Bon dia i bon dimecres internautes. Un dels clàssics de la filosofia explicava que 'El segon, després de no errar, és la vergonya d'haver errat.' La cita de Sèneca segurament explica el perquè enguany el 12 d'octubre passarà més sense pena ni glòria que altre cosa a casa nostra, perquè vista l'experiència de l'any passat, ni
Societat Civil Catalana ni el PP ni Ciutadans han convocat actes el dia de la hispanitat.
De fet ja ho diuen els estrangers que "Spain is different" i mai més ben dit, perquè aquest sentiment patri que, s'incrementa i exacerba quan fan referència a Catalunya, té certes incògnites dignes de ser estudiades. Així, lluny d'aquells que tenen com a novia a la muerte i una cabra enlloc d'un gos, em temo que són ben pocs els que senten "els colors", fora de la roja. De fet, si una cosa consideren tan sagrada com la "fiesta nacional" com és que els comerços obren?
A només dos mesos de les eleccions generals, tampoc és d'estranyar que ningú vulgui mullar-se i aparèixer a la foto on només els nostàlgics i quatre gats despistats i malcomptats es presentin a les manifestacions. Sempre s'ha dit que les comparacions són odioses, però a ningú se li escapa que les manifestacions independentistes dels darrers temps han deixat el llistó molt alt als unionistes. Per tant, per molt Photoshop que hi vulguessin posar i parafrasejant una eminència de la política espanyola: "un plat ple és un plat ple i un plat buit és un plat buit".
I d'un president a un altre, perquè José Luis Rodríguez Zapatero apostà ahir per tornar a recuperar "afectes i reconeixement" d'aquells catalans que estan desencisats. Tard pensareu, però res que ens sorprengui perquè el rei del "talante" sembla ha funcionat amb ralentí a l'hora d'anar-se de la gravetat dels problemes. Digueu-li crisi o falta de fe en Espanya, però el cert és que els tímids intents d'alguns socialistes per mirar d'apagar el foc independentista venen endarrerits, i per més conya ho proposen socialistes de fora.
Les paraules de Zapatero se sumen a les declaracions del nou president de la Generalitat Valenciana, Tximo Puig, que va
proposar la restitució íntegre de l'estatut del 2006 per solucionar el problema
català. Ni cinc minuts tardaren a desautoritzar-lo des de la seu de Ferraz, on continuen negant l'estatus de nació per Catalunya i el pacte fiscal, cenyint-se únicament a la versió 2.0 del "café para todos" en forma de "declaración de Granada".
Mentrestant, Mariano Rajoy que assistia al Fòrum ABC insistia que el seu govern no traïrà la unitat d'Espanya, alhora que es mostrava obert al diàleg sempre i quan aquest no serveixi per "liquidar els drets dels espanyols". No ho esmentà, però és evident que es donat que tenim el dia del Pilar a tocar, aquest dret era el de conquesta.
Llàstima no siguin més il·lustrats als altres límits perquè si coneguessin el catedràtic Georg Christoph Lichtenberg sabrien que "Quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen, perden el respecte."
