Bon dia i bon dimecres internautes. Deia Georges Braque que 'el gerro dóna forma al buit i la música al silenci'. No anava errat el pintor i amic de Picasso al parlar de la indefinició, especialment tenint en compte el darrer debat a 4 dels principals candidats a residir a la Moncloa, on la buidor i les vaguetats foren el denominador comú que més s'escoltà al plató d'Atresmedia.
D'aquesta manera, els 4 genets de l'apocalipsi lluny d'aportar solucions palpables, es dedicaren a plantejar mesures inassolibles, aprofitant-se com James Bond de la llicència electoral que els permet xec en blanc per fer promeses. Com ja s'havia anunciat, l'estrella convidada fou la
vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, la qual va haver de substituir el cap de llista del PP, Mariano Rajoy, el qual preferí desestressar-se i marxà de pont a Doñana.
Una decisió que ben segur ho agraïren els assessors i cap de campanya, després de les darreres intervencions estel·lars del president del govern. De fet, tampoc és gens estranya l'estratègia dels populars, la qual passa per protegir amb cotofluix el cap de cartell, cenyint-se a la doctrina cristiana per allò de que les "aparicions marianes" són poques i selectes. Només calia escoltar Rajoy en la seva salsa quan els il·lusos periodistes li preguntaren si hauria guanyat el debat si hi hagués assistit. La resposta ben mariana: "Pues nunca se sabe, podría haber ganado o podría no haber ganado".
Al marge de l'escassa sorpresa donada per Pablo Iglesias amb mesures econòmiques impossibles, l'expectació residia en l'aspirant Rivera. Així, el líder de C's va queixar-se del discurs de la por practicat pels seus rivals populars i socialistes, quelcom que paradoxalment la seva formació practica diàriament a Catalunya amb discursos catastrofistes.
Sigui com sigui, el to d'Albert Rivera fou força neutre i conciliador amb Soraya, segurament perquè ambdós partits són tan semblants que fins i tot exdirigents populars com Alejo Vidal-Quadras, físic atòmic i exfundador de VOX vingut a menys, es dedica aquests dies a demanar el vot pel partit taronja.
D'altra banda, el candidat de C's tant acostumat a criticar la immersió catalana, no va fer cap menció a les declaracions que sobre l'Euskera feren els seus delegats al País Basc, qualificant aquest idioma com a "imposició i poc útil per l'adquisició de competències i coneixements, els quals es veuen afectats per una disminució de la qualitat educativa". Òbviament ni una sola disculpa, potser perquè a dia d'avui torna a regnar la idea que "hablar castellano resulta más fino".
Si alguna cosa clara se'n traié sobre Catalunya fou que cap dels 4 tenia una solució, al marge d'aplicar la sacrosanta constitució. Això sí, hores més tard Carmen Chacón tornava a oferir una pastanaga als catalans assegurant que si guanyen es plantegen portar el Senat a Barcelona. Una mesura absurda per la inutilitat d'aquest cementiri de polítics i per no no adonar-se que el burret de la pastanaga fa temps que és un lleó més carnívor.
