Bon dia i bon dijous internautes. El filòsof francès Jean Paul Sartre va escriure en una ocasió que 'El compromis és un acte, no una paraula.' I prou bé que ho sap el poble de Catalunya, ja que després de tres segles submesos i assentint tot el que se'ns manava des de la "capital del reino" conqueridor, els catalans hem començat a conscienciar-nos per canviar de baix a dalt una injustícia que cada dia pren una nova forma d'humiliació per part de les institucions de l'Estat.
Demà encarem un nou 11 de setembre que poc s'assembla als anteriors per la transcendència del context, marcat inevitablement per unes eleccions al Parlament, que malgrat la negació d'uns quants són PLEBISCITÀRIES. Afortunadament, tot i els nombrosos intents d'acoquinar-nos amb amenaces gens velades, la gent no ha baixat del carro i s'ha mantingut a totes les mobilitzacions independentistes convocades des del 2010.
Crisi econòmica, identitat, moda... digueu-li com vulgueu però el fet és que som on som i cada vegada més persones estan convençudes que cal sortir d'aquest atzucac fent ús d'un nou Estat. Per fer-ho cal deixar de banda la passivitat, mostrant-nos actius i il·lusionats perquè un país nou no es fa cada dia. No serà pas una feina fàcil però si agraïda i solidària pel molt que podem guanyar i el poc que podem perdre.
La Diada d'enguany ha de convertir-se novament en un mirall de la voluntat majoritària dels catalans i un preludi del que passarà el proper 27 de setembre en que les formacions independentistes haurien d'assolir una majoria contundent per deixar clar a Espanya i al món que volem ser una república independent de forma pacífica i democràtica.
Ara com ara, les inscripcions a la Via Lliure de la Meridiana compten ja amb 360.000 inscripcions assegurades. Tot i aquesta dada optimista, l'ANC i Òmnim avisen que perquè l'acte sigui un èxit calen 490.000 persones. Confiem que com ha passat al llarg d'aquests darrers anys milers de persones acabin sumant-s'hi a última hora, demostrant que seguim "Tossudament Alçats".
Alçats són els 31 eurodiputats de més d'una desena de països que la jornada passada van signar un document demanant explicacions al ministre de Defensa, Pedro Morenés, que el dia anterior amenaçava amb una intervenció militar en cas d'independència. Al marge de la importància per la transcendència del fet que demostra que Catalunya no és només un afer intern espanyol, cal destacar que el diputat d'ICV Ernest Urtasun també va voler signar la carta malgrat que el gurú Pablo Iglesias havia qualificat les paraules del ministre com a simple disputa descafeïnada entre PP i CDC, obviant que el procés no és patrimoni d'una persona ni d'un sol partit.
D'altra banda, Societat Civil Catalana segueix obcecada en explicar la seva particular visió de la història i ahir en un acte acusava els independentistes de tergiversar els fets del 1714 per tal de mostrar els catalans com a víctimes. Increïble veure com persones com l'exconvergent Ignasi Guardans es rebaixi d'aquesta manera, no tant per convenciment sinó per venjança contra Artur Mas que li va tallar les ales. En resposta a la premsa Joaquim Coll, vicepresident de l'entitat, va justificar no convocar una manifestació alternativa amb el pretext que els semblava lleig interferir en la campanya electoral. No sigueu malpensats i ho atribuiu a la manca de parroquians que van tenir l'any passat a Tarragona, perquè com diuen a les pel·lícules seria "pura coincidència", o NO.
A títol d'anècdota ens fem ressó d'una notícia que afecta a aquest tribunal de Madrid que ens estima tant. Segons publica Crónica Global, el TC estaria esperant que passessin les eleccions catalanes per fer pública la sentència sobre la inconstitucionalitat de la llei que prohibeix les "corrides" de toros a Catalunya. El motiu ben clar, evitar donar munició als partits sobiranistes en detriment dels unionistes.
En fi internautes, us deixo amb el Manual d'instruccions per la via lliure de demà i amb una frase del poeta nord-americà Emerson que de ben segur ens esperonarà a tots per assolir el nostre objectiu comú: 'L'èxit consisteix a obtenir el que es desitja. La felicitat, a gaudir el que s'obté.'
