Bon dia i bon dijous internautes. Deia el poeta Sòfocles que 'Una paraula és suficient per fer o desfer la fortuna d'un home.' I sí això ho traslladem a l'àmbit judicial veurem com com fins i tot un determinat nombre de caràcters en forma de tuit poden quedar impunes malgrat malgrat la gravetat del contingut. Si ja poc crèdit tenen els tribunals en aquest país, la decisió del jutjat d'instrucció núm. 20 de Barcelona no ha ajudat massa a canviar aquesta percepció. I és que la magistrada encarregada de tramitar la querella contra diversos usuaris que aprofitarenTwitter per llançar insults i calúmnies contra els catalans, comparant-nos novament amb els nazis.
Així, de poc ha servit que 16 entitats recorressin a la justícia esperant una contundent reacció d'aquesta vers el que per molts és una clara mostra d'incitació a l'odi. Però, ves per on no tothom ho veu de la mateixa manera, almenys per la jutgessa que considera que aquestes piulades no constitueixen cap mena de delicte i entren dins l'àmbit de la llibertat d'expressió. De fet, la titular del jutjat considera que com a molt es tracta de comparacions "desafortunades".
Ja se sap que en l'àmbit legal, casos com aquest senten jurisprudència i precedents que donen lloc a una barra lliure que trenca qualsevol línia vermella. Sabent que les comparacions són odioses, però a vegades necessàries, algunes serveixen per adonar-nos fins a quin punt la realitat es distorsiona en diferents àmbits. La justícia no n'està exempta i dia a dia hom té la sensació que aquí tenim una gegantina fractura entre ciutadania i poder judicial, més preocupat pel que puguin dir estaments superiors addictes al règim que no pas en defensar el dret i l'honor dels injuriats. I això, Senyoria, sí que em sembla "desafortunat".
D'altra banda, el rellotge segueix fent tic-tac i no serà fins aquest vespre que sabrem la posició de la CUP respecte la investidura del president/a de la Generalitat. L'hermetisme i el silenci autoimposats al llarg d'aquests dies es trencarà amb en la conferència que la formació farà a l'auditori de la Universitat Pompeu Fabra. Segons algunes fonts, els ponents exposaran un nou full de ruta després dels resultats del 27-S, probablement sense explicitar encara el seu suport o no a un determinat candidat.
Ara bé, desitjo que les les Candidatures d'Unitat Popular s'adonin de la transcendència de les seves decisions i no decebin als gairebé 2 milions de persones que van apostar per la independència. El cert és que ningú s'esparava, ells tampoc, que el partit amb menys diputats arribaria a tenir la paella pel mànec, i això no sempre resulta còmode perquè suposa tenir una responsabilitat que fins ara no havien tingut. No es tracta de fer mercadeig, perquè la CUP no ha jugat mai a fer canvi de cromos, però si volem evitar unes eleccions que podrien suposar una aturada definitiva al procès, tothom ha d'assumir que en la vida ens hem de "menjar gripaus".
En resum, com deia H. Jackson Brown: "L'oportunitat balla només amb aquells que ja estan a la pista de ball" i la CUP no pot quedar-se asseguda esperant que toquin la seva cançó perquè l'orquestra té pressa per marxar.
