Compromís

Bon dia i bon divendres internautes. "Hi ha un temps per deixar que les coses succeeixin i un temps per fer que les coses passin". Les paraules de l'escriptor nord-americà Hugh Prather situen perfectament el debat que des de fa mesos venim observant per part de l'empresariat català. I és que el nostre és un procés en que no pot quedar al marge ningú i molt menys la patronal que també s'hi juga els "quartos".

Ara bé, com tot en aquesta vida sempre hi ha matisos i tonalitats, fa que la dita de "no tot són flors i violes" corrobori aquest extrem, especialment tenint en compte que qui menys s'ha mullat perquè el procés tiri endavan ha estat Foment del Treball. Però això tampoc és d'estranyar, perquè tradicionalment aquesta entitat sempre s'ha caracteritzat per la seva línia dretana, conservadora i espanyolista. Un fet aquest que explica clarament la seva negativa a reconèixer el caràcter plebiscitari de les eleccions de 27-S, postulant-se gairebé sempre amb les tesis del PP i UDC, no fos cas que algun dia es trenqués l'status quo en el que fins ara han viscut plàcidament.

Aquesta mentalitat que difón el discurs de la por i la catàstrofe no només es queda aquí, si més no després que aquests dies hagin recomanat als empesaris que convencin als seus treballadors per tal que no tinguin mal pensaments i temptacions innecessàries que els portin a votar per alguna de les candidatures independentistes. Per resumir, a Andalusia tenen terratinents i aquí tenim la gent de Foment.

Afortunadament i en contraposició, 13 cambres de comerç i 17 patronals van presentar ahir el Manifest del Far, el qual aposta obertament pel dret a decidir del poble de Catalunya, desdramatitzant les conseqüències del naixement d'un estat català, remarcant la viabilitat del mateix i la il·lusió de la ciutadania vers aquest procés. En fi, tot un compromís democràtic i de país .

Mentrestant, l'unionisme també es deixava veure en diversos fronts. El primer tenia com a protagonista un acte de Societat Civil Catalana en que per primera vegada coincidien representants del PP, C's, PSC i UDC, un preludi de pacte postelectoral segons Josep Ramon Bosch el president de l'entitat unionista. Destacarem les paraules del que un dia fou líder del sector catalanista dels socialistes, Àngel Ros, el qual es mostrà encantat pels artícles de González i Duran contra la independència.

L'altre focus el trobàvem a Lloret, on en el marc de l'escola d'estiu del PP, la secretaria general del partit tornava a menysprear els independentistes. Si Dolores de Cospedal advertia als seus parroquians que la llista d'Artur Mas passaria del Populisme a la dictadura, Alicia Sánchez Camacho afirmava durant la seva intervenció que Espanya sortirà reforçada davant del pols independentista. Un raonament que no està tant lluny de ser cert en cas que l'unionisme venci en aquests comicis, perquè l'Estat no tindrà pietat dels que l'hem posat en dubte.

Parlant de dubtes, cada cop en són menys els que tenen diversos polítics a l'hora de decidir si assisteixen o no a la manifestació de la Diada. Mentre Artur Mas deixava entreveure que podria anar-hi en qualitat de candidat, el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, confirmava a través del Facebook que no hi aniria al considerar que les forces independentistes havien segrestat l'Onze de Setembre. El més significatiu fou que hores abans ja ho havia explicat el líder de Podemos, Pablo Iglesias, en un a entrevista a la Cadena Ser. Una mostra més de la submissió que determinats partits tenen cap a Madrid pensant únicament en la supervivència. No sé si és fruit de la dislèxia, però és evident que aquesta manca d'implicació amb Catalunya pot acabar posant-los en perill d'extinció.