Bona nit i bon dijous internautes. El refranyer català diu que 'Per Nadal qui res no estrena res no val.' Una dita que sens dubte molts de nosaltres ens agradaria veure acomplida pel que fa a la política, perquè ja fa massa temps que estem cansats al veure que uns i altres es dediquen a marejar la perdiu quan el que realment importa és el país. I si una cosa hem vist aquestes darreres setmanes és que a mesura que passen els dies el procés sembla que perdi pistonada, tal com reflectia la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, en que el NO comença a guanyar terreny.
Quelcom que Can Felip VI se'n deuen també alegrar, especialment després d'escoltar el seu primer discurs nadalenc des que és monarca. Lluny de prodigar-se llegint la cartilla a sa germana, el rei ha preferit dedicar bona part de la seva intervenció al mal causat per les "fractures emocionals, desafectes o rebutjos entre famílies". Al marge d'un discurs calcadet al del govern, resulta curiós que li faci més mal una fractura inexistent enlloc de la real i reial que si que existeix a casa seva per irregularitats fiscals. O sigui, que poc crèdit pot tenir el primer dels espanyols alliçonant-nos sobre el bé i el mal, quan encara és l'hora que posi ordre a casa seva.
Un ordre que tampoc sembla regnar a casa nostra tenint en compte els notables retrets entre els partidaris d'una llista única i els de separades. El cert però és que quan tot sembla anar-se'n en orris, sempre s'obre una escletxa de llum que curiosament té com a protagonistes membres del statu quo espanyol, el qual acaba donant-nos un cop de mà, no tant per voluntat pròpia sinó potser perquè no en saben més.
La injecció de moral ha arribat en aquesta ocasio per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el qual com era d'espera ha admès finalment la querella contra el govern català per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional. I es clar, aquesta empatia i sentiment de solidaritat és una de les característiques dels catalans, especialment quan les coses van maldades. I no han passat massa hores perquè no només les formacions pel dret a decidir s'hagin posicionat a favor d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, ja que les cues de centenars de persones davant l'alt tribunal han estat notables, després que l'Assemblea Nacional Catalana posés en marxa una campanya d’autoinculpacions.
La injecció de moral ha arribat en aquesta ocasio per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el qual com era d'espera ha admès finalment la querella contra el govern català per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional. I es clar, aquesta empatia i sentiment de solidaritat és una de les característiques dels catalans, especialment quan les coses van maldades. I no han passat massa hores perquè no només les formacions pel dret a decidir s'hagin posicionat a favor d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, ja que les cues de centenars de persones davant l'alt tribunal han estat notables, després que l'Assemblea Nacional Catalana posés en marxa una campanya d’autoinculpacions.
A hores d'ara però, les posicions estarien força allunyades i no sembla que la renúncia d'ERC a presidir la Generalitat en cas de victòria, hagi canviat el més mínim la posició d'Artur Mas, el qual continua condicionant l'avançament electoral a conformar una llista unitària. És temps doncs de tenir amplitud de mires i deixar-se d'enviar missatges a través dels mitjans. Veurem si les festes ajuden a estovar el cor i el cap a alguns, i d'aquesta manera ens estalviarem haver de comprar carbó als protagonistes.
Òbviament qui segur que rebrà carbó per part dels reis és el jutge José Castro, el qual no ha sucumbit a les pressions per tal de desimputar la Infanta Cristina. Així, la germana de Felip VI haurà de passar pel mal tràngol d'asseure's al banc dels acusats com la resta dels mortals del cas Nóos. No li han caigut massa arguments al magistrat per justificar la seva decisió, amparant-se en que "Hisenda som tots", o si més no des de fa poc. El fet és que la parella Urdangarín-Borbón haurà de trencar la guardiola per pagar els prop de 17 milions d'euros de fiança.
De fiança a confiança. Si més no aquesta és la sensació que va deixar l'èxit de la convocatòria de Podemos a Barcelona, en un acte que aplegà 3000 persones i en deixà fora més de 2000. Protagonista absolut fou Pablo Iglesias, que sembla haver-se convertit en un gran gurú, expert en la indefinició, especialment quan parla de Catalunya. Dret a Decidir sí, però en tot, i d'independència res de res. Volgut o no, el cas és que Podemos no només s'ha convertit en un maldecap per PSOE i PP, sinó també per aquells que defensen una tercera via, ja que la formació lila ha aconseguit fer-se amb allò que Joan Herrera, Miquel Iceta o Duran i Lleida no han sabut defensar amb prou credibilitat.
I un dels partit que segurament plantarà cara a Podemos, és sens dubte la CUP, la qual mira de fer un front d'esquerres independentista que podria veure's traduït amb la incorporació de Procés Constituent, tot i que encara res no està tancat del tot. David Fernández ha volgut destacar que els punts d'acord amb la formació d'Arcadi Oliveres i Teresa Forcades podrien acabar transformant-se en una llista conjunta.
Restarem a l'espera de veure si finalment fructifica o no, perquè al final com moltes altres coses cal voluntat i fins i tot fe. Fe com la que sembla tenir el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, José Enrique
Ruiz-Domènec, que hauria assegurat que el Sant Pare s'hauria proposat intermediar també entre Espanya i Catalunya, després del triomf assolit en el restabliment de relacions entre EUA i Cuba. Restarem expectants a veure si el 2015 el nou pontífex acaba fent un miracle i així guanya mèrit per fer-lo sant de la nostra devoció.
Lluny de ser un miracle, el diari anglès Mirror, explica l'increïble cas de Karen Dawson, una ciutadana britànica que va veure's forçada a fer un canvi radical de vida. Així, aquesta dona amant del menjar ràpid i la brioxeria industrial va decidir canviar els seus hàbits alimentaris, no tant pels efectes d'una campanya publicitària de dietes miraculoses sinó per l'accident patit en un tràgic context.
Karen que pesava 175 quilos hauria rebut un senyal diví, ja que en el funeral de la seva mare, no només hagué de patir la seva pèrdua sinó també els dolors causats després que el banc on seien els seus familiars i ella es tranqués al no aguntar.
La vergonya passada provocà que finalment prengués consciència del problema que tenia i acabés fent una dieta estricta que ja li ha fet perdre gairebé 60 quilos.
En fi internautes, no us poseu pedres al fetge perquè com deia el poeta "La vida és una malaltia mortal de transmissió sexual."
Bon Nadal i Bones Festes!
Bon Nadal i Bones Festes!
