Bon dia i bon divendres internautes. Un vell i savi proverbi xinè siu que "Quan beguis aigua, recorda la font." L'assenyat consell oriental que deu tenir ben present Josep Antoni Duran i Lleida, s'ha mantingut fidel a les fonts de Madrid. Ara les coses han canviat i de quina manera per líder d'Unió, perquè lluny de l'abundància i la comoditat al democristià li toca patir una sequera inesperada en forma de resultats. La no representació del seu partit a la Cambra catalana han trastocat els plans de Duran, el qual s'ha vist en que ha viscut, però, sembla haver patit una indigestió de prepotència al veure com el projecte de la Tercera Via, tot i els suports empresarials, quedava ni més ni menys que en una via morta.
Ahir, el democristià en una entrevista Can Cuní (8TV) tornava a treure pit assegurant que no només es presentaran a les general del 20-D sinó que davant la inestabilitat catalana Unió també estarà present en unes futures eleccions catalanes, les quals veu gairebé inevitables. Aquest fals esperit de sacrifici del polític de la Franja, que únicament pretén mantenir l'estatus que fins ara li han permès a Madrid, diu molt del personatge. Com era d'esperar, poc o ben poc l'apretà Josep Cuní a l'hora de fer autocrítica pels nefastos resultats electorals del 27-S, es clar que coneixent el personatge, no m'estranyaria que fes com José María Aznar, quan preguntat sobre la derrota del PP el 2004 a causa de la gestió dels atemptats islamistes del 11-M, va dir que ell no s'havia presentat i que li demanessin comptes a Rajoy que era el candidat. Una manera poc dissimulada d'espolsar-se les puces del damunt, que no deuria sentar-li pas massa bé al seu delfí Rajoy.
Malgrat que aquests dies Duran es dedica a ensenyar musculatura després de la preuada foto amb el president de la Comissió Europea, no seria d'estranyar que això també acabés passant-los factura vist que Jean-Claude Juncker no era l'únic protagonista del Congrés del Partit Popular Europeu celebrat a Madrid. I és que entre la desena de caps d'estat i de govern conservadors també hi havia un tal Mariano, que d'estimació pels catalans ben poca per no dir gens al afirmar amb contundència que "Europa està amenaçada per les opcions polítiques radicals, tan secessionistes com populistes".
Caldrà estar atents i amatents vers Duran i els seus contactes internacionals, sobretot perquè enlloc de mostrar-se un xic més modest, es vanta de tenir tots els mecanismes a punt per tornar a presentar-se a unes eleccions catalanes que acaba de perdre, i més tenint una llosa a l'esquena de 14 milions d'euros. Es clar que quan paguen els altres: "La casa es grande" i si a més no entren a escorcollar la seva seu, ja es donen per més que satisfets.
Sense abandonar el tema electoral, cal fer esment del que aparentment serà l'escenari de Junts x Sí a les eleccions del 20 de desembre. Segons explicà el conseller de la Presidència en funcions, Francesc Homs, encara no s'ha decidit quina serà la fòrmula que CDC i ERC aniran als comicis, tot i que sembla que ho faran conjuntament al Senat. Una història ben diferent a la de la coalició formada per Podem, ICV, EUiA i
Barcelona en Comú, la qual anunciava ahir un candidat no mediàtic com a cap de llista a Madrid. Fins aquí res a dir de l'historiador Xavier Domènech, però si del que no ha transcendit a massa mitjans, perquè l'elecció fou bastant forçada després que Ada Colau volgués imposar en primera instància al seu marit, Adrià Alemany.
En fí internautes, que si no volem caure malalts caldrà fer ús del que en el seu dia ja aconsellava Mark Twain: "L'única manera de conservar la salut és menjar el que no vols, beure el que no t'agrada, i fer el que preferiries no fer."
