La veritat pot esperar perquè és eterna. Implacable sentència que el pare de Victòria Molins li repetí al llarg de la seva vida i que de fet serveix en gran manera per resumir l'essència del que és "Els secrets de la badia". Una primera novel·la que recull bona part de la quarantena de llibres que la monja teresiana ha publicat al llarg dels anys.
Deia Antoni Bassas a la presentació que Molins és una heroïna que salva nàufrags en terra ferma i de fet això no només es veu reflectit en el seu compromís amb les persones en risc d'exclusió social, sinó també en un estil molt personal a l'hora de retratar un context marginal i difícil que coneix de primera mà.
L'autora es posa en la pell d'una jove metgessa barcelonina que decideix posar rumb a una Angola emergent farcida de noves oportunitats i experiències. Però, no tot seran flors i violes a l'ex colònia portuguesa, ja que haurà d'enfrontar-se a una societat marcada per la pobresa d'uns molts i la riquesa d'uns pocs, especialment la del clan presidencials dels dos Santos. Així, la Creu de Sant Jordi del 2016 no deixa indiferent ningú i malgrat negui que sigui una autobiografia, accepta somrient que conté moltes "històries viscudes". Una novel·la negra que denuncia les desigualtats, però també reivindica l'espiritualitat i la fe en forma d'optimisme.
