Bon dia i bon dimarts internautes. "La llibertat és un luxe que no tothom es pot permetre." La cita és del polític alemany Otto von Bismark, però podria atribuir-se perfectament a Xavier García Albiol, tenint en compte el seu particular tarannà. L'exsheriff de Badalona, es passejava ahir tranquil·lament per la seva vila amb Mariano Rajoy, el qual va aprofitar per fer-se diverses fotos amb alguns veïns que sorpresos el veieren dinant en un frankfurt de la ciutat.
L'home que pretenia "fer neteja" a Badalona, anunciava que el seu partit ha presentat un recurs davant la Junta Electoral per tal que aquesta prohibeixi la retransmissió de la Via Lliure el proper Onze de Setembre. Segons el candidat popular, la manifestació ha de tenir una mínima cobertura mediàtica degut a que es tracte d'un acte electoral de Junts pel Sí i la Cup.
Veurem com respira la Junta davant la demanda d'aquest personatge que sempre ha tingut especial predilecció per silenciar tot allò que no va amb ell. Prou bé ho saben els badalonins que han hagut de patir-lo una legislatura, protagonitzant episodis com el veto de l'estaca de Lluís Llach durant un festival de curtmetratges.
Però la fama d'urbanitat no la coneixin únicament en aquelles contrades sinó també a Martorell on l'any 2006 Albiol protagonitzà una agressió contra un manifestant que protestava fent una cassolada durant un acte del PP, tal com podem veure en aquest vídeo. No és gens d'estranyar la seva estreta amistat amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i la seva devoció per la Llei mordassa.
Parlant de lleis, el ministre de Justícia, Rafael Català, en clara sintonia amb el president del govern (no fos cas que li passés com Gallardón), adveria que si Artur Mas gosa saltar-se la llei, el govern
espanyol farà ús de tots els mecanismes legals per corregir-ho tal com ho explicava en una àmplia entrevista a la premsa amiga, 'La Razón'. Català, que porta una gran llosa sobre el seu cognom, comenta que la reforma exprés del Tribunal Constitucional no va en contra de ningú en particular.
No cal ser massa intel·ligent per veure que aquesta maniobra de Moncloa està perfectament dissenyada per tal d'inhabilitar/engarjolar el president de la Generalitat i aquells càrrecs que li donin suport, evitant així el "marró" de suspendre l'autonomia i passant la "patata calenta" al TC, excusant-se en que seran els magistrats els responsables d'aplicar la llei, i el govern es dedica només a "respectar" totes les decisions judicials, no fos cas que els PoPulars quedessin com els dolents de la pel·lícula a nivell internacional.
El PP, però, és ric en estirabots i Celia Villalobos n'és una autèntica experta. La vicepresidenta del Congrés dels Diputats, tornà a fer una de les seves "gracietes" comparant Mas amb el general Franco, tot esperant que els andalusos que "van haver de
sortir d'Andalusia per culpa d'un nazi, d'un feixista, que va ser
Franco", no necessitin ara "un passaport per tornar a visitar les tombes
dels seus familiars". Quina pena veure que la banalització del feixisme i el nazisme no té cap mena de conseqüència, potser perquè s'ha convertit en un recurs habitual dels dirigents espanyols.
I un d'aquests, Felipe González va fer ús dels amics de Grup Godó i concedí una entrevista a La Vanguardia per tal d'esmenar el pecat d'escriure el que pensava en la carta adreçada als catalans, titllant titllant el procés de poc democràtic. Sense disculpar-se en cap moment, l'expresident del Govern baixa els fums i proposa que Catalunya rebi l'estatus de Nació en una futura reforma constitucional. Ara bé, el seu secretari general, Pedro Sánchez, no va trigar a desautoritzar-lo en una entrevista a la Cadena Ser, tot declarant-se "catalanista", però amb matitzant que declarar aquest "territori autonòmic"com a Nació no és pas necessari, ja que els catalans tenen altres problemes al cap.
Problemes i traves són els que continuen trobant-se els catalans de l'exterior a l'hora de votar. Al marge de les dificultats per la manca de funcionaris als consulats durant el mes d'agost, ara a la manca de col·laboració s'hi suma diversos recursos d'impugnació presentats per algunes candidatures. Això, dificultarà que els residents puguin rebre la documentació a temps per poder votar, un cas ben diferent als dels militars que tenen totes les facilitats per exercir el seu dret a vot. Òbviament, el fet que siguin ells els que garants de mantenir la unitat d'Espanya no hi té res a veure, o Sí.
