Bon dia i bon dimarts internautes. 'El que deixem enrere i el que tenim per davant no són res comparat amb el que portem dins'. La cita és del poeta i pensador nord-americà Emerson i serveix per resumir en bona part el sentiment (si és que en tenen) de part dels acòlits del franquisme que ahir van manifestar-se pels voltants de Montjuïc. Afortunadament, aquests 300 feixistes eixelebrats plens d'odi i bilis poc o res tenien a veure amb els 4.500 participants en l'acte que tingué lloc a la Plaça Catalunya per celebrar el dia de la hispanitat.
Res a dir en aquest sentit els sentiments, malgrat alguns s'entestin a fer-ho, no s'han d'imposar mai i cadascú és lliure de tenir un sentiment de pertinença o sentir-se més identificat a uns o altres. Ara bé, hi ha maneres i maneres, perquè en intervencions com les del diputat del PP al Congrés Antonio Gallego que s'exaltà i de quina manera al parlar de l'orgull de tenir el DNI espanyol.
Al marge de l'estil caspòs d'algun dels oradors, també es deixà veure Xavier Garcia Albiol, el qual no va voler perdre l'oportunitat per reivindicar el seu profund compromís amb patri alhora que denunciava la no presència de C's i el seu líder a l'acte, com si d'una competició per saber qui la té més llarga (la bandera). I és que ahir Albert Rivera no va voler perdre's la recepció que es feia a la capital del reino en motiu del 12-O, quelcom que en època electoral és gairebé pecaminós no ser-hi, en especial per la gran concentració de càmeres i els famosos "corrillos", més o menys informals, entre polítics i periodistes.
Tot i l'absència del president de la Generalitat, Artur Mas estigué sens dubte en boca de tothom. Només calia veure l'animada conversa que mantenien durant la desfilada el ministre de Justícia i el president del TC, en que les rialles i les complicitats foren més que notables. No seria pas estrany que comentessin l'entrevista publicada a La Vanguardia en la que Català afirmava que si Mas és inhabilitat i engarjolat serà simplement per haver fet "alguna cosa malament", com si posar les urnes fos igual o pitjor que posar una bomba o fer un cop d'estat, tal com clamaven alguns ahir.
D'altra banda, les xarxes socials ahir tingueren novament Catalunya com a eix central, i en especial per una piulada que no deixà ningú indiferent. L'alcaldessa de Barcelona en un gest que l'honora deixà ben clar el que per molts significa el dia de la hispanitat: un genocidi disfressat de festa. No sabem si per reivindicar aquest nou perfil catalanista de cara a una futura candidatura per les generals, però Ada Colau també va anunciar que encapçalarà la protesta contra la imputació d'Artur Mas i les seves conselleres.
El fet és més que lloable venint d'una representant de les esquerres, i contrasta amb el vot de silenci dels dirigents de CSQEP, que enlloc de mullar-se per la democràcia i pel país, prefereixen anunciar amb un somriure d'orella a orella el més que probable acord per concórrer a les eleccions espanyoles sota les sigles de Podemos. Qui segur no ho farà és Gemma Ubasart, exsecretària general de la formació de Pablo Iglesias que dissabte presentava la seva dimissió i ho atribuïa a l'intervencionisme excessiu dels seus superiors de Madrid i al gairebé inexistent catalanisme del seu expartit.
En fi internautes, parafrasejant Einstein: 'Trista època la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici.' No ens deixem vèncer per quatre galifardeus!
