigui, Mariano Rajoy que des d'ahir es troba a Cáceres per trobar-se amb els seus barons i alhora donar suport José Antonio Monago ha passat de puntetes sobre el tema català, reiterant que la unitat d'Espanya està més que garantida.El que no està massa garantit és que el president extremeny torni a repetir cartell electoral després del recent escàndol dels 32 viatges a Canàries a costa del Senat que Monago hauria fet per visitar la seva novia colombiana.

I ha estat en aquest mateix context que "Donde dije digo, digo Diego", perquè el president del govern ha fet marxa enrere i finalment s'ha vist forçat a anunciar que el proper dia 27 de novembre compareixerà al Congrés per explicar noves mesures de corrupció, ara que pinten més "bastos" que mai.
 
Sense abandonar la corrupció ens fem ressó de la decisió de l'Audiència de Palma  que ahir prenia a l'hora de mantenir la imputació a la Infanta Cristina per dos delictes fiscals al voltant del cas Nóos. Això sí, els magistrats han retirat la imputació per blanqueig de capital. Aquest fet que no és menor, ajudaria en gran manera a que només se li acabés imposant un sanció civil i evités anar a la presó com era més que previsible. Com a compensació i per calmar el poble, la germana de Felip VI podria renunciar als seus drets dinàstics, per allò de "nobleza obliga", o si més no Zarzuela.

Read More

Ensordidor

Bona nit i bon dimecres internautes. 'És més fàcil capturar el comandant en cap d'un exèrcit que despullar a un miserable de la seva llibertat.' I en certa manera les paraules de Confuci deuen tenir força sentit si tenim en compte els milers de ciutadans que ahir mateix decidiren fer sentir el seu enuig amb una gran cassolada que ressonà i tornarà a fer ho al llarg d'aquesta setmana. Una protesta que ve com a conseqüència de la poca sensibilitat que continua tenint el Tribunal Constitucional vers la realitat catalana.

Per si a Madrid no es donessin pas per al·ludits, les xarxes tornaven a demostrar que les protestes també poden ser virtuals, quelcom que deurien constatar i patir els responsables informàtics del Tribunal Constitucional després de rebre milers de visites de forma simultània, fet que va col·lapsar el web durant més de mitja hora. I en aquest punt, el més curiós és que amb els centenars d'assessors que l'Estat té en nòmina ningú recordi que fou precisament a partir de convocatòries improvitzades i espontànies que l'aleshores candidat del PP, Mariano Rajoy, perdé contra pronòstic les eleccions davant de l'aleshores desconegut José Luis Rodríguez Zapatero.

I a 5 de novembre les tradicionals figures dels caganers comencen a presentar-se en societat juntament amb les noves. Com no podia ser d'altra manera, el procés català torna a ser el tema central, motiu pel qual la figura estrella de ben segur que serà el caganer-urna, amb una gran V baixa i una papereta amb el Si - Sí. Però es clar, no és d'estranyar que depèn com reaccionin determinats polítics després del 9-N, puguin inspirar als creadors amb noves caricatures.

Això, en certa manera és el que comença a palpar-se també aquests dies al carrer, i més avui que el president Mas ha confirmat que el proper 10 de novembre enviarà una carta a Mariano Rajoy emplaçant-lo a negociar una consulta acordada i recordant-li que encara no ha rebut cap mena de resposta als 21 punts que en seu dia va presentar.

A manca d'aquesta resposta cal afegir la que tampoc han volgut donar des de l'executiu central, després que ahir es fes pública la legalització d'Amanecer dorado, la versió espanyola del controvertit partit grec d'ideologia nazi. Evidentment, el ministeri de Jorge Fernández Díaz ha donat totes les facilitats per tal que la formació s'hagi inscrit en el registre de partits polítics.

Coincidència o no, el cert és que Toni Rodríguez, que així és com s'anomena el regidor del PP a Gandia ha estat protagonista dels diaris després que la passada revetlla de Halloween no trobés millor disfressa que la d'Adolf Hitler. Es clar que amb comportaments com aquests alguns ciutadans acaben preguntant-se si no era Hitler el que es disfressà de regidor del PP i no a l'inrevés.

En l'àmbit de les perles, no té pèrdua la que avui destaquen diversos mitjans internacionals fent-se ressò del nou rànquing que la principal guia britànica ha fet sobre els millors whiskies del món. De ben segur que els britànics, grans aficionats a les apostes, no deurien jugar-se ni un pèsol a que la tradicional hegemonia de les destil·leries escoceses veurien amenaçat el seu reialme.

El cas és que qui les ha desvancat ha estat el Yamazaki Single Malt Sherry Cask 2013, imposant-se clarament davant de 4.500 beuratges.

En resum tota una lliçó que desmenteix que no sempre els original són millors que les còpies, si més no, en aquesta ocasió els nipons han trencat mites innovant i donant pel "saque". 

Read More