Bon dia i bon divendres internautes. El gran escriptor Charles Bukowski immortalitzà una de les frases que, sens dubte, resumeixen en gran manera la concepció que tenen d'Espanya algunes formacions: 'La diferència entre una democràcia i una dictadura consisteix en que a la democràcia pots votar abans d'obeir les ordres.'
I fou precisament una votació al Congrés la que demostrà que per alguns existeix una fina línia que porta a confusions. D'aquesta manera, la majoria absoluta del PP votava en bloc la polèmica reforma de la Llei de Tribunal Constitucional, feta a mida per tal de processar a Artur Mas i així saltar-se diverses instàncies, entre les quals les seus parlamentàries. Un fet que Rajoy negà rotundament però que de fet acabà admetent que recolzarien el TC si aquest acabés prenent mesures (inhabilitació) contra el president de la Generalitat.
D'aquesta i altres qüestions en parlà Mariano Rajoy en una còmoda entrevista a la cadena Antena 3 , un mitjà amic del grup Planeta, que serví per fer un d'aquells massatges que tant agraden als polítics, especialment quan les eleccions estan tan a prop. El president espanyol que passà de puntetes sobre l'escandol de la imputació a Mas i la perfecte sincronització entre fiscalia i el ministeri de Justícia, anuncià que finalment les generals seran el 20 de desembre. Una data que el PP considera òptima i que curiosament, aprofitant la gran recuperació econòmica, pagaran una part de la paga que se'ls deu als funcionaris per mirar d'ensabonar-los.
Com era d'esperar Catalunya fou un dels eixos de la conversa i lluny d'entonar un mea culpa pels mals resultats del seu partit, Rajoy preferí destacar el que pels unionistes és una derrota en tota regla de l'independentisme, obviant que són les formacions sobiranistes les que tenen majoria absoluta. Segons ell, Catalunya té un dèficit de pedagogia que ha portat molt jovent cap a idees equivocades i poc assenyades. No és doncs estrany que entre les prioritats dels PoPulars hi hagi allò que tant s'esmerça l'exministre Wert, adcotrinar els alumnes per tal que abracin l'espanyolisme com la "gent de bé".
En aquesta insubstancial anàlisi l'acabà rematant amb un pronòstic: "el risc d'independència és menor" i per tant tot ha tornat al seu lloc. Que poc n'han après aquesta gent, perquè aquest exercici continu de negar la realitat evidencia un dèficit democràtic extraordinari i un immobilisme tancat que mira de conservar l'estatu quo.
Les preguntes incòmodes, prèviament pactades, foren contades. Però com que Rajoy és un president que quan no sap què dit o enllesteix ràpid, el tema d'Aznar i la seva crítica als resultats a Catalunya ho resumí en que totes les opinions són respectables, però que ell pensa i actua com a cap de l'executiu. Tot i així, El confidencial filtra que després de l'emprenyada pública del president de la FAES, Rajoy ha decidit prescindir d'aquesta fundació i laboratori d'idees a l'hora d'elaborar el programa del partit. Veurem si la que és la seva nova aposta, Andrea Levy, se'n surt millor del que ho ha fet a Catalunya, deixant a més d'un i d'una preocupadíssims per fer front al ritmes de vida que portaven.
Al nostre país seguim treballant. Així,
el matí ens alegrava amb l'adhesió de la Diputació de Barcelona a l'AMI i
la primera reunió dels nous diputats de la cambra catalana. Trobada que coincideix en un moment clau per tal d'investir el futur president. Evidentment, en tota negociació hi ha estira i afluixa, i com que encara estem en els preliminars JxSí i la CUP miren de tensar la corda per marcar perfil propi.
La CUP, però, ha de pensar que donat el moment històric no pot anar oferint solucions imaginatives en forma de "presidència coral", perquè el nostre no és pas únicament un problema domèstic sinó que a l'exterir hi tindran molt a dir, i per tant els experiments antisistema no s'entendrien gens quan hi ha tant en joc. Malgrat les negociacions no seran fàcils, perquè l'estructura "cupaire" no és la d'un partit convencional sinó assamblearia, alguna llum es va veure ahir quan diversos portaveus van manifestar que no pretenen ni enterrar Mas ni tampoc ser un obstacle.
Ara bé, deixem que cadascú faci la seva feina i no ens deixem influir pels "dimes y diretes" que determinada premsa de Madrid està fent circular aquests dies. L'última sense confirmar és que la CUP estaria estudiant proposar la desapareguda Teresa Forcades com a presidenta. Veurem si queda només en això o la nostrada Julie Andrews aprofita que encara no ha tornat el convent per acontentar el seu ego. Caldrà esperar per saber si acaba en "somriures o en llàgrimes".
