Bon dia i bon divendres internautes. 'Al desig, acompanyat de la idea de satisfer-se, se l'anomena esperança; despullat de tal idea, desesperació.' La cita del filòsof anglès Thomas Hobbes serveix per apropar-nos al món real, un lloc en el qual cal picar molta pedra abans que acabi sortint l'escultura anhelada. Això precisament és el que hem de tenir en compte el proper diumenge, perquè ni les enquestes fan una victòria ni l'assistència massiva als actes electorals asseguren que ja ho tenim tot lligat.
Ara bé, hem avançat molt com a col·lectiu, no tant per l'autogovern sinó en despertar la consciència de molts ciutadans que s'han adonat que la independència és l'única via a seguir sinó volem ser absorbits per un forat negre sense pietat anomenat Espanya. Tota aquesta energia en forma d'il·lusió ha traspassat fronteres i s'ha conegut arreu, gràcies a l'esforç de tot un poble que incansablement ha deixat sentir la seva veu amb manifestacions massives.
El sac sembla ben lligat per deixar escapar qualsevol espiga, però no val a badar. La campanya que acaba avui ha demostrat que per molts esforços que hi posin seran unes eleccions clarament plebiscitàries. Òbviament, si fossin normals i corrents no hauríem vist desfilar uns senyors i unes senyores de la plana major de les formacions espanyoles, les quals probablement s'haurien apropat per aquest petit país d'en Lluís Llach i tants altres.
Així, el tant criticat Diplocat estaria començant a donar els seus fruits, malgrat la pressió de les autoritats espanyoles a l'exterior. La internacionalització del conflicte és una peça clau a l'hora de guanyar-nos aliats de cara al reconeixement com a Estat. En aquest sentit, a diferència dels unionistes que s'omplen la boca de la greu fractura social que hi ha aquí i els maltractament que pateixen les famílies espanyoles, les formacions independentistes (JxSí i la CUP) han convidat personalitats i delegacions estrangeres perquè segueixin de prop la campanya i no es deixin intoxicar per l'altre bàndol.
Aquesta mateixa setmana el president de la Generalitat ha conceidit una entrevista a la cadena nord-americana CNBC, on destaca el caràcter pacífic, familiar i democràtic del moviment. Alhora també deixa molt clar el que molts partits unionistes han reclamat aquests dies, que en cas d'una derrota el proper 27 de setember, ell marxarà per coherència.
Res li agradaria més al ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, el qual ha tornat a fer gala de la seva bilis valorant la guerra de banderes que tingué lloc ahir a l'Ajuntament de Barcelona durant els actes de la Mercè. Temps ençà les paraules se les emportava el vent, afortunadament avui en dia les hemeroteques i els bancs de dades digitals immortalitzen frases tan memorables i impresentables com les d'aquest personatge gris, caspòs i "opusdeià": "(la guerra de banderes) té connotacions negatives perquè recorda
els temps que ETA estava plenament activa i operativa i sembrava recs de
sang i terror arreu".
I mentrestant, el seu cap directe i màxim garant de la unitat d'Espanya continua fent els seu Barri Sèsam particular. Els seus assessors o bé són uns ineptes o és que ja el deixen per inútil total. LLuny de callar i passar desapercebut després de la patinada a Onda Cero, en una entrevista concedida a Televisió de Girona no va acudir-se-li quelcom més intel·ligent que respondre : "un vaso és un vaso y un plato es un plato", respecte als tractats internacionals i el dilema de les nacionalitats en cas d'independència.
Mentrestant, el socialista Miquel Iceta continua jurant i perjurant que l'expresident Felipe González és un gran amic de Catalunya, tot compar-nos amb el dictador Stalin i negar qualsevol reforma constitucional. Però, malgrat alguns encara no vulguin veure, la tradicional esquerra espanyola no es diferenci massa d'aquells que els titllen de casta. Aquesta mateixa setmana, en una roda de premsa a la seu central de Podemos a Madrid, el secretari d'Organització del partit, Sergio Pascual no descartà recolzar al govern de Rajoy si hi ha un triomf idependentista i Moncloa opta per aplicar la Constitució i suspendre l'autonomía de
Catalunya via l'article 155. Evidentment, des d'aquí cap matís ni rectificació. Un fet lògic si tenim en compte que per molt que ho amaguin Catalunya Sí que es Pot no és res més que la marca blanca de Podemos a Catalunya.
Així doncs, no ens confíem i treballem perquè diumenge trenquem un altre mur i comencem a divisar amb claredat que després de tres segles tenim la llibertat a tocar dels dits. I si sentiu tocar campanes no és que hàgiu perdut el seny, sinó que el bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha animat "a tots els rectors a tocar les campanes aquest diumenge a les 9 del matí".
Esperem que sigui un preludi del que no passarà desapercebut a la nostra història.
Esperem que sigui un preludi del que no passarà desapercebut a la nostra història.
