Bon dia i bon dijous internautes. El famòs escriptor Charles Dickens digué en certa ocasió que 'Hi ha homes que semblen tenir només una idea i és una llàstima que sigui equivocada.' Aquesta és la sensació que els catalans tenim respecte a l'estratègia que segueix el govern espanyol respecte a Catalunya. Mentides, calúmnies, falòrnies que conformen la "teoria del tot" d'un executiu que cada dia està més perdut tenint en compte com reaccionen, o més ben dit com deixen de reaccionar.
Ahir, bona part de Catalunya i Espanya estaven pendent del plasma. Aquesta vegada no era Rajoy el protagonista, però sí un dels seus ministres més pròxims que fruit del seu caràcter més dialogant o el seu ego, va acceptar el repte de 8TV per debatre amb un dels principals líders independentistes.
El cara a cara deixà en evidència vàries coses: primer que el discurs de la por no ha canviat sinó que s'ha vist incrementat des de varis fronts; i segon que si se'ls rebat amb fets, dades i pedagogia se'ls desmunta la "parada". Ahir fou el cas, perquè al marge d'un inici feixuc i "avorridot" amb xifres i contraxifres més pròpies de tecnòcrates del ministeri d'economia, després la cosa s'animà i vam poder veure un Junqueras efervescent i combatiu com poques vegades hem vist, mentre el titular d'exteriors es veia aclaparat davant els arguments del republicà.
El punt àlgid i sucós arribà quan García-Margallo exhibí el suposat document eleborat per la Comissió Europea aquesta setmana en el qual condemnava a qualsevol regió la possibilitat de continuar a la UE si tirava pel dret convertint-se en nou estat. La tàctica del ministre pretenia esmenar la ficada de pota en tota regla del gran Mariano. Però ves per on, com diu el refrany castellà "antes se coge a un mentiroso que a un cojo", perquè hores més tard que s'enregistrés el debat coneixíem que el suposat informe tant lloat pel govern espanyol era inexacte, per no dir fals, ja que contenia tot un paràgraf que distorsionava la versió original en anglès. Aquesta, tornava a mostrar-se neutral sobre la possible independència catalana qualificant el problema com un afer intern.
Tot i aquest escàndol, difícilment esclarirem qui ha estat el responsable d'aquest nou "bunyol", perquè probablement hagi estat elaborat pel mateix equip especialitzat en l'elaboració de falsos dòssiers contra els líders independentistes. Un misteri que em temo forma part d'un enigma indesxifrable, tan o més que l'assassí de JFK.
Per sort, molts fronts oberts comencen a tenir un clar color independentista fruit de la incompetència dels altres límits, ja que tothom sap que si jugués brut almenys fes-ho bé i que no es noti, però ells són tan destralers i prepotents que sempre acaba sortint-los tot al revés. I tot això que en un país normal seria un escàndol majúscul que comportaria dimissions en cadena, aquí passa més o menys desapercebut. L'exemple més palpable el trobem a dues capçaleres de casa nostra. Mentre La Vanguardia en prou feines parlava de la sonada relliscada de Rajoy, El Periódico a més informava que dissabte la seva edició andorrana no publicarà l'enquesta que fins ara ens obsequiava el dia de reflexió. Senyal que el bàndol unionista i els seus mitjans afins no les tenen totes.
Tampoc les té totes el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, el qual ha canviat de parer respecte al corralito català en menys de 24 hores. Ja sabem que en la borsa i en l'economia en general les coses són molt volàtils, però no estaria de menys una mica de descència i responsabilitat de tant en tant. Aquest fet "muy, muy improbable" també trenca el discurs que aquests dies el "llargarut" Albiol ha estat escampant, tot advertint procaç i gràficament que a casa nostra estem a un pas de veure els jubilats suïcidant-se com a Grècia a causa del corralito.
A vegades penso que mentre aquí veiem les coses en color i alta definició a Espanya continuen tenint el blanc i negre i les 625 línies. El darrer exemple servit en safata per la direcció de RTVE, la qual ofereix als treballadors del seu centre territorial a Sant Cugat la jura de bandera, una mostra que pretén afiançar el seu compromís amb Espanya.
