Bon dia i bon dimarts internautes. 'Una mentida no té cames, però un escàndol té ales.' Sàvies paraules les de l'historiador Thomas Fuller que serveixen per situar-nos, amb permís dels ERO's andalusos, al principal epicentre de la corrupció espanyola, convertint València en la seva capital. Els darrers escàndols han provocat la lògica indignació de l'opinió pública que s'ha vist sorpresa pel grau de professionalitat d'uns dirigents que lluny de fer hores extres per la ciutadania les han per saquejar els fons públics.
El que durant anys eren rumors de carrer ara comencen a prendre forma de delictes als jutjats. I és que els tribunals han començat a patir overbooking d'encorbatats PoPulars, que un dia si l'altre també, no paren de desfilar davant ses senyories. Precisament, entre les cares visibles que estan imputades trobem la que durant 24 anys ha estat alcaldessa de la capital del Túria.
Rita Barberá, exmusa de l'humor del 73, s'ha caracteritzat principalment pel seu caràcter autoritari, més propi dels terratinents, els exabruptes i la seva debilitat pels "regalets" cars. Aquesta dama de ferro que ha fet i desfet a mansalva ha començat a veure les orelles al llop. Un cop perduda l'alcaldia, Barberá va empassar-se l'amor propi i un cop fet el farcellet de Louis Vuitton decidí emprendre camí cap al Senat, un premi de consolació pels serveis prestats.
Tot i posar-hi 300 quilòmetres de distància, l'ombra de la justícia sembla haver-se fixat en la cúpula de PP valencià, després que ahir el jutge cités a declarar als més de cinquanta regidors que al llarg de dues dècades "prodigioses" han col·laborat amb l'actual senadora. La transcendència de l'Operació Taula no ha passat desapercebuda al carrer Génova, que sembla patir una gota freda continua de males notícies.
La mala maror ve no tant pels fets sinó per la publicitat dels mateixos, que deixen seriosament tocada la posició dels conservadors a l'hora d'aconseguir suports per la investidura. En aquest sentit, el mateix discurs de sempre però amb matisos. Al tradicional "respecte a les decisions judicials i a la presumpció d'innocència", el número tres dels Populars, llançà pilotes fora quan la premsa li preguntà pels darrers esdeveniments judicials a València i emplaçà a l'exalcaldessa a donar explicacions públiques.
Com ve deia el poeta i encara que els polítics no s'ho creguin "en aquest món tot té un principi i un final", exceptuant els diamants que si no els roben són per sempre. Una lliçó que haurà d'aprendre Rita Barberà, la qual ha passat d'ambaixadora del "caloret faller" al principal ninot cremat per les brases electorals i judicials.
