Bon dia i bon dimarts internautes. Deia Bertolt Brecht que 'quan la hipocresia comença a ser de molt mala qualitat, és hora de començar a dir la veritat.' Malgrat que el dramaturg alemany Bertolt Brecht ho escrigué fa uns quants anys, la cita continua ben vigent. Ahir en coneixíem un viu exemple amb una afirmació que poc o gens agradarien a les autoritats espanyoles. Aquesta vegada no fou cap periodista d'Onda Cero el que posà en evidència el discurs oficial dels partits unionistes, sinó ni més ni menys que Emily O'Reilly.
Aquesta irlandesa, Defensora del Poble Europeu, va tenir la gosadia de rebutjar tots els discursos que es mostren categòrics a l'hora de deixar fora de la Unió a una Catalunya independent. Lluny de mostrar-s'hi a favor, però tampoc en contra, O'Reilly responia que la hipotesi defensada per diversos dirigents europeus no s'aguanta per enlloc, bàsicament perquè tal com adverteixen nombrosos experts no hi ha cap tractat que digui explícitament que un nou estat nascut d'una escissió seria automàticament expulsat. La resposta no és nova, però si molt significativa perquè s'ha fet per escrit a petició d'alguns dels eurodiputats catalans i reforça la idea que Europa cada vegada té menys clara la indisoluble unitat d'Espanya.
Mentrestant, a Catalunya l'olla de les negociacions segueix fent xup-xup. Com en tot acord sempre hi haurà els seus estira-i-arronsa, però de moment encara no hi ha fumata blanca. Ahir Esquerra filtrava el nom de Carme Forcadell com a candidata a presidir la Cambra catalana. Aquest seria un primer pas a l'hora de triar la mesa de Parlament que tindria majoria independentista i de la qual JuntsxSí podria oferir una de les secretaries a la CUP.
Malgrat sigui veritat, no és qüestió de tornar a repetir que aquest no és un partit tradicional, a l'hora d'avenir-se a fer un "canvi de cromos" en forma de càrrecs i poltrones, però ahir la número dos de la formació, Anna Gabriel, sorprenia amb unes declaracions en un acte a la capital catalana afirmant que "no descarten formar part d'un govern independentista, però que a hores d'ara ningú els ho ha ofert". Un punt comprensible perquè fins ara sempre s'han negat a tenir responsabilitats de govern, suposo perquè és més fàcil i còmode fer una revolució des de l'oposició que no pas a primera línia on cal arremangar-se.
Qui ha estat a primera línea ha estat Dolores Agenjo, l'única directora d'un institut que es va negar a obrir el centre per facilitar que la gent anés a votar pel 9-N. Ahir mateix, fou un dels testimonis que van passar pel TSJC a declarar pels fets i reiterà novament les pressions rebudes des d'Ensenyament perquè facilités el centre. Curiós veure la riquesa tipogràfica amb que la majoria de diaris espanyols parlen d'aquesta senyora i la pobresa a l'hora de recordar que ha estat candidata C's. Aquest fet i la seva defensa numantina a vetar la possibilitat del vot li han valgut nombrosos premis d'associacions unionistes i militars.
En fi internautes, que vist el panorama jo em quedo amb Groucho Marx: "El secret de la vida és l'honestedat i el joc net, si pots simular això, ho has aconseguit."
