Bon dia i bon dilluns internautes. Al segle passat la filòsof nord-americana Ayn Rand va escriure que 'L'argument de la intimidació és una confessió d'impotència intel·lectual.' El cert és que qui més qui menys ja s'esperava algun posicionament més en contra del procés, perquè com ve deia Artur Mas el passat dissabte a l'Hospitalet "el govern espanyol mobilitzarà a déu i sa mare" perquè no guanyin les formacions independentistes.
Aquest desig estatal no és precisament barat si tenim en compte els nombrosos recursos i personal addicionals que estan destinant-hi a càrrec dels fons reservats, no fos cas que algú els demanés una auditoria. Però com que segons per a què "la casa es grande", no es cuestió de fer-ne massa publicitat, especialment quan ni la oposició en demana explicacions perquè ja li està bé.
Igual de bé que li està a la Banca, la qual ha trencat la neutralitat com ja féu en el seu dia la patronal CEOE presidida per Juan Rosell, un català en excedència de nacionalitat. Així, l'Autoritat Espanyola de la Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de les Caixes d'Estalvis (CECA) també han volgut posar-hi cullerada publicant un document en el que adverteixen els catalans de les gravíssimes conseqüències que el vot independentista pot portar respecte a la insolvència, inseguretat i garantia de mantenir dipòsits i pensions.
Afortunadament, no tothom pensa igual, mal els pesi. Ara com ara, ni la Caixa d'Enginyers ni el Deutsche Bank han rubricat aquest comunicat. I què ha fet Caixa Bank? en "Parlem"? Doncs mantenir-se a l'expectativa i de moment no sumar-s'hi tampoc, probablement perquè centenars de milers de clients ja estarien pensant cancel·lar els comptes en una entitat que no es mereix que li confiem els nostres diners.
Digueu-li coacció o intimidació a la nostra llibertat, el cas és que qui realment decideix a les urnes no són ni les consignes dels empresaris ni molt menys les amenaces dels banquers. Ben directa els ho digué Carme Forcadell a La Farga: "Si no es volen quedar, que se'n vagin!", que tampoc els trobarem a faltar i no seran pocs els que faran cua per venir a casa nostra, tenint en compte que suposem el 21% del PIB espanyol.
Al marge d'això, les enquestes que aquests dies surten com bolets, continuen donant la victòria a Junts pel Sí, quelcom que sembla força assumit per la resta de formacions. Ara bé, no val a badar perquè fins que tothom no hagi passat pel col·legi electoral no és pot cantar victòria i cas seguir treballant per convèncer que l'únic camí per seguir existint com a país és optar per la independència.
Evidentment, els mitjans estatals i d'altres poc afins com El Periódico o La Vanguardia segueixen publicant sondejos per mirar d'influir i fer girar la truita cap a posicions unionistes, intenetant desmotivar els votants pel Sí amb informacions tendencioses i manipuladores per evitar l'inevitable, la desconnexió total d'un règim que ens ha tingut 3 segles submisos.
En l'àmbit internacional, Espanya mira de fer parlar els principals líders en contra de la secessió. I malgrat hagin estat tres pesos pesants els que més o menys els han recolzat, la cosa no fa el tot. Principalment perquè el món és quelcom més que un xiclet "Trident" (Merkel, Cameron i Obama). La majoria d'estats no s'hi ha pronunciat ni a favor ni en contra, excepte alguns portaveus de la Comissió Europea com Margaritis Schinas que va assegurar contundentment que Catalunya sortiria de la UE, l'Euro i l'espai Schengen. Llàstima no ens facin fora d'Espanya també!
Però aquest convenciment del senyor amb nom de pizza "Margaritis", estava més que justificat, no tant pel que diuen els tractats, sinó per les relacions familiars que té. El portaveu és el marit de Mercedes Alvargonzález, una militant del PP, cap de gabinet del president del grup parlamentari del PP europeu i curiosament cosina germana de l’exministre Federico Trillo.
En fí amigues i amics, que si ens posem a furgar, tot queda en família.
