Bon dia i bon dimarts internautes. François Marie Arouet, més conegut com a Voltaire deixà escrit que 'Els reis s'assemblen als marits traïts: mai saben el que passa'. Una reflexió que malgrat s'emmarqui al segle de les llums, que no pas de les elèctriques, serveix per adonar-se que a diferència del seu predecessor, l'actual monarca ha començat a veure les orelles al llop estelat.
El paperot que li ha tocat no és pas gens fàcil, es clar que ningú l'obliga a gaudir de mil i un beneficis. Tot i així, si "noblesa obliga", imagineu-vos "monarquia". Una institució que fins fa ben poc comptava amb el beneplàcit dels seus súbdits. En especial, l'escandalosa complicitat de bona part de la classe política ha estat una constant des de la mort del dictador, tapant-se les orelles i mirant cap a un altre costat sempre que calia.
Els temps canvien i les tradicions no n'estan exemptes. D'aquesta manera, com si d'una conspiració es tractés, tornen a bufar aires republicans que han fet saltar totes les alarmes a Zarzuela posant en qüestió un model d'estat sorgit d'una transició que ara s'adonen no era tan modèlica com ens volien fer creure. El procés català no només ha fet despertar moltes consciències aletargades durant segles sinó que també ha fet trontollar les estructures d'un estat malalt per aluminosi de prepotència imperial.
El darrer episodi l'hem tingut ahir mateix i posa de manifest que la bronca rebuda per Francesc Homs durant la ronda de contactes de Felip VI no era pas una flor d'estiu, sinó un cactus del més cru hivern. El rei, visiblement molest per la crítica del cap de Democràcia i Llibertat a Madrid al no voler rebre ni la presidenta del Parlament ni el president de la Generalitat, va llegir-li la cartilla al polític català. Segons sembla, en un to força pujat Felip va mostrar-se molt emprenyat pels menysteniment que les institucions catalanes mostren per la seva institució.
A les continues befes i xiulets a l'himne, la retirada de la medalla d'or a la seva germana, els "visques" a la república de Carme Forcadell són alguns dels greuges que el rei "més preparat" no tolera ni amb el millor protector estomacal. Si a això hi afegim la moció aprovada ahir mateix per l'Ajuntament de Girona, retirant-li la medalla, el bastó i l'espadí de la ciutat i emplaçant-lo a canviar el nom de la Fundació Princesa de Girona pel de Carles Rahola, l'hèrnia està més que servida.
L'actitud gens arbitrària del cap de l'estat segurament tornarà a crear una tendència tan centenària com la d'anomenar el bany com a Can Felip. Una història que ve de lluny, quan les tropes castellanes vencedores de la guerra de Successió imposaren canviar el nom a les comunes pel número 100, ja que d'aquesta manera se'n reien del Consell de 100.I ves per on, els catalans que no havien "pelat" se les empescaren i enlloc de sucumbir les ordres de Felip V començaren a anomenar com a "Can Felip" el lloc on defecaven.
Així que ja ho sabeu internautes, tot i que l'antipatia és un do, està demostrat que amb cert esforç i constància s'adquireix sense massa problemes.
