Bon dia i bon dilluns internautes. 'El fracàs en el teatre és més dramàtic i lleig que qualsevol altra forma d'escriptura. Costa tant que un se sent molt culpable.' Això és el que pensava l'escriptora Lillian Hellman i que de ben segur després de veure l'escena d'ahir molts de nosaltres subscriuríem. De fet feia dies que s'esperava amb certa expectació el que havia de ser la gran festa d'aquest cap de setmana. El resultat fou un xic decebedor i no serà que no hi aboquessin recursos, però ja se sap que si la idea no convenç des d'un començament ja li pots posar diners a cabassos que la cosa no funciona.
A diferència dels autèntics Súpers que triomfaren novament a l'estadi de Montjuïc amb més de 300 mil participants, diumenge fou més aviat una nova punxada en tota regla pels Super Unionistes. Així, el Teatre Victòria acollí un estrany "matxambrat" de 500 persones amb representants de PP, C's i PSC sota la mirada atenta de Societat Civil Catalana. L'entitat antiindependentista volgué fer ús dels "savis" consells de Dolores de Cospedal (experta en la matèria) i organitzà la festa del 12-O en diferit. Però a l'igual que les explicacions que en el seu dia donà sobre l'estrany acomiadament de Bárcenas, ahir les 500 persones que hi assistiren tampoc no van vèncer ni convèncer. El cert és que per molt que se citessin al Victòria, la d'ahir fou una Derrota en tota regla com de fet ja demostraren els resultats del 27-S.
Qui tingué la seva particular festa un dia abans fou Josep Antoni Duran i Lleida, el qual no va sortir-se del guió i tornà a ser aclamat per ser el candidat a les generals del que queda d'Unió Democràtica de Catalunya. En clar esperit de "sacrifici" personal, el líder democristià manifesta sentir-se molt "útil i necessari"per tirar endavant un projecte que permeti establir ponts de diàleg entre Catalunya i Espanya. Aquesta seguretat mostrada juntament amb la de la seva mà dreta, Ramon Espadaler, contrasten amb la disposició que tindran per pagar els més de 14 milions d'euros que tenen amb els bancs.
Sigui com sigui, la banca acostuma a ser flexible amb determinats partits, i si no que li preguntin a a Albert Rivera, el qual comença a ser festejat per més d'una formació. Aquests darrers dies, l'autoanomenat partit anticasta feia una picada d'ulls a C's. Així tan Iñigo Errejón com Pablo Iglesias comencen a veure les orelles al llop i comencen a buscar desesperadament possibles aliats per no quedar aïllats tal com pronostiquen les enquestes. Malgrat que les distàncies ideològiques semblaven insalvables, el professor de la cueta sembla haver convençut Iniciativa i Barcelona en Comú per anar plegats a Madrid. Lluny queden les promeses i principis fundacionals de la formació d'Ada Colau quan prometé la inequívoca vocació municipalista de BC, però es clar tampoc pretenia dedicar-se a la política, oi?
D'altra banda, sorpren la voluntat del govern espanyol per tirar el país endavant, lluitant contra el fracàs escolar i fomentant mesures contra la desocupació juvenil. L'última ocorrència de l'etapa postWert, passa per crear un títol d'expert en tauromàquia que s'englobaria en la FP. Una manera segons fonts del ministeri de donar sortida als estudiants que abandonin l'ESO i vulguin optar per noves titulacions de futur.
Amb mesures així no m'estranya que només la premsa del cor i els Sálvame de torn siguin els únics que aplaudeixen enfervorits per facilitar-los més protagonistes d'històries tan "espanyoles". Olé!
