Bon dia i bon dilluns internautes. Deia Winston Churchill, que 'Si el present tracta de jutjar el passat, segur que perdrà el futur.' La cita de l'exprimer ministre britànic, segur que deu fer fortuna aquests dies vist el context en que ens trobem. La idea del famós "qui" està erosionant en gran manera un procés que ja de per sí no són flors i violes. I a vegades hom té la sensació que aquest odí intrínsec contra Artur Mas porta a alguns cupaires a desvariejar, perdent la noció de la realitat.
Ja ens ho pot maquillar com vulgui el diputat Benet Salellas a l'afirmar amb contundència que "les eleccions estan totalment descartades", però el cert és que cada dia que passa els posicionaments revolucionaris de la CUP empenyen (i emprenyen) cada cop més cap a uns nous comicis que no ajudaran ningú, excepte l'unionisme que es veurà reforçat per la debilitat mostrada pels qui paradoxalment van guanyar el 27-S.
Declaracions tan "descarades" descarregant tota la responsabilitat del procés en JxSí, diu molt o ben poc a favor d'una formació que avantposa el "fet revolucionari" a la tan anhelada llibertat d'un poble que viu amb l'ai al cor veient que això s'esmuny com l'aigua entre els dits.
En tota negociació cadascú ha de ser conscient de fins on pot arribar, sabent perfectament la força que té, però no sembla ser aquest el cas , ja que 10 diputats condicionen i veten la voluntat de 62, no sé si confonent-se de Goliat o per una manca de visió política. La pressió i no passa inadvertida a Madrid, perquè poc s'esperaven trobar un aliat antisistema a Catalunya que acabés fent allò que no aconseguiren els dossiers del CNI i d'Interior.
L'estratègia no està del tot mal pensada, eliminar políticament el president i proposar un/a candidat/a diferent, generant un neguit o malestar intern dins el partit guanyador, davant allò que s'hi juga Catalunya si no ofereixen un sacrifici als déus cupaires. Tenint el pati d'aquesta manera, no es d'estranyar que l'expresident Joan Rigol demanés un miracle per redreçar la situació, quelcom un xic difícil tenint en compte que no crec que déu tingui competències sobre uns diputats ateus.
La jornada es presenta més que calenta al Parlament. Matí dedicat a debatre la proposició de desconnexió amb Espanya i tarda a la investidura del President. Allò que hauria de ser històric pot passar a ser histriònic, perquè per molt que acabem aprovant el text es veurà debilitat pel fet que no hi haurà un govern fort que el pugui aplicar, cosa que des del minut 1 ja ho aprofitaran a la capital del reino per refregar-nos-ho a la cara.
En fi internautes, que malgrat sembli impossible fora del "Planeta Marx" també hi ha vida. Es clar que com deia William Faulkner: "Allò que es considera ceguesa del destí és en realitat miopia pròpia."
