Bon Any i bon dilluns internautes. "El llop no tem al gos pastor sinó el seu collar de claus." Un vell proverbi rus que fa uns dies em comentaven des de la gèlida capital moscovita. El cert és que a vegades cal posar distància i quilòmetres per veure les coses amb perspectiva, un fet que des de terres russes m'han ajudat sens dubte a fer-me certa composició del que és la radiografia actual del procés català.
La veritat és que en els moments claus val més analitzar els fets amb el cap fred i què millor que estar literlament a 20 sota zero per comprovar-ho. I un que sempre ha tingut el mal costum d'anar pel món explicant el "fet diferencial", s'adona que el nostre sempre ha estat un país d'incoherències i contradiccions a mansalva que no ajuden precisament a explicar el què volem, perquè entre altres coses, potser encara hi ha gent que ni ho sap.
No és d'estranyar que la meva amiga Irina se'n fes creus (ortodoxes) de com una nació que ha conseguit mobilitzar-se massivament i donar a conèixer els anhels de llibertat, en el moment clau, els principals actors es dediquin a llançar-se els plats pel cap trencant la il·lusió d'aquells que esperàvem que estessin a l'alçada. I si això no ho entenen els russos també és extrapolable a la majoria de la comunitat internacional que veu com el calendari del 2015 es desdibuixa no tant pels espanyols sinó pels propis catalans.
I la Irina que és molt llesta i ha seguit el procés, metàfores marineres incloses, em pregunta sense obtenir resposta, perquè enlloc de remar tots plegats ens dediquem a obrir vies d'aigua en aquest vaixell que té per destinació Ítaca.
Per bé o per mal, aquesta és la imatge que anem donant pel món, i més tenint en compte aquest estira i afluixa d'aquestes darreres setmanes entre CDC i ERC, fent mans i mànigues per negociar i arribar a acords, i tot seguit desmentir-los, obviant que en tota negociació sempre cal cedir per ambdues parts si realment hi ha bona voluntat d'entesa. D'aquesta manera, els retrets entre uns i altres, filtrant converses, esbombant SMS i emprant paraules poc amables no ajuden precisament a disminuir el nombre d'arítmies d'aquest petit país.
País que en bona part ha estat massivament empés als carrers per dues grans organitzacions, les quals han fet allò que els responsables polítics no han sabut, tornar la confiança en que si es vol es pot. Quelcom que deu tenir molt en compte l'ANC després que el cap de setmana Carme Forcadell no descartés que si no hi ha un acords entre convergents i republicans, ells no descarten presentar-s'hi. Un fet que de ben segur podria ser un vot de càstig pels actuals púgils del sobiranisme.
Coincidència o no, veurem si la notícia que apunta que la paraula "estelada" podria ser l'escollida com el neologisme del 2014 té raó de ser i no quedi tant sols com un miratge d'allò que hagués pogut ser i no va ser.
Sigui com sigui internautes, i tal com diuen a Rússia: "Caure està permès, aixecar-se és obligatori!"
