Bon dia i bon dimarts internautes. 'Eduqueu els nens i no serà necessari castigar els homes'. Un savi consell que mai està de més, tot i que vist el que tenim, poc cas li hem fet al llarg del temps a Pitàgores. Si més no, això és el que reflecteix l'informe presentat ahir per Intermón Oxfam en el que posa de manifest l'augment de desigualtat entre rics i pobres.
Difícilment ho entendria el filòsof i matemàtic grec, tenint en compte que mai tants pocs havien tingut tan poder sobre uns molts. El més curiós del cas és una "anomalia" global com aquesta, lluny de minvar amb el pas dels anys i amb una crisi sistèmica, s'incrementa cada vegada més sense que els més soferts es revoltin contra aquesta injustícia.
Segurament, perquè el sistema ha aconseguit inocular-nos el perillós virus del conformisme i la indiferència, resumint iniquitats i greuges amb el clàssic "és el que hi ha". I en certa manera, aquest raonament sembla haver fet forat en tots els àmbits, fins i tot en els més propers. No és doncs menor veure l'estranya maniobra de Junts pel Sí acceptant que la comissió parlamentària sobre procés constituent abandoni el caràcter legislatiu i passi a ser d'estudi per sumar així Catalunya Sí que
es Pot.
Al marge d'afegir el partit de Franco Rabell, el principal motiu passa per evitar qualsevol tipus d'impugnació per part del govern espanyol. Un argument coherent en la Catalunya autonòmica, però no pas en la nova Catalunya 3.0 que estem construint, ja que vulguis o no, la lògica ens diu que per tenir estructures d'estat o bé hi ha un pacte amb l'altra part o en algun moment hem de fer ús de la desobediència i trencadissa.
Òbviament, això ho sap prou bé l'agònic govern en funcions de Rajoy, que a dia d'avui segueix pidolant una gran coalició amb PSOE i Ciudadanos. Mentre Rivera es fa estimar, els socialistes miren de fer mans i mànigues per entendre's amb Podemos, a l'hora que Pedro Sánchez mira d'apaivagar les discrepàncies internes d'uns barons que es posen les mans al cap al veure com es negocia amb els que proposen un referèndum català, alhora que presten senadors als partits independentistes per facilitar-los grups propis.
I en temps difícils, què millor que furgar en la ferida de l'adversari? Ho sap prou bé un PP debilitat, que dia a dia té més clar que unes noves eleccions podrien corregir aquest desgavell en que estan immersos des del 20-D. Però abans, cal fer deures i un dels quals passa per presentar amb el vist i plau de Rivera una proposició no de llei contra el dret d'autodeterminació de les comunitats autònomes. D'aquesta manera, l'estratègia PoPular passaria per deixar als seus contrincants com uns antipatriotes que sacrificarien entrar a la Moncloa a canvi de trencar la sacrosanta pàtria.
Capítol a part el tenim a la Zarzuela, on el seu actual resident sembla anar força més avançat que la resta de mortals, tenint en compte que en la primera ronda de contactes amb els partits va deixar clara la seva desconfiança en que es pugui formar govern. Però a més, el primer dels espanyols també va un pas per davant de la resta, ja que amb la negativa a rebre la presidenta Forcadell i a felicitar el nou cap de l'executiu català, el monarca ja hauria fins i tot desconnectat abans que nosaltres.
Amb aquest panorama i observant com la nostàlgia de glòries passades porta a TVE a programar l'emissió de films franquistes tan "educatius" com "Raza", resulta paradoxal el desbordant interés per elaborar estudis com a xurros quan el que ve més de gust és fugir d'estudi i tocar el dos o el tres d'una vegada.
