Bon dia i bon divendres internautes. 'No caminis davant meu, pot ser que no et segueixi. No caminis darrere meu, pot ser que no et guiï. Camina al meu costat i sigues el meu amic.' Sàvies paraules les d'Albert Camus que aquests dies haurien de fer reflexionar a més d'un donat que l'ambient fora i dins del Parlament comença a estar més "carregadet" del compte. La incertesa de la jornada tornà a planejar durant tan sols uns minuts sobre l'estadi, però malgrat les esperances dels espectador i les noves tàctiques de l'entrenador, el marcador continuà sense moure's. L'equip ho intentà una i altra vegada amb mil i una filigrana que pretenien desestabilitzar la defensa numantina rival, però aquest no es deixà intimidar per l'aparent superioritat dels favorits.
Els minuts anaven corrent i els nervis augmentant. El pas inexorable del temps i la imaginació no donaren pas els fruits desitjats a Junts x Sí, que novament veieren com el títol s'allunyava novament. Ni la proposta de 3 potents vicepresidències ni la moció de confiança al govern al cap de 10 mesos convenceren els 10 diputats de la Candidatura d'Unitat Popular. La bona voluntat fou rebatuda amb bones paraules, però amb un NO TRANQUIL.
És obvi que el llegir no ens ha de fer perdre mai l'escriure, i que la pressa no es pas mai bona si es volen fer les coses bé. Tot i així, quan s'entra en temps de pròrroga la cosa comença a urgir, bàsicament perquè al ja evident desgast intern i extern del moviment independentista cal afegir la impossibilitat d'aprovar noves lleis fins que no hi hagi constituït un nou govern.
La divisió i paràlisi institucional catalana contrasta en gran manera amb l'esprint que les últimes setmanes han fet les forces unionistes a Espanya, mostrant unanimitat per defensar constitució i fronteres. Uns barallats i els altres més units que mai, malgrat tenir les eleccions generals a tocar.
Diu la tradició àrab que quan un es vol divorciar irrevocablement, només cal que pronunciï tres vegades la seva voluntat. I val a dir que la CUP va pel camí de fer-ho, després de la seva segona negativa "tranquil·la". Evidentment, el seu enrocament també els ha comportat més d'un estirabot a les xarxes socials, les quals bullen i bullen en forma de disconformitat i fins i tot insults.
Es podrà estar més o menys d'acord amb ells, però en plenes negociacions no ajuda especialment tenir determinades actituds si volem convèncer-los de tirar endavant un nou projecte de país. És en aquest sentit, davant la majoritària incomprensió de la ciutadania que la formació ha decidit fer un tirada de 50.000 exemplars del document I ara què? Fil a l'agulla en el qual posa les bases per arribar a un acords amb el vencedor de les eleccions.
Al marge que tota proposta ha de ser escoltada, el llistat de prioritats també té una clara línia vermella que a hores d'ara no tenen cap intenció de variar i aquesta no és altra que no investir ni per activa ni per passiva algú que consideren autor de les retallades, seguidor de les velles polítiques i còmplice de la corrupció, ja per rematar-ho. En fi, que en altres paraules volen el cap d'Artur Mas com a condició sine qua non.
Una estratègia legítima, però no compartida per JxSí, el qual continua defensant la necessitat que l'actual president de la Generalitat en funcions segueixi al capdavant del govern. Així, no és d'estranyar que malgrat ningú no ho vol i la CUP no ho contempli, el març del 2016 hàgim de tornar a passar per les urnes. La mesura tampoc és garantia de solució, perquè ves a saber si els resultats serien més o menys els mateixos que ara, i aleshores l'agonia independentista només faria que allargar-se i Artur Mas continuaria presidint en funcions el govern de Catalunya. Quelcom que fins i tot podria superar els 10 mesos i la CUP s'ho hauria d'empassar vulgui o no.
I l'hemeroteca no sempre afavoreix els interessats. Això és el que els internautes comprovàrem ahir al veure la piulada que el passat mes de setembre, l'aleshores diputat de la CUP, Quim Arrufat feia tot dient: "Mai
m'hagués pensat que a les portes de la fundació d'una República i
l'obertura d'un procés constituent hi hauria una esquerra bloquejant".
Així que a dia d'avui serà complicat posar fil a l'agulla, tenint en compte que primer l'hauran de trobar al paller. Per tant i tal com deia el savi Ciceró: "No n'hi ha prou amb aconseguir la saviesa, cal saber utilitzar-la."
