Bon dia i bon dilluns internautes. 'Tot el secret de governar consisteix a saber quan cal treure's la pell de lleó per posar-se la de guineu.' La frase que pronuncià Napoleó Bonaparte ha fet fortuna en el camp de tota negociació. Es clar que en el cas que ens ocupa un acaba preguntant-se qui és el lleó i qui la guineu. Gairebé un mes després del 27-S la ciutadania continua amb "l'ai al cor" per saber si acabarem tenint la famosa legislatura dels 18 mesos que ens havien de dur a un nou estat o bé s'escurçarà per falta d'acord, derivant en unes noves eleccions anticipades.
L'onzena legislatura sembla tocada abans de començar, i no sembla que la majoria independentista pugui aprofitar la superioritat parlamentària per tancar definitivament l'etapa autonòmica. El desencís per la falta d'acord entre Junts x Sí la CUP fa dies que plana entre la gent, que comença a estar fastiguejada al veure la manca d'unitat en un projecte vital per la supervivència del país.
Diuen els bons negociadors que per tal d'arribar a un acord és bàsica la confiança i això que sembla bàsic, no acaba d'aplicar-se en el cas català. No ha de sorprendre que a Madrid segueixin fregant-se les mans al veure que el famós algoritme romà "Divide et impera" (divideix i venceràs) ha començat a triomfar per sorpresa de propis i estranys, i això tard o d'hora acaba passant factura.
Evidentment que el nostre no és pas un procés normal, entre altres coses perquè l'adversari tampoc no ho és, però això d'avantposar determinats postulats per davant de la necessitat de construir un nou país fa mal, i trenca no només els ponts de diàleg sinó també el somriure i la il·lusió de molta gent que el 28-S ja es veia més a prop d'Ítaca.
Però això que sembla raonable no ho comparteix pas la CUP, posicionada en uns principis que passen per vetar qualsevol candidat de CDC, a causa d'unes retallades i presumptes "corrupteles", que semblen donar per bones. Llàstima que aquesta manca de visió no els permeti assumir que la independència ha de ser transversal i fer-la amb tothom sense excloure ningú, deixant els debats ideològics i socials per una segona fase.
Una idea que no sembla compartir la cúpula de la formació, després que el cap de setmana Antonio Baños assegurés a RAC1 que no podem descartar que el març de l'any que ve haguem de tornar a passar per les urnes. Una tàctica de pressió a Junts x Sí o una clara declaració d'intencions? Un radicalisme impropi d'algú que aspira a un nou estat, i que avantposa el discurs antisistema tot i les conseqüències negatives que pugui tenir, especialment perquè dubto que aquest immobilisme intransigent tornés a comportar-los el mateix suport en uns nous comicis.
I mentrestant, els de ni Sí ni No, sinó tot el contrari continuen brillant per la seva intel·ligència política. Així que mentre Barcelona en Comú presentava, obviant les primàries, al seu candidat i llançava un missatge de concòrdia a la resta de partits de l'entorn d'Iniciativa i Podemos; Lluís Franco Rabell aprofitava per criticar la seva companya Ada Colau retraient-li la seva manca de participació durant les eleccions passades, atribuint-li una part del fracàs de CSQEP. Interessant maniobra que de ben segur refermerà els "llaços fraternals" de la nova esquerra.
Gairebé igual de "germanívoles" les paraules que l'exprimer secretari del PSC dedicà a Carme Chacón durant Consell Nacional de dissabte. "Bon viatge, però que no comptin amb la meva companyia", així de contundent es mostrà Pere Navarro al veure's vetat per l'exministra de Defensa per anar a les llistes al Congrés. Aquest cop de força de Chacón demostra el molt que estima a l'encara company de partit i demostra que les desavinences entre ambdós pel dret a decidir no quedaren pas en l'oblit de la candidata sinó a la capsa de retrets i venjances. Ves a saber si la frase lapidària que deixà anar l'exalcalde de Terrassa dient que ara se sent del "tot alliberat per dir i fer el que consideri oportú" tindrà conseqüències i encara l'acabarem veient al costat del seu progenitor defensant la independència.
Sigui com sigui, quedeu-vos amb la cita de George Bernard Shaw: "L'odi és la venjança d'un covard intimidat."
