Bon dia i bon dilluns internautes. Jan Gresshoff publicà en una de les seves obres que 'Hi ha dos classes de polítics: Els que fan servir la llengua per dissimular els seus pensaments, i els que la fan servir per ocultar la manca d'idees.' Aquesta cita de l'escriptor holandès permet situar-nos en l'epicentre del que seria un gran producte de marketing amb clarobscurs poc democràtics.
Resulta complicat, per no dir difícil trobar algú que no hagi sentit a parlar d'Albert Rivera. Un jove polític considerat per molts com la gran esperança blanca. Fou el novembre de 2006 que un desconegut advocat trencava amb les tradicionals campanyes i es presentava gairebé despullat als cartells electorals, tapant-se únicament els genitals.
Aquells foren els inicis de Ciutadans, un partit gestat en un laboratori de La Caixa, que amb el temps ha acabat donant els seus fruits. Poc s'ho deuria pensar l'Albert que de simple militant del PP acabaria convertint-se en una alternativa a nivell espanyol. I per què no va triomfar al PPC aquest assessor en excedència de CaixaBank? Simplement, perquè la direcció no podia permetre's que algú acabat d'arribar els fes ombra.
Lluny de quedar-se a casa, l'emprenedor va tirar milles i fou nomenat assessor d'Isidre Fainé, el qual li compra la idea i finançà la idea per fundar un nou partit a Catalunya. Amb aliats així, que controlen bona part de les grans companyies i els mitjans de comunicació és fàcil acabar fent-se un nom, especialment quan acabes sent titular indiscutible en la majoria de tertúlies televisives per denunciar el clima irrespirable sembrat a les aules per la immersió lingüistica.
Darrerament, diverses persones han posat el focus en l'estranya salutació que Rivera i alguns dels seus han fet durant la campanya catalana. A diferència de la tradicional V de victòria, el ciutadà Rivera ha mostrat sempre els tres dits alçats. El gest no és menor i resulta altament clarificador per entendre determinats comportaments, fins ara qualificats per molts com a simple anècdotes o circumstancials.
Si bé les biblioteques i hemeroteques continuen salvaguardant la memòria històrica de la humanitat, també és cert que la globalització ha permès en molts casos tenir accès directe a innombrables informacions i fonts fent només un clic. I els darrers dies una de les consultes amb més èxit ha estat precisament el que aparentment és una salutació innocent. Doncs res més lluny de la veritat, perquè la W que formen els tres dit té el seu origen el trobem en la paraula alemanya Widerstand (resistència), la qual és emprada pels neonazis, els criminals de guerra serbis o fins i tot el Ku Klux Klan (KKK). En resum, el "bo i milloret" de cada casa.
Per tant no és d'estranyar que en els moments claus, ni Rivera ni el seu partit han volgut condemnar el feixisme "per no ferir susceptibilitats i obrir ferides innecessàries". S'entén així que lluny de vetar als ultradretans, el seu partit els hagi convidat a les manifestacions per la unitat d'Espanya i acollit fraternalment als seus braços.
En fi internautes, que això i tenir com a únic punt del programa destruir tot símbol identitari català si que és una autèntica vergonya i no les que es tapava en el cartell del 2006.
