Bon dia i bon dijous internautes. 'Sempre ha estat un misteri per a mi com pot haver-hi homes que se sentin honrats amb la humiliació dels seus semblants.' La frase no la pronuncià qualsevol, sinó un dels símbols de les llibertats i la resistència passiva: Mahatma Gandhi. I ahir el govern espanyol, de la mà del seu estimat Tribunal Constitucional, va voler fer gala d'una nova ignomínia sobre les institucions catalanes.
Com era previsible, no tant per la immediatesa com si pel resultat, els membres del TC van complir fil per randa la consigna marianista i votaren a l'uníson contra la proposició independentista de la Cambra catalana. La famosa separació de poders que tan publicita Moncloa tornà a veure's qüestionada pel fet que la decisió de suspendre-la l'anuncià abans Mariano Rajoy, cosa que evidencia que la moderació i discreció no formen part del seu imaginari.
El president espanyol es mostrà content, contentíssim, per la decisió judicial. Això li serví per tornar a lloar el triomf de l'imperi de la llei espanyola de l'embut. A més, el dirigent denuncià contundentment que el text sorgit del Parlament suposa un
"menyspreu absolut a l'estat de dret i a la democràcia" Curiosa afirmació la d'algú que mai ha condemnat el franquisme. Es clar que amb aquesta lògica tan mesetaria a dia d'avui deuen estar preparant més recursos contra les excolònies al ser estats sobirans inconstitucionals.
A Madrid movien fitxa, però la partida seguia a casa nostra. Durant la tarda, ens assabentàvem de la cimera d'urgència a Palau entre representants de JxSí i la CUP. Després que transcendís la nova oferta d'una presidència amb menys poder i tres vicepresidències enfortides, coneixíem també la negativa de la formació cupaire al considerar-la insuficient. Vist com evolucionaven els esdeveniments, hom tenia la sensació d'estar veient una magnífica sèrie de la BBC que abordava experiències i humiliacions patides per un grup de dones occidentals en un camp d'internament japonès.
"Tenko" era precisament la salutació que les presoneres havien de fer, inclinant tot el cos, davant l'autoritat si no volien ser castigades. I aquesta podria ser la sensació que molts votant independentistes poden tenir aquests dies davant la negativa de la CUP a permetre que Artur Mas presideixi durant 18 mesos la primera institució de Catalunya.
No és pas estrany que mentre aquí continuem enrocats des del 27-S, a Madrid es freguin les mans per la divisió independentista. Tot i així, està clar que la processó va per dins i per fora, especialment després d'escoltar la portaveu i vicepresidenta del govern català, Neus Munté, afirmant que continuaran endavant amb el mandat del poble català per assolir la independència. Afirmacions que pel que es veu tampoc serviren per convèncer la CUP.
El cert és que això va de veres, si més no per part de l'Estat, el qual filà prim i advertí personalment les 21 persones, govern català inclòs, considerades responsables directes de la revolta, si acaben fent cas omís de la suspensió. D'aquesta manera, la coartada express aprovada fa poques setmanes per inhabilitar càrrecs públics en cas de desobediència podria tenir com a primeres víctimes Artur Mas i Carme Forcadell, segurament per tal de donar exemple tal com ja feren les tropes de Felip V el 1715 al posar el cap del general Josep Moragues i Mas, en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal de Mar com a escarni.
En fi internautes, que tal com deia també el pare de la pàtria Índia: "La força no prové de la capacitat física sinó d'una voluntat indomable".
