Bon dia i bon dimecres internautes. Deia el nobel de física Niels Henrik David Bohr que "Hi ha algunes coses que són tan serioses que només pots fer broma amb elles". D'aquesta manera qualificava ahir Xavier Garcia Albiol el procés català, com a "broma independentista que té les hores comptades".Aquesta banalització del procés no és nova a Can PP i lluny de treure ferro al problema demostra l'increment de nervis del partit governant perquè no sembla que a hores d'ara hagi aconseguit convèncer als indecisos.
Ahir mateix, els Populars tornaven a fer ús partidista de les institucions per tal d'apropar una mica més Artur Mas a la presó. El gest en forma de "reforma exprés" denota dos fets inqüestionables: la necessitat d'activar els parroquians unionistes amb una mesura electoralista i la poca confiança que el govern té en l'actual ordenament jurídic a l'hora de fer-se complir. Llàstima que a la capital del reino encara no s'hagin adonat que Artur Mas és només un dels molts que donem suport al procés i obvien que qui realment hi ha al darrere és la gent del carrer, la qual té molt clar que amb la desconnexió totes i cadascuna de les lleis espanyoles quedaran en paper mullat perquè ja no les reconeixerem al ser d'un altre estat.
Enterrada ja la reforma constitucional que aquest estiu havia circulat en forma de globus sonda per part del govern, la jornada passada assistíem a un nou estirabot del PP amb una posada en escena al Congrés dels Diputats, en que el portaveu de la formació Rafael Hernando i el candidat "llargarut"a la presidència de la Generalitat presentaven a la premsa la reforma del Tribunal Constitucional.
Magres, molt magres les han de veure per voler imposar a través de la majoria absoluta una llei que té com a principi inhabilitar càrrecs públics i funcionaris que incompleixin les sentències del TC. Una nova retallada de drets que probablement s'aplicaria ja a partir del 28 de setembre, no fos cas que a alguns se'ls acudís fer una DUI abans i els agafés amb el pas canviat.
L'exalcalde badaloní, que quan s'envolta de la plana major del PP encara creix més per trobar-se en la seva salsa, tornava a fer ús de la procacitat verbal tan seva tot dient que aquesta mesura garantirà que Catalunya no serà mai independent. El popular acabava la seva intervenció fent una crida de responsabilitat a Unió Democràtica per a que recolzin aquesta reforma.
I de fet no seria gens estrany pensar que la formació de Duran i Lleida s'hi pugui mostrar favorable, perquè la "guerra sense quarter" fa dies que ha començat vers el seu antic soci de federació. El president d'UDC es depatxava agust en una entrevista a la Cadena Ser carregant obertament contra Artur Mas, negant-li la legitimitat per establir qualsevol tipus de diàleg amb l'estat.
Ja és ben veritat que com diu la dita "el temps posa a cadascú al seu lloc", i si per alguna cosa haurà servit el procés és per treure tantes màscares d'hipocresia i ambigüitat que durant tants anys han ocultat el veritable rostre d'uns polítics autoanomenats "catalanistes" quan de fet eren més aviat "reptilians".
