Bon dia i bon dilluns internautes. 'Si sabés que el món s'acaba demà, jo, avui encara, plantaria un arbre.' Aquesta és una de les innombrables frases que el Doctor Martin Luther King ens deixà per la posteritat en la seva incansable lluita pels drets civils dels afroamericans. Un líder que no cessà en el seu afany per vèncer tots els obstacles i que marcà un abans i un després en la història dels Estats Units.
Afortunadament, poc o gens té a veure l'actual context català, però si que ens hauria de servir per adonar-nos que sempre hi ha un bri d'esperança que ens allunya del fracàs i ens apropa a l'objectiu. Si algú pensava que les coses serien fàcils és que no coneixia prou la CUP, la qual té la intenció d'aplicar al 100x100 el seu programa, costi el que costi. I això passa no tan sols per rebutjar Artur Mas, sinó també començar a vetar personatges del seu entorn per esborrar-los d'aquesta revolució que em temo no és la mateixa que la dels somriures.
El caràcter combatiu d'aquesta formació no té perquè estar renyit amb la flexibilitat a l'hora d'obtenir beneficis col·lectius. A dia d'avui però, al marge d'una proposició parlamentària per iniciar el procés d'emancipació d'Espanya res no ha canviat. Aquest atzucac i la manca de pressa a l'hora de formalitzar acords per seguir endavant han tornat a despertar el fantasma electoral donat que els terminis per triar el cap de govern són els que són i el país no està precisament per mantenir-se en Stand by (en espera).
Òbviament, les declaracions d'Anna Gabriel a l'Agència Catalana de Notícies, no hi han ajudat gaire: "Si algú convoca eleccions, no serem nosaltres i haurà d'explicar per què ho fa". Ja ho diuen que en tota negociació s'ha de tenir cintura política i buscar nexes comuns per tal d'assolir un cert grau de consens que beneficiï a tothom. I a dia d'avui, tal com denunciava l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, la CUP només mira d'imposar-se oblidant que són el partit menys votat de la Cambra.
També és curiosa la reflexió de la portaveu "cupaire" a l'afirmar que "no tenen cap intenció de posar noms sobre la taula ni per a la presidència ni per al Govern, ja que això li correspon a JxSí." Llàstima que oblidi esmentar que únicament es farà amb el vistiplau de la Candidatura d'Unitat Popular, la qual sembla no ser conscient del transcendental moment i de la mort d'una oportunitat única després de 300 anys.
Ara bé, les darreres hores comença a estudiar-se un pla alternatiu que eviti uns nous comicis, que vist com van les coses ningú sap si es tornaria a repetir la fórmula de JxSí ni tampoc si el suport independentista es veuria debilitat per la campanya mediàtica sobre la corrupció. Afortunadament, i tal com passa en l'àmbit informàtic, sempre hi ha un backdoor (porta del darrere) que permet entrar al sistema operatiu per molt rígid i difícil que sembli.
Aquesta escletxa per tal d'assegurar la investidura d'Artur Mas podria tenir el nom d'Ada Colau. La hipòtesi de treball no és gens incoherent tenint en compte la posició de debilitat que l'alcaldessa de Barcelona té en aquests moments al consistori. Un fet que es constatava a finals de la setmana passada al veure's forçada a retirar de l'ordre del dia les ordenances fiscals del 2016 per falta de suports de les altres forces.
Així, l'estratègia passaria perquè CDC i ERC garantissin suports puntuals a Barcelona en Comú i a canvi dos diputats d'aquesta formació podrien abstindre's a l'igual que la CUP, evitant votar a favor d'Artur Mas i d'aquesta manera no trencant la seva promesa. Si això arribés a produir-se només caldrien els 62 vots de Junts pel Sí per iniciar amb cara i ulls els 18 mesos de la nova i vital legislatura.
En fi internautes, estarem atents a la jugada, no sense oblidar la cita de Sir Francis Bacon: "L'esperança és un bon esmorzar però un mal sopar."
