Bona nit i bon dimarts internautes. 'Quan l'estafa és enorme ja pren un nom decent.' Aquestes paraules que les podria haver subscrit qualsevol dirigent del PP són les que l'escriptor Ramón Pérez de Ayala immortalitzava fa més de 50 anys en una de les seves obres. Aquest sembla ser l'únic argument que han trobat a Can PP per justificar la massiva participació dels catalans el passat diumenge, considerar una estafa en majúscules el que van protagonitzar més de 2,3 milions de persones expressant lliurement el seu pensament.
Amb l'ajuda de la premsa afí, el govern espanyol ha optat per desqualificar la mobilització ciutadana tornant a fer ús d'un clàssic del manual del bon "PePero": la majoria silenciosa. Però fa temps que ens coneixem i sabem que aquesta és només una dilació per guanyar temps i cercar excuses de malpagador per justificar-se davant els falcons d'un partit, que valgui la redundància, està cada vegada més partit.
Si avui el president de la Generalitat, Artur Mas, anunciava l'enviament d'una nova carta a Mariano Rajoy, subratllant la necessitat de negociar una solució política a partir d'una consulta definitiva pactada, poc ha trigat el govern espanyol ha donar el seu punt de vista al respecte. Evidentment, no ha estat pas el cap de l'executiu central el que ha donat la cara, sinó la seva ma dreta, Soraya Sáenz de Santamaría, en una resposta en to desafiant a la pregunta del sensador de CiU, Josep Lluís Cleries.
Resposta que no té pèrdua perquè torna a demostrar no tant la miopia que denúnciava fa uns dies el president de la Generalitat, sinó la ceguesa total d'un govern que com l'astruç prefereix amagar el cap sota terra per no afrontar la realitat. La teoria particular dels populars se centra en el fet que en el procés no hi va participar el 100 x 100 de la ciutadania, com si en qualsevol de les eleccions d'aquest país ho fessin sempre. El cert és que qui no hi participà és perquè no va voler i no fou pas perquè no hi haguessin totes les possibilitats, tenint en compte que el NO el votaren més de 100 mil persones.
Escriu Paulo Coelho que 'La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida sigui interessant' i el passat cap de setmana és somni es tornà més que malson pel PP. Però es clar, com tot en aquesta vida depèn amb quina actitud s'encaren els problemes, fidel al seu ideari i al seu president d'honor, el partit que governa prefereix continuar amb "xuleries" que lluny de solucionar les coses encara les complica més.
Si ja prou maldecaps tenen els popular amb el "problema catalán", tampoc els comportaments il·lícits i delictius d'alguns dels seus membres ajuden massa. La xuleria de la vicepresidenta s'ha quedat curta aquest migdia després que l'encara vicealcalde de València, Alfonso Grau, es mostrava indignat amb la premsa després que els periodistes li preguntessin si pensava dimitir al ser imputat pel cas Nóos. La seva reacció demostra que la diplomacia no és precisament el seu fort, comproveu-ho en aquest vídeo.
I Mentre el president de la Generalitat anunciava una roda de converses amb els partits pro 9-N per sondejar-los sobre unes eleccions plebiscitàries com al millor instrument per fer una consulta legal, la presidenta del PPC, amant com poques de les càmeres, aprofitava la seva presència a Telecinco per erigir-se portaveu de la fiscalia i anunciar que aquest organ es presentaria en poques hores una querella contra Artur Mas, Joana Ortega, Ramón Espadaler i Irene Rigau. Ja ho diuen que a algunes persones els perden els dolços, però en en el cas de Sánchez-Camacho són els mitjans i els quiròfans.
Pocs dies després de Tots Sants, la perla d'avui dimarts recull una informació un tant curiosa vinculada als finats. Al marge de la coneguda com a professió més antiga del món, ben segur que el negoci funerari deu ser el segon en el rànquing. Si més no això és el que sembla trascendir de les notícies arribades des del Japó on l'emprenedoria ha portat a nombroses empreses a oferir els seus serveis en centres comercials.
D'aquesta manera, al costat d'un comercial que ofereix provar matalassos d'última tecnologia, ara també és possible provar taüts. Així, el futur client pot ficar-s'hi, customitzar-lo i fins i tot fer-se una foto per veure si queda bé i no desentona. A més, els venedors també ofereixen als seus clients seminaris sobre com redactar un bon testament.
En fi internautes, com deia el gran Groucho: “RIP, RIP, ¡HURRA!”
Amb l'ajuda de la premsa afí, el govern espanyol ha optat per desqualificar la mobilització ciutadana tornant a fer ús d'un clàssic del manual del bon "PePero": la majoria silenciosa. Però fa temps que ens coneixem i sabem que aquesta és només una dilació per guanyar temps i cercar excuses de malpagador per justificar-se davant els falcons d'un partit, que valgui la redundància, està cada vegada més partit.
Si avui el president de la Generalitat, Artur Mas, anunciava l'enviament d'una nova carta a Mariano Rajoy, subratllant la necessitat de negociar una solució política a partir d'una consulta definitiva pactada, poc ha trigat el govern espanyol ha donar el seu punt de vista al respecte. Evidentment, no ha estat pas el cap de l'executiu central el que ha donat la cara, sinó la seva ma dreta, Soraya Sáenz de Santamaría, en una resposta en to desafiant a la pregunta del sensador de CiU, Josep Lluís Cleries.
Resposta que no té pèrdua perquè torna a demostrar no tant la miopia que denúnciava fa uns dies el president de la Generalitat, sinó la ceguesa total d'un govern que com l'astruç prefereix amagar el cap sota terra per no afrontar la realitat. La teoria particular dels populars se centra en el fet que en el procés no hi va participar el 100 x 100 de la ciutadania, com si en qualsevol de les eleccions d'aquest país ho fessin sempre. El cert és que qui no hi participà és perquè no va voler i no fou pas perquè no hi haguessin totes les possibilitats, tenint en compte que el NO el votaren més de 100 mil persones.
Escriu Paulo Coelho que 'La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida sigui interessant' i el passat cap de setmana és somni es tornà més que malson pel PP. Però es clar, com tot en aquesta vida depèn amb quina actitud s'encaren els problemes, fidel al seu ideari i al seu president d'honor, el partit que governa prefereix continuar amb "xuleries" que lluny de solucionar les coses encara les complica més.
Si ja prou maldecaps tenen els popular amb el "problema catalán", tampoc els comportaments il·lícits i delictius d'alguns dels seus membres ajuden massa. La xuleria de la vicepresidenta s'ha quedat curta aquest migdia després que l'encara vicealcalde de València, Alfonso Grau, es mostrava indignat amb la premsa després que els periodistes li preguntessin si pensava dimitir al ser imputat pel cas Nóos. La seva reacció demostra que la diplomacia no és precisament el seu fort, comproveu-ho en aquest vídeo.
I Mentre el president de la Generalitat anunciava una roda de converses amb els partits pro 9-N per sondejar-los sobre unes eleccions plebiscitàries com al millor instrument per fer una consulta legal, la presidenta del PPC, amant com poques de les càmeres, aprofitava la seva presència a Telecinco per erigir-se portaveu de la fiscalia i anunciar que aquest organ es presentaria en poques hores una querella contra Artur Mas, Joana Ortega, Ramón Espadaler i Irene Rigau. Ja ho diuen que a algunes persones els perden els dolços, però en en el cas de Sánchez-Camacho són els mitjans i els quiròfans.
Pocs dies després de Tots Sants, la perla d'avui dimarts recull una informació un tant curiosa vinculada als finats. Al marge de la coneguda com a professió més antiga del món, ben segur que el negoci funerari deu ser el segon en el rànquing. Si més no això és el que sembla trascendir de les notícies arribades des del Japó on l'emprenedoria ha portat a nombroses empreses a oferir els seus serveis en centres comercials.
D'aquesta manera, al costat d'un comercial que ofereix provar matalassos d'última tecnologia, ara també és possible provar taüts. Així, el futur client pot ficar-s'hi, customitzar-lo i fins i tot fer-se una foto per veure si queda bé i no desentona. A més, els venedors també ofereixen als seus clients seminaris sobre com redactar un bon testament.
En fi internautes, com deia el gran Groucho: “RIP, RIP, ¡HURRA!”
