Bon dia i bon dimarts internautes. Diu un vell proverbi grec que 'Mentre el tímid reflexiona, el valent va, triomfa i torna.' i com ve diu el professor Robert Anthony: 'El contrari de la valentia no és la covardia, sinó el conformisme.' Però aquest concepte sembla que no l'acaben tenir massa clar els governants espanyols, si més no perquè davant l'evidència d'una clara politizació de la justícia, a Madrid prefereixen respondre amb insults de covard.
Si no fossim malpensats ben segur que atribuiríem la reacció del secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, com un lapsus o simplement una mostra de dislèxia al confondre valentia amb covardia. Ara bé, l'experiència acumulada al llarg de 3 segles demostra que en aquest context res és casual i molt menys quan s'empra un terme tan gruixut.
I és que en la trobada internacional de magistrats que tingué lloc a Barcelona per parlar de la imparcialitat de justícia, al president Artur Mas no li tremolà el pols i els deixà anar que quan se'n fa un ús partidista aleshores la democràcia comença a minvar. Això que és obvi, a d'altres els cou i prefereixen defensar-se a base d'injúries i desqualificacions enlloc d'arguments amb cara i ulls.
Si pensessin una mica i no ens prenguessin per imbècils, s'adonarien (o potser no) que algú que té tota la maquinària de l'Estat en contra, la majoria del tercer poder, gran patronal i la banca, pot ser titllat d'agoserat o inconscient, però no pas de covard. Artur Mas pot haver-se equivocat en moltes coses, però ningú pot negat que tot i tenir una querella per posar les urnes el 9-N i haver fet un gir cap a l'independentisme, s'hagi amagat i quedat "calladet" davant el linxament mediàtic i polític diari.
A vegades és bo fer un exercici d'introspecció per mirar d'entendre el perquè de tot plegat. Així, potser que val més que Moncloa i el PP comencin a plantejar-se si no és covard evitar seure's i negociar un referèndum amb Catalunya; si no és covard tocar el violí quan José María Aznar acusa una i altra vegada la direcció d'estar perdent el nord; si no es covard esquivar parlar dels casos de corrupció; si no és covard impedir que els catalans a l'exterior votin en condicions per por a perdre unes eleccions; si no és covard pressionar amb la força de la diplomàcia els governs estrangers per evitar que es manifestin a favor del dret a decidir; i si no es covard amenaçar reiteradament un moviment pacífic i democràtic que només vol decidir per ser lliure.
I com aquests, mil i un exemples més que demostren no només la incompetència d'un règim caduc sinó també la mala baba d'un Estat rabiós i poruc. Tampoc és massa complicat entendre aquesta actitud si ens adonem de la qualitat intel·lectual del personal, amb un president que respon amb "plats i gots" o amb un candidat a presidir la Generalitat que després d'una desfeta majúscula no se li acut altra brillant idea per justificar-se dient que "Milers de persones volen votar el PP, però no ho saben".
Parlant d'ignorància, no podem deixar passar per alt les declaracions d'un dels polítics que durant els 15 dies de campanya ha estat més desaparegut. I menys mal perquè vist com els ha anat a la gent de CSQEP, si Joan Herrera i Dolors Camats arriben a tenir més presència em temo que el vaixell s'hauria enfonsat del tot. El més recalcitrant de l'encara coordinador dels ecosocialistes és que encara se'n fa creus que el seu missatge no acabés de quallar sorprès que la gent es regís més per votar a favor dels partidaris de la independència o de la continuïtat a Espanya.
Em sembla intel·lectualment força pobre justificar els nuls resultats pel tractament rebut als informatius de TV3 i el desconeixement de la marca CSQEP per part de l'electorat. Lluny d'esmenar l'aliança amb Podemos i després d'escoltar la valoració que Iglesias i Errejón feren dels resultats, "bicicleta man" va anunciar que a les generals tornaran a presentar-se amb Podemos, però aquesta vegada única i exclusivament amb aquestes sigles.
En fi internautes, que com deia el meu avi:"Que atrevida és la ignorància".
