Bon dia i bon dimecres internautes. L'any 1994 l'oscaritzada pel·lícula Forrest Gump aconseguia entendrint-nos amb frases tan lògiques com les emprades per Mariano Rajoy en les seves aparicions estel·lars. Al llarg del film protagonitzat per Tom Hanks es repeteix una expressió que pel que sembla ha fet fortuna entre alguns polítics: "Tonto es el que hace tonterías".
De fet si analitzem fredament el que està passant en el procés trobarem més d'un candidat a Forrest, amb la diferència que la innocència del personatge acabava guanyant-se el cor dels espectadors. Aquí però, el que es discuteix no és pas ficció sinó ben real. Malgrat tot, sempre hi ha actors que fent honor al principi de Peter, canvien les bajanades per les burrades.
En aquest sentit, ens fem ressó de l'entrevista que la Cadena SER feia a Jorge Fernández Díaz per parlar del que a Madrid continuen titllant de cop d'estat. Així, tornava a advertir-nos que a casa nostra encara mantenen 6.600 agents que estan en permanent alerta per qualsevol eventualitat. El ministre a més, va voler fer forat afirmant que està convençut que els Mossos d'Esquadra es mantindran fidels a l'autoritat judicial i obeiran disciplinadament les ordres que els arribin des del TC.
Al marge de l'habitual intimidació del titular d'Interior, aquest va deixar-nos la cita del dia: "l'executiu no farà desfilar la Guàrdia Civil per la Diagonal. No som tan ximples com es pensen". Ens agradaria creure'l, però vista l'experiència i les mostres d'afecte rebudes als llarg dels anys, em temo que la "tontería" és més difícil de treure que la caspa franquista que encara tenen alguns.
No cal recórrer a l'àmplia experiència dels fumigadors per adonar-se que una de les característiques més freqüents en les noves plagues és la ximpleria, quelcom difícil d'eliminar per la facilitat amb neixen, creixen i es reprodueixen a un ritme trepidant. Gairebé igual de ràpid que el temps emprat pel Cristóbal Montoro a l'hora de respondre al nou gir que ha donat el procés amb la proposició del Parlament. Un tema que no ha deixat indiferent al ministre d'Hisenda i que ha tornat a fer gala d'un cinisme superlatiu advertint que la nova partida del FLA resta condicionada a la lleialtat de la Generalitat.
La insolència del Montoro sovint barrejada amb un grau majúscul d'hipocresia deu fer-li perdre el nord, perquè amb amenaces tant directes només fan que reforçar la nostra autoestima i ens replantegem la nostra aportació a les arques estatals, evitant així haver de pidolar pels nostres propis diners. Potser que a la capital del reino es comencessin a plantejar que si no hi ha un acord en la corresponsabilitat del dèficit, Espanya tindrà un impagament de 42.000 milions d'euros per tancar l'actual exercici.
I mentre C's, PP i PSC van avui d'excursió a Madrid agafats de la maneta per presentar un recurs per evitar el ple sobre la proposició de JuntsxSí i la CUP; Josep Antoni Duran i Lleida demanava Prudència i proporcionalitat al reunir-se amb Mariano Rajoy, per tal d'evitar la suspensió de l'autonomia catalana. Tot i això, el líder d'UDC deixava meridianament clara la seva posició antiindependentista al afirmar que comprenia i defensava qualsevol decisió/sentència del TC que alterés l'ordre constitucional que tan bona vida li ha proporcionat.
Acabem no sense abans fer esment al que publica Diari de Badalona sobre Xavier Garcia Albiol, un home que sempre s'ha caracteritzat per voler donar lliçons d'ètica i "neteja" a la resta de mortals. Un virtuosisme que novament s'ha vist embrutat per la denúncia de l'Ajuntament de Badalona, segons la qual el líder del PP ha estat cobrant dos sous de forma irregular.
En fi internautes, que si alguns de tant en tant fessin l'exercici de mirar-se el melic probablement arribarien a la mateixa conclusió que el cineasta Claude Chabrol: "La ximpleria és infinitament més fascinant que la intel·ligència. La intel·ligència té els seus límits, la beneiteria no".
