Bon vespre i bon dilluns internautes. 'Es viatja no per buscar la destinació sinó per fugir d'on es parteix.' Aquestes cèlebres paraules de l'escriptor Miguel de Unamuno reflecteixen en gran manera la visita metge amb que Mariano Rajoy i la plana major del PP van obsequiar als fins llavors oblidats companys de partit a Catalunya. Alguns esperaven amb certa expectació al president del govern, per si de sobte hagués portat alguna oferta sota el braça. Res més llunys de la vertitat, retrets i menyspreus en un acte més propi d'una campanya electoral que no pas de reconciliació i entesa tal com pregonaven dies abans.Val a dir que en perfecta sintonia amb el temporal d'aquest cap de setmana, Rajoy va demostrar que a l'igual que es va negar novament l'estació de l'AVE a Girona, ell va tornar-se a erigir en aquell dirigent "negat" per fer front als problemes reals del país. Es clar que tot són maneres d'enfocar les coses, i el cap de l'executiu espanyol va voler penjar-se medalles davant d'una claca incondicional que aplaudia per l'emoció que despertaven les paraules que algú li va escriure. D'aquesta manera, restà importància a l'èxit del 9-N, qualificant-lo de fracàs internacional, gràcies al seu gest de no haver fet res per impedir-lo.
No faltaren lloances per Alicia Sánchez-Camacho, la qual colpida pel discurs engrescador del seu amo i senyor, era un mar de llàgrimes. D'aquestes i altres coses n'ha parlat avui la presidenta del PPC a Catalunya Ràdio, on s'ha vist en molts moments acorralada per Mònica Terribas que ha anat desmentint un per un tots els arguments que exposava la dirigent. I és que dos dels punts destacats del "míting" de Rajoy foren la idea de negociar amb la ciutadania i no pas amb el govern català. L'altra, igual de preocupant, a l'afirmar que "el PP és l'alternativa constitucionalista". Aquest últim argument, més propi de temps passats, ens recorden que si en el seu dia PP i PSOE ja van impulsar i aprovar una llei de partits, sempre poden ampliar-la adaptant-la al procés català.
A l'igual que el seu ministre d'Economia, Mariano Rajoy va voler tranquil·litzar-nos tot dient que malgrat la deslleialtat del govern de la Generalitat, els catalans no hem d'inquietar-nos pas, perquè el seu executiu sempre abocarà diners a cabassos a través del FLA, això sí, sempre i quan els tornem els nostres calers amb interessos. Pura demagògia.
L'altra notícia del dia ha estat la presumpta unitat secreta de la Policia Nacional que hauria creat el ministeri de l'Interior per investigar possibles drapets bruts de dirigents independentistes. Així, pel sol fet de ser un cos reservat, l'existència o no del mateix no ens ha de treure pas la son, perquè el nostre és un poble que fa temps que conviu amb el CNI i la seva particular brigada d'informació "político-social" com en els millors temps d'un tal Paquito.
Potser una de les víctimes d'aquest cos seria Mercè Pigem, la fins avui vocal del CGPJ, que s'ha vist pressionada a deixar el seu càrrec després que la Guàrdia Civil li trobés a ella i la seva germana 9.500 i 10.600 euros respectivament quan tornaven d'Andorra. Malgrat que la filtració als diaris ja podem imaginar-nos d'on ve, no deixa de ser significatiu que no hauria comès cap delicte, potser l'únic haver estat proposada per CiU. Sigui com sigui, no deixa de ser curiós que tinguin una mare tan generosa a Andorra que els fa regals de Nadal tan generosos.
La perla d'aquest dilluns demostra que el món està canviant. Si més no això és que es desprèn de la notícia que ens arriba des de terres xineses, on un jove va intentar robar un banc armat amb un ganivet. Una escena que no es diferenciaria gens de qualsevol atracament al món, si no fos per un petit detall.
Segons afirmaren diversos testimonis, l'acció del delinqüent fou d'allò més surrealista, ja que en un primer moment el lladre se situà davant la caixera anunciant que allò era un atracament. La treballadora, lluny de posar-se nerviosa, l'obligà a respectar el seu torn i a posar-se a la cua.
Quan finalment li tocà, el jove exigí 10.000 iuans (1.300 euros), petició que no fou concedida per la caixera argumentant que en el seu compte només hi tenia ingressat 1 iuan. Fou aleshores quan els guardes de seguretat procediren a detenir-lo.
Ja ho veieu internautes, els tentacles de la "burrocràcia" ja arriben a tot arreu.
