Bona nit i bon dimecres internautes. Deia un dels escriptors anglesos més coneguts que 'Hi ha homes que semblen tenir només una idea i és una llàstima que sigui equivocada.' D'aquesta manera Charles Dickens posava negre sobre blanc sobre la limitació de determinats personatges de l'època. El temps ha passat, però sembla que l'estupidesa és manté ben lúcida, i més després d'observar aquest titubeig dels fiscals espanyols per bastir una querella infumable contra el president de la Generalitat i part del seu govern.
La dubitació no ha estat menor a la Fiscalia de l'Estat, la qual s'ha vist també instrumentalitzada pel govern, a l'igual que el Tribunal Constitucional. Aquesta tàctica matussera per delegar responsabilitat en els altres i així lliurar-se de les possibles crítiques internacionals, diu molt de la baixesa d'uns dirigents que lluny d'afrontar amb valentia i rigor un problema política, prefereixen derivar-lo cap altres rentant-se'n les mans, alhora que en són els principals instigadors.
La supèrbia acostuma a ser mala consellera i més tard o més d'hora acaba passant factura, perquè en el cas que ens ocupa les conseqüències poden ser molt pitjors pels seus interessos. Però això, com bé sabem els catalans, aquesta no és pas patrimoni d'un partit sinó de moltes generacions que han tingut com a pròpia la prepotència per damunt del seny i sense pensar en les seqüeles.
El cas és que si finalment la querella acava prosperant contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, no és que tinguem un problema, sinó que n'hauran generat milions, perquè juntament als partidaris del Sí-Sí, probablement s'hi sumaran els que no havien votat, i fins i tot els que no volien un estat indedependent.
Com molt bé diu Pepe Antich, la Moncloa està aconseguint l'impossible, i és apropar-nos cada vegada més a una llista de país, que de ben segur tindria un èxit aclaparador en cas que els inhabilitessin, i no diguem si fins i tot s'atrevissin a engarjolar-los.
Lluny de posar pau i asserenar els ànims, els populars han decidit passejar Rajoy per Catalunya, per tal que s'expliqui millor, perquè es veu que els provincians de la perifèria no acabem d'assimilar el que significa la seva idea d'Espanya. Tant és l'obcecació d'aquesta gent, que aprofitant l'avinentesa de deixar-se caure per aquí, el conseller Homs va convidar el president del govern a reunir-se amb Mas la setmana que ve. La resposta per molt que esperada, fora de lloc. Ho deixava ben clar Alicia Sánchez-Camacho afirmant taxativament que "ara no era ni el lloc ni el moment." Potser esperen que ja haguem fet la DUI, curiós concepte el que tenen de l'oportunitat.
El rotatiu britànic The Mirror és l'encarregat de dur-nos la perla del dia, la qual se centra en el cas d'una parella que un mal dia va decidir passar unes vacances a l'Hotel Broadway de Blackpool. El matrimoni de jubilats, que prèviament s'havia informat a internet, va veure com l'establiment no tenia cap crítica, fet que va fer decantar-los per fer la reserva.
Ara bé, després de passar-hi una nit, ja en van tenir prou i van decidir marxar sense perdre temps. Els clients insatisfets van voler advertir els internautes d'aquesta hotel "brut", "fastigós" i "pudent", pensant que amb aquest comentari ajudarien uns quants a desdir-se. Però ves per on, poc després de publicar la critica al portal de viatges Tripadvisor, van veure com l'hotel els havia carregar a la targeta de crèdit 100 lliures de penalització, ja que el reglament intern adverteix que els clients no poden publicar cap mala crítica a pàgines de turisme.
Ja ho veieu, com deia Charles Chaplin: 'Errar és d'humans, però donar la culpa als altres és més humà encara!
